Pocs dies després de l'exhumació de Franco, Vox ha aconseguit ser tercera força de la política espanyola superant els 50 diputats, una fita històrica per una formació d'extrema dreta. L'operació ideada en algun despatx de la Moncloa s'ha demostrat com un fracàs sense pal·liatius. El líder socialista, Pedro Sánchez, entossudit a repetir eleccions abans de fer l'esforç de teixir un pacte d'esquerres, ha estat castigat. Ha guanyat les eleccions, però ha fet curt i ha perdut escons (de 123 a 120). 

El discurs dur de Sánchez envers l'independentisme no li ha donat cap resultat electoral. Aquest cop, a diferència d'altres moments, el PSOE no ha escenificat una posició més dialogant que la del PP pel que fa a Catalunya. Un canvi de guió que no ha donat cap guany electoral al líder socialista, que ara ho tindrà més difícil per intentar conformar una majoria de govern. Per primer cop, no ha estat el PP qui ha esperonat el vot independentista. Ha estat el mateix Sánchez qui ha dibuixat un escenari electoral en un moment d'alt risc, poques setmanes després de la sentència de l'1-O i amb uns missatges d'amenaces contra el sobiranisme i la Generalitat, apuntant a possibles aplicacions del 155 o de la llei de seguretat nacional. 

L'independentisme ha crescut. Però també ho han fet la resta de nacionalismes perifèrics. Al País Basc, el PNB ha tingut un magnífic resultat, passant de 5 a 7 diputats. L'esquerra abertzale de Bildu creix de 4 a 5 escons. A Galícia, el BNG ha aconseguit recuperar la seva presència al Congrés amb 1 diputat.     

La catalanofòbia beneficia l'extrema dreta

Un fet que s'ha plasmat en les eleccions del 10-N és que la catalanofòbia només ha beneficiat l'extrema dreta. Els discursos radicalitzats del PP i Ciutadans respecta a Catalunya, molt extremats després de les reaccions i les protestes a la sentència de l'1-O, acompanyats de la histèria mediàtica de molts mitjans espanyols, han estat el millor aliment de Vox. Una dada que potser mourà a la reflexió de la dreta pretesament moderada.    

El PP aconsegueix recuperar posicions, passant de 66 a 88 diputats. Però queda clarament per sota de la xifra màgica que buscava, els 100 escons. Una xifra que li permetia fer càlculs amb els altres dos partits de dretes, Ciutadans i Vox, per intentar forjar una possible alternativa de govern. Ara té al davant una papereta difícil: gestionar el seu paper com a principal partit de la dreta sentint al clatell l'escalf de Santiago Abascal.

Ciutadans, la debacle

El resultat del partit taronja ha estat un desastre, pitjor encara del que auguraven les enquestes, totes ja molt negatives. No hi ha gaires precedents d'un partit que passa de 57 a 10 escons. Queden sense escó molts dels dirigents del nucli dur de la formació, com José Manuel Villegas, José María Espejo-Saavedra o Juan Carlos Girauta. El discurs i l'estratègia de Rivera -rebuig a pactar amb Sánchez, extrema duresa contra el sobiranisme, missatges incendiaris respecte a Catalunya- no li han donat cap èxit. Al contrari, han contribuït a reforçar Vox, vist com a partit més segur i nítid per un electorat molt conservador i creixement irritat.

Vox i l'"espanyol emprenyat"

De viure avui, Blas Piñar se sentiria satisfet. L'històric dirigent de Fuerza Nueva va ser l'únic diputat al Congrés que es reclamava hereu de la dictadura en els inicis de la transició. No n'hi va haver més fins que Vox va entrar a l'hemicicle el 28-A. Ho va fer amb 24 diputats i ara hi serà amb 52 i la condició de tercera força de la política espanyola. Després d'un intens pols dins del terreny de la dreta espanyola, Santiago Abascal ha aconseguit apartar Albert Rivera del primer rengle i emergir com el líder indiscutit del malestar de dretes. Entre Abascal i Rivera, el primer ha estat més creïble com el portaveu de la dreta extrema i més bel·ligerant contra el sobiranisme. Ara ve una lluita apassionant entre Vox i el PP, partit del qual prové Abascal, per liderar l'oposició de dretes. Però el partit verd té de moment a les mans la bandera de l'"espanyol emprenyat".    

Iglesias perd i derrota Errejón

Si el PSOE perd escons, Podem també. El conjunt de la formació de Pablo Iglesias més els comuns i els seus aliats de Galícia en comú sumen 35 escons (en tenien 42 en el Congrés sorgit de les eleccions del 28-A). Un seriós toc d'alerta també per al líder podemita, que va tenir la seva part de responsabilitat en el bloqueig produït en la política espanyola. Iglesias, malgrat això, s'emporta un premi de consolació: derrota clarament un Íñigo Errejón que s'ha de conformar amb un raquític resultat de 3 escons, fruit d'una campanya de to molt baix que ha anat perdent força a mida que avançaven els dies. També el conjunt de forces progressistes a l'esquerra del PSOE hauran d'analitzar molt en fred l'escenari nou que aquesta nit s'ha obert.    

[eleccionsesp10N2019]ES[/eleccionsesp10N2019]