12
de febrer
de
2017, 19:00
Actualitzat:
13
de febrer,
12:39h
Llarga vida a l'hiperlideratge de Pablo Iglesias. La militància ha decidit que sigui ell el dirigent que surti de la plaça de toros de Vistalegre victorejat i collportat, mentre que Íñigo Errejón, amb el rostre desencaixat, ha patit una forta estocada que pot tenir conseqüències per a ell i el seu equip. Superar la inevitable lògica entre vencedors i vençuts serà ara el gran repte tenint en compte que una operació de purga sobrevola entre les bambolines del partit a l'hora de configurar la nova direcció.
"Unitat i humilitat fins a la victòria", ha proclamat Iglesias manllevant l'èpica proclama de Che Guevara. Errejón l'ha advertit, però, que sigui "responsable" i interpreti bé el clam de la militància, que reclama "unitat" però també "pluralitat". També l'anticapitalista Miguel Urbán ha avisat que la direcció de Podem no pot ser "uniforme".
El fins ara número dos de Podem ha patit un cop duríssim i inesperat. El seu equip aspirava, almenys, a quedar frec a frec prenent com a referència la votació que es va fer a finals de l'any passat per triar el sistema d'elecció de Vistalegre 2. Però no. Iglesias ha aconseguit un contundent 60% de l'executiva (37 representants) mentre que Errejón es queda amb el 36,5% (23 llocs). El 3,1%, dos representants, serà dels anticapitalistes.
Desplaçat de la cúpula?
Iglesias ha imposat el seu lideratge, el seu equip i el seu projecte. Les proporcions són tan desfavorables pel fins ara número dos, que hi ha qui ja assenyala que quedarà desplaçat de la cúpula de Podem. Ha estat, de fet, el tercer més votat en el procés de llistes obertes, després de Pablo Echenique i seguit d'Irene Montero, dos dels puntals d'Iglesias.
Malgrat que ha estat assenyalat per liderar el partit de forma autoritària i centralista amb episodis polèmics com la destitució fulgurant de qui era el seu secretari d'Organització i que la promesa d'"assaltar els cels" i fer el 'sorpasso' al PSOE va ser frustrada, Iglesias ha fet quallar que la seva figura és clau perquè Podem sigui sent un instrument útil. El fet que Errejón li discutís l'estratègia a seguir ha despertat en bona part de la militància una necessitat de protegir-lo. Al cap i a la fi, amb encerts i errors, a ell li atribueixen que Podem hagi estat un fenomen sense precedents en el sistema polític espanyol.
Un hiperlideratge consolidat
En un moment en què Mariano Rajoy torna a governar i que ho fa amb la connivència d'un PSOE rendit als peus de la jacobina Susana Díaz, la militància ha premiat el projecte d'Iglesias, que advoca per abonar la idea que el conflicte i la desobediència institucional poden ser eina de canvi. És a dir: que Podem mantingui un discurs impugnatori i irreverent des del carrer per tenir més força institucional, una tesi que defensen els anticapitalistes.
Què ha passat amb el missatge d'Errejón? Durant la primera jornada de Vistalegre 2 ja es va detectar que el públic clamava a favor de la unitat just quan Errejón prenia el micròfon a l'escenari. Iglesias, en canvi, era aclamat cada vegada que intervenia. Era un primer símptoma de com les bases han castigat en certa manera la gosadia del fins ara número dos de plantar-li cara a Iglesias. "Se l'ha visualitzat com qui trenca la unitat", assegura un dirigent proper a Errejón.
El càstig a voler ser com els altres
Però més enllà d'aquesta rivalitat amb Iglesias, també és en el discurs que ha abanderat on cal anar per trobar explicacions. "Apel·lar al perfil d'altres partits li ha costat més car internament", argumenta un dirigent afí al sector anticapitalista. Es refereix a l'argumentari d'Errejón apel·lant a la transversalitat, a moderar el discurs per guanyar suport de centre i visualitzar Podem com una alternativa de govern a través de la seva tasca institucional.
Pablo Iglesias ha traduït aquest posicionament d'Errejón en un intent d'assemblar-se al PSOE. L'entorn d'Errejón admet que en un moment en què les bases de Podem reclamen marcar molt perfil propi és possible que hagin vist com un risc de desdibuixar-se aquesta aposta per la transversalitat per ser un partit de majories.
