La restitució, una negociació efectiva i el retorn condicionat: les claus de l'anunci de Puigdemont

Un miler de persones, gestos d'emoció, fotografies i abraçades, i crits de "president" i "independència". L'expectativa era alta, aquest dijous a Elna, per escoltar el que havia de dir Carles Puigdemont. Minuts abans de l'arribada de l'expresident, l'ambient desprenia l'expectació que genera una estrella del rock. Puigdemont, és cert, és capaç de mobilitzar centenars de persones, no totes directament vinculades al seu partit, per desplaçar-se fins a la Catalunya Nord i assistir en una conferència que tenia el to d'un míting de campanya. En un escenari auster, sense cap referència a Junts, ni tan sols cromàtic, Puigdemont ha confirmat el que ja era de domini públic: es presentarà com a cap de llista de Junts a les eleccions del 12 de maig.

La conferència d'aquest dijous, amb gran assistència de públic, ha donat el tret de sortida de la campanya del seu partit, que confia en el seu principal actiu electoral per derrotar Salvador Illa i Pere Aragonès. Davant la plana major juntaire, Puigdemont ha plantejat una candidatura que vagi més enllà del partit, ha destacat els èxits de la negociació "efectiva" amb el PSOE i la necessitat el referèndum acordat, i no ha escatimat retrets a ERC, principal rival dins del bloc independentista. També ha abordat la gran pregunta que sobrevolava la sala: tornarà? Ho farà, però només si hi ha una majoria que el pugui investir. Aquestes són les claus del missatge del president, que opta de nou a ser "restituït" sis anys després de marxar a l'exili.

 

Candidat per ser "restituït" a la presidència

Era el principal titular que esperava el miler de persones que l'escoltava: sí, Carles Puigdemont serà el candidat de Junts a la presidència de la Generalitat. Com va avançar Nació, renuncia a presentar-se a les eleccions europees, aquest mes de juny, un gest que afegeix credibilitat a l'anunci del possible retorn. Sense la protecció com a eurodiputat, el seu futur és més incert, a l'espera que s'aprovi la llei d'amnistia i els jutges l'apliquin. La seva proposada és liderar una candidatura "més àmplia", que vagi més enllà de Junts, però no tindrà membres d'ERC ni la CUP, que avui no eren a la seva conferència malgrat haver-hi estat convidats. 

Puigdemont no ha parlat de plebiscit, però sí que ha dibuixat un escenari dicotòmic: el 12-M, la decisió és entre "qui vol convertir la Catalunya en una regió espanyola pintoresca" o bé qui vol "acabar la feina" i aconseguir la independència, amb reconeixement internacional entre les nacions del món. En aquesta situació, i davant la imminència de l'amnistia -hauria d'estar en vigor el juny-, Puigdemont ha dit que "s'obre una oportunitat de restituir la presidència il·legalment destituïda" que no pot "defugir" per la seva comoditat personal. En tot el discurs, el missatge ha estat com si hi hagués un 155 encara vigent, malgrat que des que ell va ser destituït hi ha hagut dos presidents de la Generalitat.

Una negociació efectiva amb l'Estat

Conscient de la situació del país, en què l'independentisme de base ha perdut capacitat mobilitzadora després d'anys de desorientació estratègica fruit de la patacada del 2017, Puigdemont ha fet autocrítica, però ha demanat fugir de propostes simplistes, missatge dirigit a noves opcions electorals que poden robar vots a Junts. De tota manera, i amb el to dur, ha demanat valorar els èxits assolits els últims mesos. Ha tret pit, en aquest sentit, de l'estratègia negociadora amb l'Estat, perquè està oferint resultats. Una via, ha recordat, que ell ja defensava l'any 2017.

