27
de setembre
de
2017, 13:18
Actualitzat:
15:17h
Entitats impulsores de la Taula per la Democràcia. Foto: @assemblea
La terrassa del Museu d'Història de Catalunya ha estat l'escenari de la posada en marxa de la Taula per la Democràcia, un organisme format per entitats sobiranistes, sindicats i organitzacions de la societat civil que pretén respondre a la "repressió" que ha posat en marxa l'Estat per impedir el referènndum de l'1-O. Entre els promotors hi ha l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i els dos sindicats majoritaris, CCOO i l'Unió General de Treballadors (UGT). Els impulsors no descarten "cap tipus de mobilització" de cara a la "defensa dels drets", com ara una possible vaga general després de diumenge que ja es va abordar la setmana passada.
El manifest fundacional està signat també per organitzacions com la Pimec, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Observatori DESC. Els impulsors han destacat que no hi ha "cap partit" en el nucli dur, tot i que s'hi posaran en contacte. "Som entitats diferents. Si creiem que es trenquen llibertats, haurem d'acabar convocant el que calgui. Cal que totes les respostes que es donguin siguin unitàries i de país. Ens sembla que el país es mereix una resposta de país", ha apuntat Joan Caball, secretari general de la Unió de Pagesos i encarregat de respondre als periodistes.
La convcatòria ha sumat moltes de les cares que ja es van veure dimecres passat a la Plaça Sant Jaume poques hores després que la Guàrdia Civil detingués 15 alts càrrecs i proveïdors relacionats amb el referèndum. En aquest sentit, entre els assistents hi havia els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, i el cap de files del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena. El Comitè Olímpic Català i la Unió de Federacions Esportives de Catatalunya (UFEC) també han assistit a la terrassa del Museu d'Història de Catalunya, situat a la Barceloneta.
"Fem una crida a la societat catalana a respondre de manera pacífica, ferma i continuada en defensa de les institucions i els drets fonamentals", assegura el manifest aprovat, que considera que els problemes polítics han de tenir una "resposta política" i "no repressiva". És per això que els impulsors insten les institucions europees i internacionals a "vetllar perquè així sigui". El compromís que adquireixen és el de respondre "de manera coordinada" a qualsevol acció que "conculqui" drets fonamentals.