L'Ajuntament de Barcelona s'ha plantat davant la reacció estatal per evitar l'1-O. El ple municipal d'aquest divendres ha aprovat una proposició que havien consensuat el PDECat, ERC i la CUP amb el qual el consistori considera "un cop d'Estat encobert" la repressió estatal per evitar l'1-O, i que insta el govern espanyol a "reconèixer i respectar el mandat democràtic que emana del Referèndum d'autodeterminació de Catalunya de l'1 d'octubre".
La idea de cop d'Estat apareixia inicialment només en la proposició de la CUP, però finalment s'ha introduït en el text conjunt dels tres grups. En concret, exposa: "Rebutjar l'escalada repressiva de l'Estat espanyol contra el poble català, els ajuntaments democràtics i el Govern, tot constatant que la suspensió de l'autonomia de Catalunya i els drets civils i polítics que s'està produint aquests dies, és un cop d'Estat encobert". Aquest redactat formava part de dos punts del text inicial de la CUP.
El text, que té contingut de Declaració Institucional i un total de 12 punts, també agraeix l'organització de l'1-O, condemna l'actuació policial estatal i "tots aquells partits polítics i entitats que de forma directa o indirecta li han donat cobertura", punt àmpliament criticat per C's i el PP perquè inclogui partits polítics; se solidaritza amb els ferits, reclama que dimiteixi el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i exigeix la retirada de "tots els cossos policials i repressius" que manté l'Estat a Catalunya.
El ple s'ha celebrat una setmana després del previst –es va ajornar per la proximitat del referèndum-. La proposició, que s'ha debatut durant una hora, ha tingut el suport del PDECat, ERC, la CUP i el regidor no adscrit, Gerard Ardanuy (Demòcrates), i l'abstenció de BComú, mentre que el seu soci de govern, el PSC, ha votat en contra, alineant-se amb Ciutadans i el PP. Tot i que cap grup del govern ha donat un "sí" al text, la iniciativa també li posa deures i l'insta a treballar "per donar resposta a la voluntat expressada" pels barcelonins l'1-O.
Gerardo Pisarello, Ada Colau i Laia Ortiz al ple de Barcelona. Foto: ACN
Segons el líder del PDECat, Xavier Trias, l'entrada de la policia espanyola al Departament d'Economia el 20 de setembre representa "el final del règim autonòmic de l'any 78", i s'ha queixat de la "gran brutalitat" de l'actuació policial, cosa que creu que ha convertit Espanya "en una vergonya democràtica a nivell d'Europa". Alfred Bosch (ERC) considera que es va fer "una operació de càstig a gran escala", mentre que Maria Rovira (CUP) ha destacat que la repressió l'han ordenat "institucions caduques, demofòbiques i feixistes". La "cupaire" ha demanat "materialitzar" el resultat del referèndum i declarar la República catalana.
Pisarello: "No és un xec en blanc"
El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello (BComú), ha afirmat que comparteixen alguns punts que s'inclouen a la proposició, i que l'abstenció "no és un xec en blanc". En opinió de Pisarello, ara no és moment d'una declaració unilateral d'independència (DUI), sinó de buscar una mediació. Segons el líder del PSC i segon tinent d'alcalde, Jaume Collboni, "la solució no serà una DUI, tampoc l'aplicació de l'article 155", i ha explicat que, com a govern, té l'obligació de donar confiança a l'economia que ara viu amb angoixa.
Colau no trencarà amb el PSC
El portaveu del PDECat, Jaume Ciurana, ha reclamat a Colau que posi fi a l'acord de govern perquè "el Partit Socialista forma part de l'estat major de l'operació" per evitar l'1-O i, malgrat haver condemnat la repressió, no ha vist el seu penediment. L'alcaldessa ha replicat que "és el moment de bastir ponts, no de trencar-los", i ha afegit que vol mantenir-lo també perquè vol convèncer el líder del PSOE, Pedro Sánchez, per presentar una moció de censura contra Rajoy. "No veig motius per trencar el govern", ha remarcat.
En una altra pregunta, el líder del PP, Alberto Fernández Díaz, ha retret a Colau que per ser pont primer "s'ha de deixar de ser la vora" de l'independentisme. L'alcaldessa ha afirmat que els "comuns" no deixen "de rebre insults" de totes bandes, manera que ha tingut per assegurar que no tenen el paper que li atribueix el popular, sinó el de fomentar el diàleg.
Trias ha avisat Colau que ha de tenir clar "quin paper ha de fer" Barcelona davant la qüestió catalana, raó per la qual li ha demanat una entrevista. El també exalcalde s'ha confessat "impactat" pel fet que aquests dies l'alcaldessa no s'hagi reunit amb els grups i sí que ho hagi fet, en canvi, amb una vintena de cònsols de països europeus a la capital catalana, als quals els va traslladar que vol la creació d'una plataforma de diàleg sota l'empara de la Comissió Europea per "rebaixar l'escalada de tensió".
