La revifada de l'acord de claredat xoca amb el fre de Sánchez al diàleg

El president del govern espanyol es nega a parlar del referèndum acordat i redueix el conflicte polític a un problema de "convivència" a Catalunya; Junts i el PSC també tanquen la porta a la via d'Aragonès

  • Pedro Sánchez, aquest dimarts a la Moncloa. -
Publicat el 27 de desembre de 2022 a les 17:50
Poc després de les dues del migdia, quan Pedro Sánchez ja havia tancat la porta al referèndum acordat plantejat per Pere Aragonès en el discurs de Sant Esteve, fonts de la Generalitat han emès un breu argumentari de tres paràgrafs en el qual han admès que la taula de diàleg no es reunirà abans que acabi el 2022. Un incompliment respecte el que es va pactar a finals de juliol a Madrid, quan les delegacions de l'Estat i de Palau es van citar cara a cara per última vegada de manera oficial. La negativa de Sánchez a l'acord de claredat -que també topa amb reticències majoritàries a Catalunya, on només els comuns l'avalen- i el fre de la Moncloa a la mesa de negociació emmarquen el projecte estrella que defensa Aragonès per a la resolució del conflicte de cara al 2023.

El líder del PSOE porta dies instal·lat en la idea que, després d'haver derogat la sedició, d'haver modificat el delicte de malversació i d'haver indultat els líders de l'1-O, la fase de la negociació s'ha tancat. Si més no, per ara. "El procés s'ha acabat", repeteix Sánchez cada vegada que en té l'oportunitat. En la roda de premsa de balanç del 2022, marcada per les mesures anticrisi destinades a pal·liar els efectes de la inflació en la butxaca de la ciutadania, el president del govern espanyol ha recordat que qui va obrir la veda de donar el procés per tancat va ser Jordi Sànchez, exsecretari general de Junts i un dels arquitectes del referèndum, quan es va trencar la coalició amb ERC. El marc de la Moncloa, ara, és que s'han acabat les concessions a l'independentisme.

Ja fa uns mesos, per exemple, que Marta Rovira, com a secretària general d'ERC, advertia que els progressos en el diàleg s'havien de concentrar en l'últim trimestre del 2022, perquè el 2023 és any electoral -primer municipals i autonòmiques a bona part de l'Estat; després les espanyoles- i el cost per al PSOE s'aniria encarint paulatinament. "Podran reclamar el que vulguin, però no es podrà produir", ha remarcat Sánchez sobre el referèndum acordat que defensa Aragonès i que ha generat un rebombori notable a Madrid, on en determinats sectors -sobretot de la dreta- s'ha interpretat com un desafiament. Potser per això, el president espanyol ha insistit que no hi ha "cap constitució" que permeti la independència d'un dels seus territoris.

[noticiadiari]2/250739[/noticiadiari]
Quina interpretació fan a Palau d'aquest canvi en el discurs, que ha passat per un retorn a l'argumentari basat en què a Catalunya només hi ha hagut un "problema de convivència"? En essència, que la reforma del codi penal -clau per a la desjudicialització i, per tant, per al diàleg- es troba en la gènesi de la crisi institucional a l'Estat, plasmada en la renovació fallida del poder judicial -desbloquejada parcialment al Tribunal Constitucional (TC)- i la pugna PSOE-PP per aquesta carpeta. "El govern espanyol s'ha tensionat per tot el que ha passat a Madrid amb la reforma del codi penal i per això no ha complert amb la taula de diàleg que corresponia", sostenien a la Generalitat.

L'argumentari de l'entorn d'Aragonès posa l'accent en el fet que el govern espanyol sempre arriba "arrossegant els peus" a les reunions negociadores, i que qualsevol avenç -indults, sedició, malversació- ha estat precedit per negatives constants i rotundes en públic. En el cas del referèndum acordat, però, es toca un punt especialment sensible -la sobirania nacional- que és una línia vermella per al PSOE. Sánchez -ho ha tornat a fer aquest dimarts- ha recordat que des que és a la Moncloa no hi ha hagut cap iniciativa de l'estil del 9-N o de l'1-O, sempre amb el PP al govern espanyol, i que el debat sobre la independència ja és del "passat". Una manera, també, d'entrar al xoc amb Alberto Núñez Feijóo, a qui ha comparat en tot moment amb Pablo Casado. Les formes i el fons, segons Sánchez, no han canviat al PP.

Crítiques de Junts a Aragonès: "President de partit"

A Catalunya, la revifada de l'acord de claredat -rebutjat al Parlament en el debat de política general i sense recorregut des del mes de setembre- ha provocat el disgust de Junts. Quan es va plantejar la proposta, la formació que lideren Laura Borràs i Jordi Turull ja es va mostrar molt crítica, fins al punt que va plantejar -després d'escoltar-la- una qüestió de confiança que va acabar derivant en el trencament de l'executiu. Tant Borràs com Turull han estat crítics amb el discurs d'Aragonès. "Cap referència a l'incompliment més flagrant de la seva investidura: fer efectiva la independència en aquesta legislatura", ha assenyalat la presidenta suspesa del Parlament.

Poc després, el secretari general de Junts, des de Vic, ha lamentat que el president actuï més com un màxim dirigent "de partit" i no "de país". "Està fent bona l'estratègia del PSOE a Catalunya", ha apuntat Turull, acompanyat de l'alcaldessa Anna Erra i del candidat del partit a la capital d'Osona, Albert Castells. Tampoc Salvador Illa -per motius diferents- avala el rumb d'Aragonès, a qui acusa d'actuar "com si tingués 66 diputats i no 33". Illa ha aprofitat, com Sánchez, per assenyalar que el president "sap perfectament" que no hi haurà referèndum sobre la independència.

[noticiadiari]2/250733[/noticiadiari]
Tant Junts com el PSC són les formacions amb qui el Govern està negociant els pressupostos, per ara sense acord. No s'espera, almenys, fins les primeres setmanes de gener. El mal menor per a Aragonès, arribat a aquest punt, seria tenir els comptes en vigor a finals de març, tres mesos més tard del previst. Una negociació sobre la qual pesarà la incertesa instal·lada al voltant de l'acord de claredat, al qual es "donarà forma" a principis del 2023 sabent que la porta de la Moncloa està tancada.