Cada cop és una mica més estrambòtic mantenir que la societat catalana, a través dels seus representants polítics, algun dia podrà arribar a un acord just i satisfactori amb Espanya. Els fracassos de Cambó, Macià, Companys, Pujol i Maragall no són una suma de desencontres conjunturals, sinó la constatació de la mateixa impossibilitat amb la qual també toparà Artur Mas. És el Madrid sempre en crisi, el Madrid sempre enrocat.
I Espanya, en gran part, és Madrid. Avui dia, la capital de l'Estat és la ciutat d'Esperanza Aguirre i Ana Botella, un lloc intel·lectualment inhòspit, malalt de nacionalisme i entestat a recuperar aquella antiga identitat nacionalcatòlica que, al capdavall, sempre ha estat hegemònica en els passadissos dels poders de l'Estat.
Ja sé que hi ha altres madrilenys, gent que no s'hi assembla gens. Però cal fer l'exercici d'imaginar-se la cara de Botella i Aguirre escoltant els arguments del pacte fiscal català... La Secció Femenina només les va preparar per fer donatius el dia del Domund, res més enllà.
ARA A PORTADA
Publicat el
21 de desembre de 2011 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
El Congrés tomba la prohibició de l’ús del vel integral i el burca a l’espai públic
-
Política
Estudiants de la UAB repinten el mural esborrat: «És el símbol de les nostres lluites»
-
Política
El Parlament impulsa una declaració de suport a la Flotilla
-
Política El govern espanyol endureix els requisits per accedir a la regularització de migrants
-
Política
Xavier Trias defensa la sociovergència: «A Catalunya li aniria bé»
-
Política
Lliçons hongareses per a PP, Vox i Aliança Catalana