Les imatges que es propaguin des de la Moncloa el 9 de juliol s'analitzaran al detall. Els rostres, els moviments i l'escenografia també seran missatges per interpretar la reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez, la primera entre un president català i espanyol des dels fets d'octubre, que van agitar la relació Catalunya-Espanya. Les estampes que es difonguin de la reunió serviran per inferir la predisposició al diàleg dels dos executius. La trobada estarà marcada pels discursos previs, l'agenda governamental i la situació dels presos, la motxilla que ara mateix condiciona més qualsevol negociació.   

1. Gesticulació

"Per defensar Catalunya, la radicalitat que calgui". Les paraules de Quim Torra el 12 de maig, en la primera jornada del debat d'investidura al Parlament, il·lustren la gesticulació associada al Govern en els primers mesos de legislatura. Aquell mateix dia, la CUP ja va advertir el president de la Generalitat de la necessitat que la retòrica dels discursos anés compassada amb els fets si volia obtenir el suport dels anticapitalistes, que finalment van permetre la investidura per encetar acte seguit les funcions a l'oposició. L'avís verbalitzat llavors per Carles Riera s'ha convertit, en realitat, en el principal equilibri que ha de fer el Govern, obligat a fer compatible el missatge compromès amb la República per atendre els electors fidels del 21-D i atendre una realitat més prosaica de recuperació i gestió de les institucions.

Torra ha compartit estatus presidencial amb Puigdemont en aquesta primera etapa a Palau -les seves primeres paraules com a president van ser per aclarir que "persistiria" per investir el seu predecessor-, ha intentat restituir sense èxit consellers empresonats i a l'exili, ha recuperat alts càrrecs destituits pel 155, ha avançat que es recuperaran estructures desfetes per la intervenció de l'administraciò catalana i ha empeltat els discursos de referències a l'actitud repressiva de l'Estat, que manté dirigents independentistes empresonats. L'incident de Washington per les paraules de l'ambaixador espanyol, Pedro Morenés, és l'episodi més significatiu dels darrers dies. Però els gestos no han anat acompanyats fins ara de concreció d'aquells aspectes clau per definir l'horitzó republicà, com el desplegament del procés constitutent. L'executiu preveu, de fet, que el pla de de Govern es presenti el setembre.

2. Presos

Des del moment en què va trepitjar la Moncloa, Sánchez ha defensat l'acostament dels presos quan acabés la instrucció. Després d'un pols dialèctic amb el jutge Pablo Llarena -el govern espanyol entenia que era el magistrat del Suprem qui havia de permetre el trasllat a presons catalanes-, finalment Institucions Penitenciàries va començar a tramitar amb caràcter d'urgència l'acostament, que es farà efectiu en els propers dies. Es tracta d'un senyal de destensament que, tot i ser rebut amb bons ulls pel Govern i pel sobiranisme, encara és insuficient des de la perspectiva de la Generalitat i els partits independentistes.

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior al consell executiu del 19 de juny, ja va considerar que l'acostament dels presos era "distreure" el debat. Els partits i les entitats defensen l'alliberament -almenys fins que comenci el judici, previst per a la tardor però que algunes informacions ja situen cap a la primavera de l'any vinent- i entenen que l'acostament és un tràmit previst a la llei, no pas una concessió. És per això que des de l'executiu català no es considera com un gest de diàleg, sinó com un canvi de tendència dins de l'administració espanyola després de l'adeu de Mariano Rajoy.

3. Referèndum

En les últimes setmanes, el discurs dels membres del Govern -tant de Junts per Catalunya (JxCat) com d'ERC- ha anat virant de nou cap a l'exercici del dret a l'autodeterminació, precisament el que ja es donava per completat amb el referèndum de l'1-O. Torra, des de Washington, va avançar que proposaria a Sánchez la celebració d'una consulta vinculant, però el cop de porta no va trigar en arribar. El PSOE, al Congrés dels Diputats, no només va tombar propostes a favor de l'autodeterminació, sinó que va tancar la porta a un diàleg incondicional amb Catalunya. Precisament el que li demanava Torra i, també, Puigdemont.

En previsió que el president espanyol tanqui la porta -un cop més- al referèndum en la reunió del 9 de juliol, Torra ja ha avisat que Catalunya seguirà el "camí cap a la República". Artadi -tant en públic com en reunions privades mantingudes des que és consellera- ha defensat que cal crear "finestres d'oportunitat" al llarg de la legislatura. El Govern també s'ha mostrat autocrític amb els fets d'octubre, quan "no es va fer tot bé".

4. Inversions i finançament

Sosté el Govern que la cita entre els dos presidents no pot ser per "per parlar de Rodalies", sinó que l'exercici de l'autodeterminació ha de ser el centre de la trobada. Per tant, l'ordre del dia que treballen els equips d'Artadi i de la ministra Meritxell Batet no es vol que sigui com les últimes trobades de Puigdemont i Mas amb Rajoy, en les quals els presidents de la Generalitat es van presentar amb un llistat de greuges de 45 -referèndum a banda- i 23 punts, respectivament. De tots ells, només se n'han desbloquejat uns pocs, i parcialment.

En clau de finançament, Sánchez ja ha admès que no modificarà el model de finançament, però sí que s'ha obert a millores puntuals per a les autonomies. El Govern, segons va indicar el vicepresident Pere Aragonès, va xifrar en 6.000 milions d'euros el deute de l'administració de l'Estat amb Catalunya. Aragonès, a diferència de l'última etapa de l'anterior executiu, sí que obre la porta a assistir al consell de política fiscal i financera quan sigui convocat.

5. Lleis socials

En el debat de la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a la Moncloa, el líder del PSOE va dirigir alguns missatges a les forces independentistes per afermar el seu suport. Sánchez va citar explícitament el marge de maniobra en la recuperació de les lleis de caràcter social aprovades pel Parlament que han estat tombades pel Tribunal Constitucional (TC) durant els últims anys. "Aquí ens podem trobar", va dir llavors l'aspirant presidencial al diputat Carles Campuzano (PDECat). Sabia que era una de les prioritats del Govern.

De fet, després de la primera reunió al Palau de la Generalitat el 7 de juny, l'executiu de Torra va anunciar que formularia al·legacions en 14 procediments d'inconstitucionalitat oberts per l'Estat. Hi haurà recursos per la llei de mesures de protecció del dret a l'habitatge, la d'universalització de l'assistència sanitària i la de l'Agència de Protecció Social. La norma que crea l'Agència de Ciberseguretat també serà motiu d'al·legacions, així com també la del canvi climàtic, la primera de la legislatura passada. Totes aquestes lleis seran matèria de debat entre l'executiu espanyol i el català si la reunió Sánchez-Torra és prou satisfactòria com per fer prosperar mínimament el diàleg.