Cada cop és una mica més estrambòtic mantenir que la societat catalana, a través dels seus representants polítics, algun dia podrà arribar a un acord just i satisfactori amb Espanya. Els fracassos de Cambó, Macià, Companys, Pujol i Maragall no són una suma de desencontres conjunturals, sinó la constatació de la mateixa impossibilitat amb la qual també toparà Artur Mas. És el Madrid sempre en crisi, el Madrid sempre enrocat.
I Espanya, en gran part, és Madrid. Avui dia, la capital de l'Estat és la ciutat d'Esperanza Aguirre i Ana Botella, un lloc intel·lectualment inhòspit, malalt de nacionalisme i entestat a recuperar aquella antiga identitat nacionalcatòlica que, al capdavall, sempre ha estat hegemònica en els passadissos dels poders de l'Estat.
Ja sé que hi ha altres madrilenys, gent que no s'hi assembla gens. Però cal fer l'exercici d'imaginar-se la cara de Botella i Aguirre escoltant els arguments del pacte fiscal català... La Secció Femenina només les va preparar per fer donatius el dia del Domund, res més enllà.
ARA A PORTADA
Publicat el 21 de desembre de 2011 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política Feijóo, després de la imputació de Montoro: «Que s'investigui el que s'hagi d'investigar»
-
Política L'enèsim ajornament de l'oficialitat del català a Europa comença a irritar Espanya
-
Política Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa