Cada cop és una mica més estrambòtic mantenir que la societat catalana, a través dels seus representants polítics, algun dia podrà arribar a un acord just i satisfactori amb Espanya. Els fracassos de Cambó, Macià, Companys, Pujol i Maragall no són una suma de desencontres conjunturals, sinó la constatació de la mateixa impossibilitat amb la qual també toparà Artur Mas. És el Madrid sempre en crisi, el Madrid sempre enrocat.
I Espanya, en gran part, és Madrid. Avui dia, la capital de l'Estat és la ciutat d'Esperanza Aguirre i Ana Botella, un lloc intel·lectualment inhòspit, malalt de nacionalisme i entestat a recuperar aquella antiga identitat nacionalcatòlica que, al capdavall, sempre ha estat hegemònica en els passadissos dels poders de l'Estat.
Ja sé que hi ha altres madrilenys, gent que no s'hi assembla gens. Però cal fer l'exercici d'imaginar-se la cara de Botella i Aguirre escoltant els arguments del pacte fiscal català... La Secció Femenina només les va preparar per fer donatius el dia del Domund, res més enllà.
ARA A PORTADA
Publicat el
21 de desembre de 2011 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Illa es reuneix amb el G8 per mirar d'empènyer els pressupostos
-
Política
Polèmica per una exposició que equipara l'exigència del català amb discursos d'odi
-
Política
Política Lingüística destinarà la meitat del pressupost a 150.000 places per aprendre català
-
Política L'ACM reclama un capítol específic per Catalunya en el nou pressupost europeu: «Cal descentralitzar»
-
Política
La CUP critica que es responsabilitzi ERC pels pressupostos: «Si el PSC complís, no seríem aquí»
-
Política
La llengua es consolida com el principal motiu de discriminació pels catalans