La recta final del judici de l'1-O ja està en marxa. Les defenses, des de primera hora d'aquest dimarts, s'encarreguen de rebatre els arguments exposats la setmana passada per les acusacions. Després de la llarga intervenció de tres hores de Jordi Pina, i que l'advocada de Jordi Cuixart hagi demanat realitzar la intervenció aquest dimecres, ha estat el torn del lletrat de Carles Mundó. Josep Riba, que només disposa d'una hora, ha entrat de ple en els delictes i, després d'assegurar que no existeix prova de la malversació, ha recordat que l'exconseller de Justícia sempre va tenir una molt bona relació amb el poder judicial. 

“El senyor Mundó, en el poc més d’un any i mig que ha estat al capdavant de la conselleria, mai, mai i mai ha intervingut ni una mica en el poder judicial”, ha declarat. En la mateixa línia, ha dit, “la relació amb el poder judicial sempre ha estat exquisida”, i ho demostra la bona relació “mútua i recíproca” que tenia amb la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tal com demostra l'intercanvi de correus electrònics que es van mantenir.

[judicidirectetve]
Així mateix, ha avisat que l’exconseller només va rebre una notificació del Tribunal Constitucional, i aquesta va arribar després del decret de convocatòria del referèndum, el 7 de setembre. El dia 6 de setembre, però, quan es va aprovar el decret i l’acord complementari de despeses per a la celebració del referèndum, es va fer conforme a una norma vigent, que encara no havia estat anul·lada ni suspesa, tot i que posteriorment mai va acabar tenint "efectes jurídics".

Sobre aquest últim punt ha volgut incidir l’advocat, que ha precisat que, perquè hi hagi malversació, hi ha d’haver contracte i una despesa identificada. A més, en “l’hipotètic cas” que s’arribés a la conclusió que l’acord del dia 6 de setembre va tenir efectes jurídics, Riba ha sostingut que la malversació “hagués estat incompleta perquè no es va fer reserva de crèdit”.  

Pel que fa a Unipost, ha recordat que no hi ha proves de cap targeta censal enviada a la ciutadania, i ha defensat que el servei “no es va prestar i no hi ha afectació al patrimoni públic”. Per tant, ha conclòs, no existeix la malversació, així com tampoc consta cap document vinculat a les cartes interceptades a la seu de l’empresa. "Tampoc consta cap indici que la Generalitat va costejar les urnes o les paperetes", ha considerat, i ha vinculat el possible pagament de fets relacionats amb el referèndum a fons privats. Per altra banda, l'advocat ha puntualitzat que Mundó no tenia disponibilitat sobre el pressupost d'altres àrees o conselleries. 

El cop d'estat no és un delicte del codi penal

L'advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, Jordi Pina, ha indicat que no hi ha "cap delicte al codi penal" que sigui un "cop d'estat", com va defensar la Fiscalia la setmana passada. "El codi penal és el que és, la rebel·lió i la sedició són les que són. La missió és si concorren els elements objectius sobre aquests delictes", ha reflexionat Pina.

L'advocat ha denunciat que la Fiscalia hagi reinterpretat a voluntat el concepte de rebel·lió. “La Fiscalia deia que ens trobàvem davant d’una rebel·lió distinta, però no ens trobem mai davant d’un homicidi distint o d’una agressió sexual distinta”, ha criticat, i ha afirmat: “Els delictes no són distints, són els que són i estan registrats en el codi penal”. I en aquesta línia ha fet reflexionar la sala sobre l'autoria de la rebel·lió: mentre que es jutja els suposats impulsors de la rebel·lió, no es porten a judici els suposats rebels. Ciutadans, ha indicat, sobre els quals s'estan arxivant causes en nombroses jutjats de Catalunya. 

Causa "general", desobediència i rebel·lió

Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras -considerat el "motor" de la rebel·lió per la Fiscalia- i Raül Romeva, ha denunciat una "causa general" contra l'independentisme nascuda el 2015 a l'Audiència Nacional, i ha avisat que, davant d'això, la sentència del Tribunal Suprem haurà de ser exemplar perquè crearà precedent en la jurisprudència. "Demano la millor de les sentències", ha clamat Van den Eynde, que ha destacat com els seus patrocinats segueixen "estenent la mà" per trobar una "solució al conflicte", que ha recordat que té base política i no jurídica. 

Sobre els delictes que els imputen, ha carregat contra la Fiscalia per haver "confós" el delicte de desobediència -que es podria "discutir"- amb el de rebel·lió, pel qual es demanen 25 anys de presó a l'exvicepresident del Govern. Aquest delicte, ha dit, no pot existir perquè no hi va haver "ni violència, ni alçament, ni armes", ni tampoc cap reacció del govern espanyol en la línia d'aplicar l'estat de setge, normativament pensat per aturar rebel·lions armades. Així mateix, ha sentenciat que "s'està investigant el moviment independentista", i ha negat que s'hagi produït en cap "alçament violent". 

Retrat dels "incompliments" del Govern

Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, exconseller d'Interior, ha trenat un relat tècnic però també polític. En concret, ha fet una llista de tots els "incompliments sistemàtics" del Govern en relació a les lleis de desconnexió i també ha ressaltat que l'executiu ni va "efectuar" cap declaració d'independència. En canvi, ha subratllat l'advocat, es va "acatar" l'article 155 de la Constitució sense oposar-hi resistència. La Generalitat, ha dit, en tot moment va posar el seu poder "a disposició de l'Estat".

Melero, a banda, també ha insistit que el plantejament de l'1-O en clau policial va ser "aberrant" per part del Ministeri de l'Interior, i ha acusat les forces i seguretat de l'Estat de no voler "col·laborar" amb els Mossos d'Esquadra. També ha volgut deixar clar que Forn es va acomiadar del càrrec abans de la declaració de la independència en una reunió amb els responsables d'Interior.