Una imatge del debat. Foto: QS/NDLa sala Bohigas de l'Ateneu Barcelonès s'ha omplert de gom a gom. I ho ha fet gràcies a un polític i amb un format entre unplugged i zen. David Fernàndez, el diputat cupaire, s'ha assegut a l'escenari enmig d'un foc creuat triangular que disparaven una perpicaç Gemma Galdón i un valent Nacho Martín Blanco, amb l'arbitratge, sempre trapella, del filòsof Bernat Dedéu.
Disposats com una conversa i amb el títol “Què en pensa...”, Fernàndez ha rebut les preguntes, les insistències, les fiblades i algunes crítiques de Galdón i Martín amb un fair-play encomiable. En un joc que li ha servit per explicar amb fruïció el seu evangeli que darrerament està en creixement.
Amb un posat planer, senzill i suau, que fins i tot amagava tímidament aplaudiments del públic, Fernàndez n'ha dit de bones com ara que “desregular el lliure mercat és com deixar Herodes en un parc infantil”. I n'ha dit de fortes com ara que el “procés català té un punt molt important d'antioligarquia”. “M'és impossible separar independència de revolució, volem la independència per tenir els instruments per fer la revolució”, ha sentenciat amb un estil que hauria firmat el mateix Noi del Sucre.
Galdón, però, ha burxat més i li ha recordat la foto del 12 de desembre. “Ens vam fer la foto amb el conseller d'Interior, amb qui ens queixem de la seva repressió, i amb el president de les retallades, però cap procés és net, i el procés català, com ho són tots, també és contradictori”, ha justificat Fernàndez.
Nacho Martín Blanco, com a veu jove de l'unionisme, ha volgut portar el cupaire al debat jurídic, però Fernàndez s'ha escapat bé de l'escomesa amb el raonament que això que viu Catalunya és un debat polític. “No combatem contra cap poble ni cap cultura, l'Estat no cedirà per la seva pròpia hegemonia política espanyola”, ha afegit.
Dedéu només ha hagut de cridar l'atenció un moment al públic per recordar-li quan xiulava algunes intervencions amarades d'unionisme que l'Ateneu és una “casa gran” perquè tothom hi diu la seva. Fernàndez ha complert amb la màxima i s'ha esplaiat. Ha parlat de revolució, d'urnes i de “l'immobilisme que només serveix fins que serveix l'immobilisme”. “Si Mas no convoca la consulta s'haurà suïcidat, si Rajoy la permet, també”, ergo... només ens queda la revolució. I així ho ha fet saber.
