La segona votació del debat d’investidura va concloure com es preveia: 170 vots a favor (PP, Ciutadans i Coalició Canària) i 180 en contra (PSOE, Podem, les forces sobiranistes catalanes més el PNB i la majoria del grup mixt). Però més enllà de les xifres, res va ser com s’esperava. Mariano Rajoy va sortir cap a La Moncloa com a president en funcions. Igual de com va entrar? No exactament. La situació del candidat del PP ha empitjorat. La ruptura entre Ciutadans i el PP és un esdeveniment que pot canviar les coses.   
 
Rivera, per un candidat “viable”. Que Ciutadans vivia amb tensió creixent el seu suport a Mariano Rajoy era evident i es va plasmar en el discurs d’Albert Rivera del dimecres passat. La continuïtat de Rajoy xoca de forma massa clara amb el discurs regenerador que pretén el líder de C’s. La intervenció del president en funcions de dimarts va ser molt conservador i antic. I a Ciutadans hi ha molta por a unes terceres eleccions. Les paraules de Rivera des de la tribuna, reclamant un “candidat viable” per part del PP han estat un xoc. El portaveu del Partit Popular al Congrés, Rafael Hernando, va ser molt agressiu contra Rivera, assegurant que Rajoy serà l’únic candidat del seu partit i que ell no fa pactes “per quinze minuts”.    
 
Una majoria “impossible” de 180. La major part de les forces del “no” a Rajoy, en primer lloc Podem i després els sobiranistes, es van mostrar disposades a donar suport a un govern de Pedro Sánchez… amb condicions. Però aquesta hipotètica majoria alternativa (180 escons molt atractius) no sembla factible. El titular del diari El País de dijous era ben clar de com pensa l’establishemnt: “El portazo sin alternativa de Sánchez aboca a elecciones”. Entre el nucli dur dels barons ningú pensa que Sánchez sigui capaç d’aixecar un bloc amb podemites i independentistes.
 
Menys pressió per Sánchez. En tot cas, si la sessió d’aquest divendres va començar amb una forta pressió sobre el secretari general socialista, presentat des dels escons del PP com a culpable d’unes noves eleccions, va acabar amb un Rajoy amb menys suports dels que tenia a l’inici. Això pot suposar menys pressió per Sánchez. El guió preparat des de La Moncloa s’ha vist truncat. Al costat del fantasma d’una majoria d’esquerres més sobiranistes es veu ara acompanyat de la hipòtesi d’un candidat que generi més consens.
 
Una suma de “les forces del canvi”? Les paraules de Pedro Sánchez anunciant que el seu partit dialogarà amb “les forces del canvi” apunta una altra possible via exploratòria. En aquest cas, sense el Partit Popular. En concret, alguna mena d’entesa entre el PSOE, Ciutadans i Podem. Però això sembla difícil. El discurs de Pablo Iglesias al llarg del debat, amb unes intervencions molt "mitingueres" i agressives contra Rivera no ho facilitaran. Tampoc les seves distàncies davant el procés català. Només una cosa podria desbloquejar un govern que acabés sent votat per una majoria sense el PP: el convenciment per part dels altres tres grans partits espanyols, PSOE, Podem i C’s, que unes terceres eleccions els seran letals.