L'Audiència Nacional no veu clara la retallada dels salaris dels treballadors públics prevista en el decret de mesures antidèficit. Així ho ha dictaminat el tribunal en una providència en el marc d'un conflicte col·lectiu plantejat a instàncies dels sindicats de la Fàbrica Nacional de la Moneda i Timbre (FNMT).

En el text, datat el 4 d'octubre, l'Audiència, de manera unànime, ha decidit concedir un termini de deu dies "improrrogables" a les parts perquè presentin al·legacions al plantejament de la qüestió de constitucionalitat, i, a més, perquè veu una possible tisorada del dret d'igualtat. Els magistrats fonamenten aquests dubtes en la disposició addicional novena del decret antidèficit sobre normes especials per a entitats del sector públic, en excloure-hi de la retallada salarial al personal laboral no directiu d'ens públics empresarials com Renfe, Adif i AENA, llevat que les parts decideixin la seva aplicació via negociació col·lectiva.

La rebaixa salarial dels funcionaris aprovada pel Govern al maig oscil·la entre el 0,5% i el 7% depenent del nivell d'ingressos del grup professional. Per als alts càrrecs, la reducció s'aplicarà en una forquilla d'entre el 8% i el 15%. Aquestes mesures van començar a aplicar a partir de les nòmines de juny i fins al mes de desembre-sense afectar la paga de juny, però sí a la de setembre-. Després d'aquesta retallada, els salaris públics han quedat congelats pel 2011, una mesura amb la qual el govern espanyol espera estalviar 4.500 milions.

La retallada salarial als funcionaris ha provocat la presentació de diversos recursos davant del Tribunal Suprem o davant l'Audiència Nacional per part dels sindicats, entre ells CCOO, UGT i CSI-CSIF i el Sindicat de Professors d'Ensenyament Públic ANPE, així com diversos escrits davant l'oficina del Defensor del Poble.