El principal èxit, ha remarcat, és l'acord amb el PSOE signat a Brussel·les i que reconeix el conflicte "històric" d'Espanya contra Catalunya. Però també l'amnistia, que s'ha d'aprovar en els propers mesos, així com l'ús del català al Congrés o el camí "irreversible" per a l'oficialitat del català a la Unió Europea. En contraposició a l'estratègia d'ERC, que segons Puigdemont no funciona, la seva opció és ha permès asseure a negociar el PSOE amb un mediador internacional a Ginebra. "Quants cops ha fallat la taula de diàleg?", s'ha preguntat.
 

Un referèndum acordat... sense descartar res

Puigdemont no ha parlat d'unilateralitat, però sí que ha dit que no es poden descartar escenaris en cas que l'Estat rebutgi (de nou) un referèndum pactat. El candidat de Junts plantejarà això, en la negociació amb l'Estat, durant la legislatura que comença a Catalunya. Ha dit, més per una qüestió simbòlica que pràctica, que aviat farà 10 anys de l'1-O. Com ERC, sosté que fer un referèndum d'autodeterminació és qüestió de voluntat política i ha advertit que és una proposta tan poc factible com ho era, en el seu dia, l'amnistia.

La Constitució permet referèndums, però no vinculants. I la interpretació que n'ha fet fins ara el TC tanca la porta a qualsevol opció en aquest sentit. I si l'Estat no vol abordar el "reconeixement nacional de Catalunya" i facilitar una votació sobre el futur polític del país? Puigdemont no ha descartat cap escenari, però tampoc ha verbalitzat explícitament la via unilateral. "Si la negociació s'allarga de manera estèril, no podem renunciar a la plena independència", ha dit. La negociació s'encallarà quan es detectin dilacions innecessàries, no pas si s'estan aconseguint coses de manera lenta.
 

Retorn "si té majoria per ser investit"

Si el titular del dia era l'anunci de la candidatura, tothom a la sala esperava concrecions sobre el seu retorn. Han arribat a mitges. Puigdemont ha plantejat un retorn condicionat. No podrà fer campanya a Catalunya, però tornarà si hi ha una majoria que li permeti la investidura. És a dir, si els partits independentistes sumen majoria absoluta després al Parlament, com ha passat els últims anys. "Avui comença el compte enrere del retorn", ha remarcat Puigdemont, que ha dit que aquesta opció s'ha d'aprofitar i no pot ser un acte "oportunista" per guanyar vots.

El calendari és ajustat, però la investidura es podria produir a finals de juny i fins a mitjans d'agost, quan en principi ja hauria d'estar en vigor l'amnistia. Si s'aplica correctament, Puigdemont hauria de poder tornar sense risc, però en els últims anys els jutges han demostrat la capacitat de trobar escletxes per mantenir la pressió contra els independentistes. Si hi ha majoria per investir-lo, Puigdemont ha assegurat que tornarà, encara que els jutges no li hagin aplicat l'amnistia i s'enfronti a una detenció. El missatge anticipa un possible conflicte amb l'Estat. 
 

Retrets a ERC: "Mediocritat i sectarisme"

La paraula "unitat" és una de les més trepitjades en aquests anys de procés. Puigdemont n'ha tornat a parlar quan ha defensat una candidatura "unitària", que aglutini l'independentisme. "Quan hem anat separats no hem pogut ser la força més votada", ha dit. És cert, ni ERC ni Junts han pogut derrotar Ciutadans i el PSC en les darreres eleccions. Puigdemont, de fet, s'ha presentat dues vegades des que és a l'exili i ha quedat segon, per darrere d'Arrimadas el 2017, i tercer, per darrere d'Illa i Aragonès el 2021.

El mateix líder de Junts ha reconegut que la proposta unitària no és viable avui dia i no ha escatimat retrets a ERC, malgrat que no hi ha fet referència directament. N'ha criticat l'estratègia dels últims anys per la manca de resultats, ha dit que els indults han "desactivat" el moviment, ha lamentat la "manca de lideratge" des de la Generalitat i ha dit que cal recuperar el "bon govern". També ha parlat de "mediocritat i sectarisme" després de constatar que la candidatura unitària que ell demana -de manera retòrica- no és una via transitable ara com ara.