15
de març
de
2021, 20:25
Actualitzat:
17
de març,
8:32h
Gaietà Enrich és el responsable de la Casa dels Canonges. Un home alt, elegant, que s'asseu a la sisena fila de la presentació del llibre de Quim Torra -Les hores greus (Símbol Editors)- en què relata els moments més foscos de la pandèmia. Enrich va viure en primera persona l'aïllament de Torra a Canonges, un espai que es va convertir en residència, plató i zona de treball quan el president de la Generalitat es va haver d'aïllar quan va contraure el coronavirus. Aquest aïllament sanitari -ni tan sols va deixar entrar els seus principals col·laboradors al recinte- és la metàfora, també, d'un cert aïllament polític que el va acompanyar des que va arribar al càrrec fins que el Tribunal Suprem va posar punt i final a la seva presidència. Una solitud volguda -ell mateix ho admet- que ha posat en entredit el llegat que deixa com a president.
Van ser dies d'hiperactivitat. Considerat allunyat de la gestió, afirmació que no procedia exclusivament dels adversaris polítics, es va implicar a fons en el proveïment de material sanitari, en el dia a dia de la tasca hospitalària i en les mesures econòmiques necessàries per evitar l'esvoranc social derivat de la pandèmia. "Poc disciplinat", li diu amb un somriure Antonio Baños, periodista i amic de l'expresident, en el transcurs de la presentació. S'ho mira tot des de primera fila Laura Borràs, flamant presidenta del Parlament, que s'asseu just al costat de la dona de Torra. Només dos membres del Govern que va liderar fins el 28 de setembre, Meritxell Budó i Ramon Tremosa, hi són.
Just darrere seu s'hi asseuen Francesc de Dalmases i Josep Costa, integrants -amb Borràs- de la war room del president, que també estava integrada per Pere Cardús com a principal assessor i Anna Figuera com a responsable de comunicació. Cardús, fruit de la tensió del pitjor moment de la pandèmia, li va presentar la dimissió. Tots ells coneixen al detall el patiment del president, que estava exclusivament centrat en protegir la vida sense tenir en compte les xifres econòmiques. A Canonges, a banda, no tenia més lleure possible que visitar una biblioteca més aviat minsa. Aprofita per posar-li deures al seu successor -previsiblement Pere Aragonès, que no surt ben parat al llibre- perquè a la residència oficial del president es millori la selecció de volums.
A Canonges va haver d'aprendre a connectar amb TV3 a través d'un hot point, un mecanisme que permet emetre en directe. "Una proesa, tenint en compte que no sabia ni gravar un vídeo a casa", assenyala entre rialles. Tampoc s'imaginava, abans de fer el salt a la política professional, que necessitaria l'ajuda d'una psicòloga -a qui va trucar durant dues hores entre llàgrimes en els moments més tristos de l'epidèmia-, ni que les dinàmiques de partit estarien tan arrelades en política catalana. El dia que va caure en la marmita d'Obèlix del partidisme -la metàfora la fa servir amb un somriure torçat- és el 30 de gener del 2018, quan Roger Torrent suspèn la investidura de Carles Puigdemont. El dia anterior va dormir tranquil, diu, perquè estava "tot pactat" amb ERC i la CUP.
L'establishment i els mitjans també reben, per les pressions mútues que es dediquen. Sobretot perquè, segons Torra -que es va posant tendre per moments-, quan ets independentista i "poses la directa", acabaràs al centre de la diana de la judicialització per l'Estat. Aquesta manera d'enfocar la presidència, però, li genera frustració, perquè no aconsegueix avançar cap a la independència. "Sembla, però, que a alguna gent li sembla correcta la meva actitud amb la pandèmia", assenyala Torra, que agraeix a Baños no haver abordat les "batalletes interiors" del Govern, que hi van ser i aquests dies tenen reverberacions en la negociació oberta entre ERC i Junts.
L'expresident rep gent a la seva oficina de Girona, no ha desconnectat de la política -tot i haver evitat fer-se militant de Junts- i ha preparat una agenda densa de presentacions arreu del territori. El públic li acaba agraint el seu perfil de "bona persona", que s'hagi allunyat del "cinisme", i també respon preguntes sobre si l'independentisme se'n sortirà, immers com està en un procés constant de repensament. "Només amb un esforç enorme per part de la ciutadania, continuat i sacrificat en el temps, se'n podrà sortir", remarca Torra, que posa el retrovisor en el programa electoral de Junts pel Sí -declaració d'independència en 18 mesos- i en el canvi en el full de ruta per incloure el referèndum de l'1-O. Va ser possible, diu, perquè la ciutadania "va empènyer".
L'expresident no va viure el referèndum en el càrrec, però sí totes les conseqüències que se'n deriven: presó, exili, judici de l'1-O, la sentència del Tribunal Suprem, les protestes al carrer -cita Urquinaona, un dels moments més tensos a Palau-, la pancarta del llaç groc i la inhabilitació. El fil conductor de la presidència és la desunió independentista, amanida per la repressió, o potser a l'inrevés. "Ho han aconseguit: hi ha una certa por", assenyala Torra. Ho va constatar el dia que, a principis de la legislatura, un company parlamentari li diu que no li enviïi un determinat document per correu electrònic perquè s'hi inclou la paraula "República". Senyal dels temps.
Davant de tot això, la solitud és la divisa que acompanya la presidència de Torra. Solitud física, a Canonges, preocupat pels milers de morts i per la manera com aborda les xifres la societat, i també metafòrica, perquè ha acabat convertint-se en un cos estrany dins del mapa de partits a Catalunya. No perd l'esperança, això sí, que el país acabi sent independent, encara que la Generalitat -sosté- pugui ser un "obstacle" per la consecució d'una República a la qual només s'hi pot arribar de manera "revolucionària". "No s'hi pot arribar d'una altra manera", destaca. Per això diu que la taula de diàleg no funcionarà. A Palau, això sí, hi haurà un altre president per gestionar aquesta "farsa".
