L'atemptat d'Hipercor ha estat el més mortífer d'ETA.Després de l'atemptat d'ETA al centre comercial Hipercor de Barcelona, just avui fa 25 anys, una part de l'exèrcit espanyol va tenir temptacions d'intentar un nou cop d'Estat, com el protagonitzat pel tinent coronel Antonio Tejero el 1981, però que finalment va poder ser desactivat. "Tant el 1986 com el 1987 van ser anys de molts atemptats contra militars, i tot això acaba amb l'atemptat d'Hipercor, que va generar un rebuig brutal fins i tot entre els il·lusos que encara podien pensar que ETA mantenia una imatge mítica dels temps de la dictadura. Llavors, els militars van prendre consciència que hi havia una societat que es rebel·lava i un govern espanyol que no era eficaç a l'hora de tallar aquelles barbaritats, i van pensar una altra vegada en què s'havia de posar ordre, perquè ho trobaven tot com un desordre i una manca d'autoritat.”
Així ho ha explicat avui a Rac1 l'exlehendakari basc José Antonio Ardanza amb motiu de l'efemèride de l'atemptat d'ETA que va causar la mort de 21 persones i en va ferir 38 més el divendres 19 de juny de 1987 a l'hipermercat que la cadena El Corte Inglés té a l'avinguda Meridiana de Barcelona. Mitjançant un cotxe bomba aparcat al segon soterrani, ETA va materialitzar a Catalunya l'atemptat amb més víctimes de la seva història.
Ardanza ha recordat que, durant aquells anys, "la situació era cada vegada més delicada: els atemptats s'anaven succeint, succeint i succeint. I no hi havia cap èxit en tallar la situació de violència". A més, el 1986, "hi va haver l'atemptat de Madrid en què van morir dotze cadets de la Guardia Civil. Va haver-hi atemptats contra almiralls, generals..., i essent jo lehendakari van matar el governador militar de Donosti.”
Una vegada les intencions colpistes de part dels militars es van començar a conèixer, exposa: "Vaig prendre consciència d'això, i Felipe González m'ho va explicar. I molt preocupat a més. Vam pensar que s'havia de fer alguna cosa."
