L'Assemblea de Madrid estudia a fons el referèndum escocès

Els serveis jurídics de la cambra autonòmica madrilenya encarreguen un profund estudi de com s'ha bastit el referèndum i quines són les posicions de les “plataformes independentista i unionista” | L'informe admet que els independentistes expliquen el missatge de “l'esperança” devant del missatge de la por dels unionistes

Publicat el 11 d’abril de 2014 a les 22:38
La cambra legislativa de la Comunitat de Madrid , que sempre s'ha vantat d'exercir funcions “regionals”, ha creuat la línia. L'Assemblea de Madrid, el parlament madrileny, dominat per el PP, ha encarregat i publicat un dens estudi acadèmic i jurídic sobre el procés independentista escocès. Una decisió, si més no curiosa, per una institució que el PP limita a ser una cambra estrictament reglamentària i centrada en la legislació de serveis i no en la seva acció exterior. Una curiositat ampliada perquè, precisament, el president de la Comunitat, Ignacio González, és un dels líders territorials més bel·ligerants amb el procés català.

Així el número 29 de la Revista Parlamentària de l'Assemblea de Madrid, publicat el desembre de 2013 i que s'ha començat a distribuir aquest mes d'abril, inclou un estudi titulat “Propuestas de las plataformas independentista y unionista para el referéndum de Escocia”, signat per l'investigador Alfredo Crespo Alcázar, politòleg, expert en el procés escocès i autor de "Cameron. Tras la sombra de Churchill y Tatcher" (Siníndice, 2011).

L'estudi de 19 pàgines estableix i defineix els arguments a favor i en contra de la independència d'Escòcia, els argumentaris i els posicionaments dels partits, l'evolució del procés des del 1997, les estratègies de les formacions polítiques, la normalitat institucional amb què s'entoma el referèndum.

De fet, una de les conclusions és l'advertència de l'autor de com ha variat el posicionament social pel “discurs de la por” dels unionistes, que actuen sense fissures, davant el “discurs de l'esperança” dels independentistes, que potser no actuen amb plena unitat de criteri, però sí que s'han apropiat del discurs “emocional”. De moment, la cambra no té previst estudiar, ni de bon tros, el cas català.