Van ser dies d'hiperactivitat. Considerat allunyat de la gestió, afirmació que no procedia exclusivament dels adversaris polítics, es va implicar a fons en el proveïment de material sanitari, en el dia a dia de la tasca hospitalària i en les mesures econòmiques necessàries per evitar l'esvoranc social derivat de la pandèmia. "Poc disciplinat", li diu amb un somriure Antonio Baños, periodista i amic de l'expresident, en el transcurs de la presentació. S'ho mira tot des de primera fila Laura Borràs, flamant presidenta del Parlament, que s'asseu just al costat de la dona de Torra. Només dos membres del Govern que va liderar fins el 28 de setembre, Meritxell Budó i Ramon Tremosa, hi són.
Just darrere seu s'hi asseuen Francesc de Dalmases i Josep Costa, integrants -amb Borràs- de la war room del president, que també estava integrada per Pere Cardús com a principal assessor i Anna Figuera com a responsable de comunicació. Cardús, fruit de la tensió del pitjor moment de la pandèmia, li va presentar la dimissió. Tots ells coneixen al detall el patiment del president, que estava exclusivament centrat en protegir la vida sense tenir en compte les xifres econòmiques. A Canonges, a banda, no tenia més lleure possible que visitar una biblioteca més aviat minsa. Aprofita per posar-li deures al seu successor -previsiblement Pere Aragonès, que no surt ben parat al llibre- perquè a la residència oficial del president es millori la selecció de volums.
Torra defineix la taula de diàleg com a "farsa" i assegura que la independència només arribarà de manera "revolucionària"
A Canonges va haver d'aprendre a connectar amb TV3 a través d'un hot point, un mecanisme que permet emetre en directe. "Una proesa, tenint en compte que no sabia ni gravar un vídeo a casa", assenyala entre rialles. Tampoc s'imaginava, abans de fer el salt a la política professional, que necessitaria l'ajuda d'una psicòloga -a qui va trucar durant dues hores entre llàgrimes en els moments més tristos de l'epidèmia-, ni que les dinàmiques de partit estarien tan arrelades en política catalana. El dia que va caure en la marmita d'Obèlix del partidisme -la metàfora la fa servir amb un somriure torçat- és el 30 de gener del 2018, quan Roger Torrent suspèn la investidura de Carles Puigdemont. El dia anterior va dormir tranquil, diu, perquè estava "tot pactat" amb ERC i la CUP.
L'establishment i els mitjans també reben, per les pressions mútues que es dediquen. Sobretot perquè, segons Torra -que es va posant tendre per moments-, quan ets independentista i "poses la directa", acabaràs al centre de la diana de la judicialització per l'Estat. Aquesta manera d'enfocar la presidència, però, li genera frustració, perquè no aconsegueix avançar cap a la independència. "Sembla, però, que a alguna gent li sembla correcta la meva actitud amb la pandèmia", assenyala Torra, que agraeix a Baños no haver abordat les "batalletes interiors" del Govern, que hi van ser i aquests dies tenen reverberacions en la negociació oberta entre ERC i Junts.
L'expresident rep gent a la seva oficina de Girona, no ha desconnectat de la política -tot i haver evitat fer-se militant de Junts- i ha preparat una agenda densa de presentacions arreu del territori. El públic li acaba agraint el seu perfil de "bona persona", que s'hagi allunyat del "cinisme", i també respon preguntes sobre si l'independentisme se'n sortirà, immers com està en un procés constant de repensament. "Només amb un esforç enorme per part de la ciutadania, continuat i sacrificat en el temps, se'n podrà sortir", remarca Torra, que posa el retrovisor en el programa electoral de Junts pel Sí -declaració d'independència en 18 mesos- i en el canvi en el full de ruta per incloure el referèndum de l'1-O. Va ser possible, diu, perquè la ciutadania "va empènyer".
Meritxell Budó i Ramon Tremosa són els únics consellers del Govern que acompanyen Torra en la presentació del llibre de memòries
L'expresident no va viure el referèndum en el càrrec, però sí totes les conseqüències que se'n deriven: presó, exili, judici de l'1-O, la sentència del Tribunal Suprem, les protestes al carrer -cita Urquinaona, un dels moments més tensos a Palau-, la pancarta del llaç groc i la inhabilitació. El fil conductor de la presidència és la desunió independentista, amanida per la repressió, o potser a l'inrevés. "Ho han aconseguit: hi ha una certa por", assenyala Torra. Ho va constatar el dia que, a principis de la legislatura, un company parlamentari li diu que no li enviïi un determinat document per correu electrònic perquè s'hi inclou la paraula "República". Senyal dels temps.
Davant de tot això, la solitud és la divisa que acompanya la presidència de Torra. Solitud física, a Canonges, preocupat pels milers de morts i per la manera com aborda les xifres la societat, i també metafòrica, perquè ha acabat convertint-se en un cos estrany dins del mapa de partits a Catalunya. No perd l'esperança, això sí, que el país acabi sent independent, encara que la Generalitat -sosté- pugui ser un "obstacle" per la consecució d'una República a la qual només s'hi pot arribar de manera "revolucionària". "No s'hi pot arribar d'una altra manera", destaca. Per això diu que la taula de diàleg no funcionarà. A Palau, això sí, hi haurà un altre president per gestionar aquesta "farsa".