Mentre TV3 emetia el debat electoral amb Artur Mas, José Montilla, Joan Puigcercós, Alícia Sánchez Camacho, Joan Herrera i Albert Rivera, la línia cronològica del meu compte de Twitter bullia d'activitat. Minuts abans del debat ja era difícil seguir totes les aportacions dels usuaris. Però també acabaria sent una tasca inútil: en cap moment vaig arribar a veure un "debat obert" entre usuaris, únicament s'hi podien trobar missatges de militants o simpatitzants posant èmfasi en les frases que ja havia escoltat en el mateix debat.

De fet, si m'he de quedar amb alguna de les frases que vaig llegir ahir a Twitter, n'escolliria una d'en @davidpoblador, just en el moment en què algun objecte va caure a terra -i que va generar també un número molt gran de missatges-, i l'usuari va comentar "el Laporta s'ha donat un cop de cap a sota la taula". No vaig poder evitar un somriure tot imaginant-me la situació.

En tot cas, però, el debat a Twitter es va començar a seguir amb un garbuix important d'etiquetes, com ja van fer notar repetidament @arnauurgell o @saulgordillo, qui va qualificar la situació d'"italianització dels tags". #e10, #28N, #debata6 i les corresponents etiquetes amb els lemes de cada partit (#gentvalenta, #garantiadeprogrés...) -aprofito per recordar als militants socialistes que en diversos clients de Twitter i el propi web, un accent trenca l'etiqueta així que fóra bo evitar-los si es vol fer un ús adequat de l'eina-.

Durant tot el debat, vaig veure molts retweets del seguiment irònic/humorístic de l'usuari @3gag24, i la repetició fins l'infinit de les mateixes frases -sempre enviades en funció del partit al qual es devia lleialtat. L'oferta de Puigcercós a Mas, els salts al castellà de Rivera i Sánchez Camacho, els talls de Rivera o els moments en què molts usuaris esperaven un altre "prou" per recordar de Josep Cuní.

Cal recordar, però, que estem en campanya. Fet que no hauria de justificar que el debat es seguís a Twitter com ahir, però que evidentment el va condicionar, i molt. Perquè no només els twitters dels candidats eren propaganda electoral, sinó que bona part de militants i simpatitzants van deixar el "debat" entre usuaris de banda -fet que molt aviat va fer notar @sergisabate- i es van limitar a fer un seguiment en directe que tampoc tenia massa sentit pels que ho veien, i que es trobava fora de context pels que no.

Un últim detall: durant bona part del debat, les paraules més utilitzades foren Cuní, Rivera i Sánchez-Camacho, en alguns moments per davant dels "tags" que s'havien anunciat. Però això tampoc és tant important: hores abans, entre els termes més populars s'hi trobava el jugador del Xerès Jose Mari que havia marcat 3 gols contra el Valladolid. Això bé deu indicar alguna cosa que no aconsegueixo comprendre encara. Temps al temps.