Cada cop és una mica més estrambòtic mantenir que la societat catalana, a través dels seus representants polítics, algun dia podrà arribar a un acord just i satisfactori amb Espanya. Els fracassos de Cambó, Macià, Companys, Pujol i Maragall no són una suma de desencontres conjunturals, sinó la constatació de la mateixa impossibilitat amb la qual també toparà Artur Mas. És el Madrid sempre en crisi, el Madrid sempre enrocat.
I Espanya, en gran part, és Madrid. Avui dia, la capital de l'Estat és la ciutat d'Esperanza Aguirre i Ana Botella, un lloc intel·lectualment inhòspit, malalt de nacionalisme i entestat a recuperar aquella antiga identitat nacionalcatòlica que, al capdavall, sempre ha estat hegemònica en els passadissos dels poders de l'Estat.
Ja sé que hi ha altres madrilenys, gent que no s'hi assembla gens. Però cal fer l'exercici d'imaginar-se la cara de Botella i Aguirre escoltant els arguments del pacte fiscal català... La Secció Femenina només les va preparar per fer donatius el dia del Domund, res més enllà.
ARA A PORTADA
Publicat el 21 de desembre de 2011 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Uns 3.000 jutges i fiscals es manifesten contra el govern espanyol davant el Tribunal Suprem
-
Política
Junqueras dona marge al PSOE pel finançament: «És més important el contingut»
-
Política
La reunió pel finançament singular se celebrarà el 14 de juliol
-
Política
PSC i Junts a Barcelona: mateix model de ciutat, cap concessió
-
Política
Feijóo encara un congrés plàcid després de silenciar el contrapoder d'Ayuso
-
Política
El Suprem rebutja retransmetre en directe de la declaració de Santos Cerdán