La polèmica tria del número dos i del portaveu del Congrés
Encara que tant Iglesias com Errejón hagin demanat que es tanqui el debat intern i comenci la construcció de l'alternativa a un govern del PP, la guerra segueix oberta. A partir d'aquest dilluns, comença la segona volta del partit jugat a Vistalegre 2: la configuració de la direcció i el repartiment dels papers clau. El focus estarà centrat, especialment, en la tria del número dos i el càrrec de portaveu del grup al Congrés, les dues tasques que fins ara han recaigut sobre Errejón i que els seus afins consideren "difícil" que segueixi exercint malgrat que ell s'ha posat a disposició de la nova direcció per ocupar el paper on se'l consideri "més útil".
Fonts coneixedores de la situació expliquen que Iglesias pensa en la diputada Irene Montero, afí al seu projecte, perquè assumeixi aquests dos rols sota l'argument que cal "feminitzar" els lideratges. Però a ningú escapa que aquesta jugada suposa que el secretari general tingui un major control del partit.
La pròpia Montero ha assegurat, just després de fer-se públics els resultats, que Errejón ocuparà un paper rellevant de la mateixa manera que el tenen Juan Carlos Monedero, Carolina Bescansa o Nacho Álvarez. Una afirmació enverinada: cap d'ells formaran part del consell ciutadà perquè no s'han presentat a cap candidatura. A més, el propi Monedero ha assenyalat el camí de sortida a Errejón en afirmar que l'existència d'una secretaria política, la que fins ara ha ocupat Errejón, és un "disbarat". Els més optimistes de l'entorn d'Errejón, però, sostenen que en la cúpula formada per 12 dirigents ell mateix i el diputat Pablo Bustinduy podrien tenir un lloc. Es dóna per fet que Urbán, que ha jugat a tenir un paper frontissa, tindrà una secretaria assegurada a la cúpula.
Un escenari favorable a Fachin, que vol marcar perfil propi enfront els 'comuns'
Sigui com sigui, la situació no és fàcil. El consell ciutadà, màxim òrgan de direcció de Podem entre congressos, té ara la competència de nomenar aquesta direcció que Iglesias vol comandar amb mà de ferro. També caldrà aplicar una major descentralització del partit, una reclamació unànime al partit tot i que amb diferents intensitats i matisos.
La victòria de Pablo Iglesias és dels millors escenaris per al secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, que volia també que els anticapitalistes tinguessin un paper més determinant. Tot i que el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, afí a les tesis d'Errejón, ha assegurat que el triomf d'Iglesias no interferirà per res en la construcció del nou partit dels comuns, sí és cert que afavoreix l'estratègia d'Albano d'estampar el segell podemista al nou subjecte polític abanderat per Ada Colau. El soci català d'Iglesias no vol que Podem Catalunya quedi eclipsat i dilueixi la seva identitat en un partit on Domènech i Colau esdevinguin els principals interlocutors amb Podem a nivell estatal.
"Unitat i humilitat fins a la victòria", ha proclamat Iglesias manllevant l'èpica proclama de Che Guevara. Errejón l'ha advertit, però, que sigui "responsable" i interpreti bé el clam de la militància, que reclama "unitat" però també "pluralitat". També l'anticapitalista Miguel Urbán ha avisat que la direcció de Podem no pot ser "uniforme".
El fins ara número dos de Podem ha patit un cop duríssim i inesperat. El seu equip aspirava, almenys, a quedar frec a frec prenent com a referència la votació que es va fer a finals de l'any passat per triar el sistema d'elecció de Vistalegre 2. Però no. Iglesias ha aconseguit un contundent 60% de l'executiva (37 representants) mentre que Errejón es queda amb el 36,5% (23 llocs). El 3,1%, dos representants, serà dels anticapitalistes.
Desplaçat de la cúpula?
Iglesias ha imposat el seu lideratge, el seu equip i el seu projecte. Les proporcions són tan desfavorables pel fins ara número dos, que hi ha qui ja assenyala que quedarà desplaçat de la cúpula de Podem. Ha estat, de fet, el tercer més votat en el procés de llistes obertes, després de Pablo Echenique i seguit d'Irene Montero, dos dels puntals d'Iglesias.
Malgrat que ha estat assenyalat per liderar el partit de forma autoritària i centralista amb episodis polèmics com la destitució fulgurant de qui era el seu secretari d'Organització i que la promesa d'"assaltar els cels" i fer el 'sorpasso' al PSOE va ser frustrada, Iglesias ha fet quallar que la seva figura és clau perquè Podem sigui sent un instrument útil. El fet que Errejón li discutís l'estratègia a seguir ha despertat en bona part de la militància una necessitat de protegir-lo. Al cap i a la fi, amb encerts i errors, a ell li atribueixen que Podem hagi estat un fenomen sense precedents en el sistema polític espanyol.