La líder de Ciutadans, Carina Mejías, amb el socialista Jaume Collboni. Foto: ACN
Els "comuns" han estat els únics que han votat a favor en el ple d'una proposició del PSC que no ha prosperat, i que condemna l'actuació "desproporcionada" de la policia. A més, el text socialista suposava que els grups municipals donessin suport a obrir una comissió al Congrés per estudiar l'articulació territorial de l'Estat.
Malgrat el suport de BComú al text, Pisarello ha demanat al seu soci que "influeixi en el PSOE" per canviar algunes polítiques. A més, li ha exigit rebutjar de manera clara la possible aplicació de l'article 155 per suspendre l'autonomia, "abandonar Rajoy" i tornar al PSC del 1977 que reconeixia el dret d'autodeterminació i accepti fer un referèndum acordat sobre la independència.
Collboni ha reivindicat que hi ha pluralitat dins el govern municipal i ha advertit del fet que "diàleg sense legalitat seria estèril". El socialista també ha remarcat que, a diferència del ple de la capital catalana, als de l'Àrea Metropolitana (AMB) i Diputació de Barcelona d'aquesta mateixa setmana sí que ha estat possible acordar resolucions per condemnar la violència policial amb els grups que correspondrien al PDECat, ERC, la CUP i els "comuns".
El PP critica que se'ls assenyali
Durant el debat de la proposició aprovada, el líder del PP, Alberto Fernández Díaz, ha defensat que la gent contrària a la independència es veu "sistemàticament menystinguda i ignorada", i ha reclamat que el Govern trenqui amb la CUP i que no hi hagi DUI. Referint-se a Trias per haver presentat el text, ha advertit del fet que, per molt que els assenyali l'independentisme, no canviaran les seves conviccions. "Si vostè creu que la millor manera d'encarar el futur de Catalunya és que des de l'estelada s'assenyali aquells que no pensen com ells, això ja ho feien altres amb l'estrella de David", ha afirmat, referint-se als nazis.
Carina Mejías (C's) creu que assenyalar partits és "tot un exemple d'antidemocràcia". Considera que l'1-O va ser un dia "trist" i es van veure imatges que no volia veure, però ha lamentat que l'actuació del govern espanyol hagi servit d'"excusa" a l'independentisme "per victimitzar-se". Mejías ha titllat el referèndum de "farsa organitzada per un col·lectiu de fanàtics populistes que ha utilitzat el referèndum com a coartada per declarar la independència unilateral".
Xavier Trias al davant i Alberto Fernández Díaz al fons en el ple. Foto: ACN
A més de demanar la dimissió de Rajoy, la proposició aprovada reclama "la dimissió i cessament dels màxims responsables polítics" de l'operatiu policial de l'1-O, i se cita el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido; el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, el subdelegat a Barcelona, Emilio Ablanedo, i el director del gabinet de coordinació i estudis de la secretaria d'estat de seguretat, Diego Pérez de los Cobos, que va ser "responsable directe" de l'operatiu.
També preveu que l'Ajuntament faciliti i garanteixi a tots els ciutadans que ho precisin assistència jurídica i gratuïta per defensar els seus drets pels fets de l'1-O, cosa que ja ve fent i sol·licitar a l'Estat el rescabalament de tots els danys soferts per persones, equipaments i espais públics i privats arran de les intervencions policials. S'estimen en 98.000 euros els danys només en els 26 centres educatius afectats a la capital catalana.
El text inclou que reitera "el suport absolut" de l'Ajuntament a les institucions catalanes i "a totes les persones detingudes per donar compliment al mandat del poble de Catalunya, recollit pel Parlament i expressat al Referèndum", i notificar aquests acords al Parlament, el Govern, el Consell d'Europa, el Tribunal Europeu de Drets Humans, l'ONU, el Parlament Europeu i les ambaixades i consolats d'arreu del món a l'Estat espanyol.
Els textos inicials de la proposició
Ja abans que els tres grups pactessin la proposició conjunta, els dos del govern, BComú i el PSC, a més del PDECat, ERC i la CUP havien presentat com a mínim una iniciativa cadascun sobre el referèndum i l'escenari posterior. El comú denominador és la condemna a la reacció de la policia espanyola per impedir la votació. Els socialistes i els "comuns" parlen d'actuació "desproporcionada", i BComú afegeix "violenta". El PDECat critica les "agressions" i el seu líder, Xavier Trias, es queixa de la "brutalitat" policial en un prec dirigit a l'alcaldessa, Ada Colau, i ERC parla de "repressió".
L'altre punt en comú entre les propostes de BComú, el PDECat i ERC és exigir la dimissió del president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Malgrat que el líder socialista i segon tinent d'alcalde, Jaume Collboni, també l'havia reclamat el dilluns just després de l'1-O, el text del PSC no incorpora aquesta petició. També la CUP havia presentat la seva proposició, però el text no ha transcendit fins aquest mateix divendres.
El ple de Barcelona d'aquest divendres. Foto: ACN
