Acte amazic a Catalunya Foto: Associació cultural dels Drets del Poble Amazigh a CatalunyaEl tamazigh, la llengua del poble amazic -conegut històricament com a berber-, és la tercera més parlada a Catalunya després del castellà i el català. Aquesta és una de les conclusions a les que arriba el treball ' Amazics: Identitat i llengua a l'Àfrica del nord ', signat per l'antropòloga Eva Castellanos i el filòleg Hassan Akioud i publicat per la 'Revista de la càtedra sobre diversitat social de la Universitat Pompeu Fabra', que traça un ampli recorregut per l'estat actual d'aquest poble, la seva llengua i la seva cultura, partint de la base que la llengua pròpia conforma la base de la seva identitat col·lectiva.
Els amazics són un poble cultural i lingüísticament diferenciat dels seus veïns que actualment es reparteix per territoris del Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, Mali, Níger, Mauritània, Txad i Burkina Faso, a més de les ciutats autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla. Històricament anomenat berber, aquest poble ha estat arraconat per la cultura àrab, que els ha convertit en ciutadans de segona. Malgrat tot, els amazics han conservat la seva cultura tradicional.
La immigració i el contacte amb la realitat social i nacional de Catalunya ha fet créixer l'interès per aquest col·lectiu, -al Principat hi viuen uns 180.000 parlants de tamazigh- i a poc a poc es coneix l'existència d'altres realitats culturals i nacionals al Magreb més enllà d'una pretesa uniformitat cultural àrab i musulmana. En aquest sentit, el treball de Castellanos i Akioud és una bona aproximació a aquesta realitat poc coneguda.
