
El paraninf de la Universitat de Barcelona acollirà des de les nou del matí la capella ardent pel lingüista Joan Solà. Solà -que va ser professor d'aquesta universitat fins l'any passat- va morir ahir als 70 anys d'edat.
Des del 1984 era catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i també era vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2009 el van investir com a doctor honoris causa de la Universitat de Lleida i li van atorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. En rebre el premi va fer un diagnòstic demolidor de la situació de la llengua: "A Catalunya no hi ha convivència lingüística: el que hi ha és un poble que tira enrere en relació als altres".
Com a gran defensor del català, va divulgar el seu coneixement tant a través de llibres com Estudis de sintaxi catalana (1972) o Gramàtica del català contemporani (2002) com, de forma més planera, mitjançant la premsa, com a articulista habitual al diari Avui.
Convençut que el català no ocupa el lloc que es mereix a la societat, Joan Solà va aprofitar la seva projecció públic per denunciar la situació de la llengua en un context cada vegada més castellanitzat i la passivitat política al respecte. Crític amb els dirigents, tenia clar que si el poble català vol ser un poble "ha d'aspirar a ser el 'màxim independent políticament".