Hi ha raons sobrades per prohibir els braus des del punt de vista estricte del civisme. Tant és així que l'opinió pública espanyola és, avui dia, majoritàriament contrària a aquesta festa. Però també és cert que el toro és, des de fa molts anys, el símbol preferent del nacionalisme espanyol. Per això la silueta d'Osborne ha substituït l'àguila de Sant Joan sobre el vermell i el groc sense passar, pràcticament, per l'escut constitucional.

Per por al nacionalisme espanyol es va fer una excepció a la Llei de Protecció dels Animals del 1988 i per aquesta mateixa temença s'ha anat mantenint la festa durant vint-i-dos llargs anys. Fins el punt que ha hagut de ser una Iniciativa Legislativa Popular la que hagi introduït el debat al Parlament de Catalunya. I per això els diputats es van dividir, ahir, en dos blocs amb l'eix nacional separant, nítidament, el sí del no.

El cas és que aquesta votació, que ha donat la volta al món, és una victòria del catalanisme. Com és de justícia, cal reconèixer expressament la feina que han fet, durant molts anys, persones i entitats vinculades a l'animalisme, però han estat els partits catalanistes -ERC molt especialment- els que han fet la traducció política i normativa d'una percepció social molt majoritària a Catalunya. La votació d'ahir és una afirmació moral, però està clar que es fa des d'una nació que no és l'espanyola.