Un hiperlideratge consolidat
En un moment en què Mariano Rajoy torna a governar i que ho fa amb la connivència d'un PSOE rendit als peus de la jacobina Susana Díaz, la militància ha premiat el projecte d'Iglesias, que advoca per abonar la idea que el conflicte i la desobediència institucional poden ser eina de canvi. És a dir: que Podem mantingui un discurs impugnatori i irreverent des del carrer per tenir més força institucional, una tesi que defensen els anticapitalistes.
Què ha passat amb el missatge d'Errejón? Durant la primera jornada de Vistalegre 2 ja es va detectar que el públic clamava a favor de la unitat just quan Errejón prenia el micròfon a l'escenari. Iglesias, en canvi, era aclamat cada vegada que intervenia. Era un primer símptoma de com les bases han castigat en certa manera la gosadia del fins ara número dos de plantar-li cara a Iglesias. "Se l'ha visualitzat com qui trenca la unitat", assegura un dirigent proper a Errejón.
El càstig a voler ser com els altres
Però més enllà d'aquesta rivalitat amb Iglesias, també és en el discurs que ha abanderat on cal anar per trobar explicacions. "Apel·lar al perfil d'altres partits li ha costat més car internament", argumenta un dirigent afí al sector anticapitalista. Es refereix a l'argumentari d'Errejón apel·lant a la transversalitat, a moderar el discurs per guanyar suport de centre i visualitzar Podem com una alternativa de govern a través de la seva tasca institucional.
Pablo Iglesias ha traduït aquest posicionament d'Errejón en un intent d'assemblar-se al PSOE. L'entorn d'Errejón admet que en un moment en què les bases de Podem reclamen marcar molt perfil propi és possible que hagin vist com un risc de desdibuixar-se aquesta aposta per la transversalitat per ser un partit de majories.
Íñigo Errejón, valorant els resultats de Vistalegre 2 Foto: ACN
La polèmica tria del número dos i del portaveu del Congrés
Encara que tant Iglesias com Errejón hagin demanat que es tanqui el debat intern i comenci la construcció de l'alternativa a un govern del PP, la guerra segueix oberta. A partir d'aquest dilluns, comença la segona volta del partit jugat a Vistalegre 2: la configuració de la direcció i el repartiment dels papers clau. El focus estarà centrat, especialment, en la tria del número dos i el càrrec de portaveu del grup al Congrés, les dues tasques que fins ara han recaigut sobre Errejón i que els seus afins consideren "difícil" que segueixi exercint malgrat que ell s'ha posat a disposició de la nova direcció per ocupar el paper on se'l consideri "més útil".
Fonts coneixedores de la situació expliquen que Iglesias pensa en la diputada Irene Montero, afí al seu projecte, perquè assumeixi aquests dos rols sota l'argument que cal "feminitzar" els lideratges. Però a ningú escapa que aquesta jugada suposa que el secretari general tingui un major control del partit.
La pròpia Montero ha assegurat, just després de fer-se públics els resultats, que Errejón ocuparà un paper rellevant de la mateixa manera que el tenen Juan Carlos Monedero, Carolina Bescansa o Nacho Álvarez. Una afirmació enverinada: cap d'ells formaran part del consell ciutadà perquè no s'han presentat a cap candidatura. A més, el propi Monedero ha assenyalat el camí de sortida a Errejón en afirmar que l'existència d'una secretaria política, la que fins ara ha ocupat Errejón, és un "disbarat". Els més optimistes de l'entorn d'Errejón, però, sostenen que en la cúpula formada per 12 dirigents ell mateix i el diputat Pablo Bustinduy podrien tenir un lloc. Es dóna per fet que Urbán, que ha jugat a tenir un paper frontissa, tindrà una secretaria assegurada a la cúpula.
Un escenari favorable a Fachin, que vol marcar perfil propi enfront els 'comuns'
Sigui com sigui, la situació no és fàcil. El consell ciutadà, màxim òrgan de direcció de Podem entre congressos, té ara la competència de nomenar aquesta direcció que Iglesias vol comandar amb mà de ferro. També caldrà aplicar una major descentralització del partit, una reclamació unànime al partit tot i que amb diferents intensitats i matisos.
La victòria de Pablo Iglesias és dels millors escenaris per al secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, que volia també que els anticapitalistes tinguessin un paper més determinant. Tot i que el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, afí a les tesis d'Errejón, ha assegurat que el triomf d'Iglesias no interferirà per res en la construcció del nou partit dels comuns, sí és cert que afavoreix l'estratègia d'Albano d'estampar el segell podemista al nou subjecte polític abanderat per Ada Colau. El soci català d'Iglesias no vol que Podem Catalunya quedi eclipsat i dilueixi la seva identitat en un partit on Domènech i Colau esdevinguin els principals interlocutors amb Podem a nivell estatal.