Cada cop és una mica més estrambòtic mantenir que la societat catalana, a través dels seus representants polítics, algun dia podrà arribar a un acord just i satisfactori amb Espanya. Els fracassos de Cambó, Macià, Companys, Pujol i Maragall no són una suma de desencontres conjunturals, sinó la constatació de la mateixa impossibilitat amb la qual també toparà Artur Mas. És el Madrid sempre en crisi, el Madrid sempre enrocat.
I Espanya, en gran part, és Madrid. Avui dia, la capital de l'Estat és la ciutat d'Esperanza Aguirre i Ana Botella, un lloc intel·lectualment inhòspit, malalt de nacionalisme i entestat a recuperar aquella antiga identitat nacionalcatòlica que, al capdavall, sempre ha estat hegemònica en els passadissos dels poders de l'Estat.
Ja sé que hi ha altres madrilenys, gent que no s'hi assembla gens. Però cal fer l'exercici d'imaginar-se la cara de Botella i Aguirre escoltant els arguments del pacte fiscal català... La Secció Femenina només les va preparar per fer donatius el dia del Domund, res més enllà.
ARA A PORTADA
Publicat el 21 de desembre de 2011 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
L'alcalde de Paiporta expulsa una veïna del ple que volia imposar el castellà: «Respondré en valencià, et fots»
-
Política
Els Comuns proposen que l'ONU bombardegi posicions militars israelianes per evitar la invasió de Gaza
-
Política
L'ANC critica que Illa «no ha complert» cap dels compromisos durant el primer any de mandat: «Només ven fum»
-
Política
L'excomissionat de la dana José María Ángel, hospitalitzat després d'un intent de suïcidi
-
Política
Puigdemont, un any després del retorn efímer: «Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu»
-
Política
ERC defensa «ordenar» el turisme a Barcelona: «No el pot gestionar un club d'hotelers»