Després d'una setmana d'anàlisi dels resultats de les eleccions al Parlament Europeu, l'unionisme conclou que l'independentisme ha fracassat tot i haver guanyat les eleccions de forma clara. Evidentment, uns resultats electorals sempre estan oberts a múltiples interpretacions i aquest és el secret que l'endemà d'anar a les urnes, pràcticament tos els partits concurrents anunciïn la victòria, però en aquest cas és pervers, patètic i rocambolesc que l'explicació d'aquest suposat fracàs sobiranista es trobi exclusivament per una suposada abstenció unionista.
En política es pot ser honest o mentir descaradament, però especular amb l'abstenció és simplement ben trist i convertir-la en un aval de la victòria és lamentable. No entrarem en un ball de xifres, perquè aquestes ja s'han explicat prou al llarg de la setmana, i no ens preocupa gens admetre que el sobiranisme hauria volgut una victòria més contundent, avalada per una major participació. Ara bé, concloure que una baixa participació desacredita el procés es tan absurd com concloure que desacredita al propi parlament europeu, que al capdavall es tractava de votar als representants a l'Eurocambra.
Per tant, es pot especular tot el que es vulgui sobre el que haurien fet els no votants en cas que haguessin anat a votar, però això no anirà més enllà de l'autocomplaença. De fet, que l'unionisme arribi a aquesta conclusió té dues explicacions, la primera, la necessitat de justificar el que, per a qualsevol observador, és una altra derrota dels contraris a la independència. I en segon lloc i molt més important, un trist indici de la real voluntat democràtica d'uns partits que celebren l'abstenció -atribuïda com a pròpia-, com si fos una victòria. Amb interpretacions com aquesta, l'unionisme no només perd eleccions, sinó que a sobre, suspèn en democràcia.
