14
de setembre
de
2021, 14:09
Actualitzat:
18:15h
L'Audiència Nacional ha processat per pertinença a organització terrorista els tretze membres dels CDR vinculats a l'operació Judes, que es va destapar el 23 de setembre de 2019, poc abans que es fes pública la sentència de l'1-O. Nou d'ells, a més, se'ls processa també per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista. Set dels processats van passar tres mesos en presó preventiva fins que el jutge va acordar deixar-los en llibertat després de no poder acreditar l'existència d'explosius. Des d'aleshores, tots ells han estat en llibertat mentre se'ls investigava per terrorisme. El jutge ha comunicat el processament a poques hores de la reunió de la taula de diàleg.
Concretament, el jutge processa per pertinença a organització terrorista i delicte de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies explosives de caràcter terrorista Eduard Garzón, Esther Garcia, Sònia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomas, Alexis Codina, Jordi Ros, Xavier Duch i Rafael Joaquín Delgado, mentre que Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero Espejo estan processats només per pertinença a organització terrorista.
En la interlocutòria, de 45 pàgines, el magistrat Manuel García Castellón considera que el grup formava part del denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT) dins dels CDR. Aquest ERT va aparèixer als informes de la Guàrdia Civil, però no se n'ha detectat cap actuació sota la seva autoria. La "cèl·lula", diu el jutge, es va crear per la necessitat de comptar amb un grup dins dels CDR que fos "clandestí" amb individus de confiança i "totalment entregats a la causa", que s'haurien d'encarregar de "les accions més sensibles". Així, apunta l'instructor, els tretze processats tenien per objectiu aconseguir la independència de Catalunya utilitzant "la violència en la seva màxima expressió" per tal d'obligar a les institucions a concedir "per la via dels fets" la separació de Catalunya de la resta d'Espanya.
El jutge apunta que els membres de l'ERT van tenir una participació activa en algunes de les accions més "contundents" dels CDR. Posa d'exemple talls de carretera, llançar oli a la carretera C-55 o aixecar peatges. Segons el sumari, l'ERT seguia les directrius estratègiques dels CDR, un fet que no queda provat en tota la investigació. I és que al llarg dels nou volums no apareix cap prova ni document al qual es pugui vincular els plans dels empresonats a una estructura política. En tot cas, els investigats diuen que els ERT van participar en la creació dels CECOR (centres de coordinació, mateixa denominació que els CECOR dels Mossos) per encàrrec del "CNI Català" (un compte de Twitter). Amb tot això, es volia ocupar el Parlament i defensar-lo, cosa que no va passar en cap moment.
García Castellón ho concreta més. Diu que el pla passava per entrar al Parlament per la porta principal, perquè se'ls facilitaria l'accés des de l'interior. S'hi estarien almenys una setmana, muntant antenes de llarga distància per mantenir les comunicacions. Tenien un pressupost d'uns 6.000 euros. En aquest cap, l'investigat Ferran Jolis tindria un paper clau perquè té coneixements d'informàtica i de telecomunicacions.
"Una organització terrorista paral·lela, clandestina i estable"
L'Audiència Nacional sosté que els acusats havien superat l'activitat dels CDR i havien conformat "una organització terrorista paral·lela, clandestina i estable" amb l'objectiu de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius seleccionats prèviament. El jutge concreta que volien utilitzar "explosius o substàncies incendiàries fabricades en dos laboratoris clandestins que l'organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars". De fet, la interlocutòria assegura que en el moment de la desarticulació ja s'havien dut a terme informacions precises sobre possibles objectius.
En concret, García Castellón assenyala que Jordi Ros i altres membres de l'organització haurien fet "actes preparatoris", que consistien en fer reconeixement de l'objectiu, vigilància i control d'instal·lacions policials, i fotografies i vídeos dels objectius predeterminats. A les imatges, sempre segons el jutge, es recullen aspectes de les instal·lacions, com ara accessos, càmeres de vigilància, localització de torres elèctriques o matrícules de vehicles policials.
La gènesi: una investigació de la Guàrdia Civil
La gènesi de la investigació de l'operació Judes és la consideració dels que la Guàrdia Civil fa dels CDR com a "organització criminal". Segons el cos, els comitès s'han anat "radicalitzant" i optant per la via "clandestina" per dur a terme accions delictives que permetin desplegar la República. El que ha permès mantenir la investigació per terrorisme tot i la inexistència d'explosius i la manda d'evidències per sustentar la resta d'acusacions és la reforma del codi penal del 2015. PP i PSOE van impulsar un canvi amb el suport d'UPN, Coalició Canària i Foro Asturias, mentre que CiU i UPyD es van abstenir.
Des del 2015 la consideració de terrorisme ha guanyat amplitud i ja no només inclou qualsevol fet que provoqui un estat de terror a la població, sinó la "subversió de l'ordre constitucional" i "suprimir i desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques i socials". També l'alteració de la "pau pública", sense entrar en més concreció, tal com recull l'article 573. El mateix article obre la porta a condemnar per terrorisme delictes de desordres públics comesos per una organització però també de manera individual en l'empara d'un grup.
Concretament, el jutge processa per pertinença a organització terrorista i delicte de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies explosives de caràcter terrorista Eduard Garzón, Esther Garcia, Sònia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomas, Alexis Codina, Jordi Ros, Xavier Duch i Rafael Joaquín Delgado, mentre que Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero Espejo estan processats només per pertinença a organització terrorista.
En la interlocutòria, de 45 pàgines, el magistrat Manuel García Castellón considera que el grup formava part del denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT) dins dels CDR. Aquest ERT va aparèixer als informes de la Guàrdia Civil, però no se n'ha detectat cap actuació sota la seva autoria. La "cèl·lula", diu el jutge, es va crear per la necessitat de comptar amb un grup dins dels CDR que fos "clandestí" amb individus de confiança i "totalment entregats a la causa", que s'haurien d'encarregar de "les accions més sensibles". Així, apunta l'instructor, els tretze processats tenien per objectiu aconseguir la independència de Catalunya utilitzant "la violència en la seva màxima expressió" per tal d'obligar a les institucions a concedir "per la via dels fets" la separació de Catalunya de la resta d'Espanya.
El jutge apunta que els membres de l'ERT van tenir una participació activa en algunes de les accions més "contundents" dels CDR. Posa d'exemple talls de carretera, llançar oli a la carretera C-55 o aixecar peatges. Segons el sumari, l'ERT seguia les directrius estratègiques dels CDR, un fet que no queda provat en tota la investigació. I és que al llarg dels nou volums no apareix cap prova ni document al qual es pugui vincular els plans dels empresonats a una estructura política. En tot cas, els investigats diuen que els ERT van participar en la creació dels CECOR (centres de coordinació, mateixa denominació que els CECOR dels Mossos) per encàrrec del "CNI Català" (un compte de Twitter). Amb tot això, es volia ocupar el Parlament i defensar-lo, cosa que no va passar en cap moment.
García Castellón ho concreta més. Diu que el pla passava per entrar al Parlament per la porta principal, perquè se'ls facilitaria l'accés des de l'interior. S'hi estarien almenys una setmana, muntant antenes de llarga distància per mantenir les comunicacions. Tenien un pressupost d'uns 6.000 euros. En aquest cap, l'investigat Ferran Jolis tindria un paper clau perquè té coneixements d'informàtica i de telecomunicacions.
"Una organització terrorista paral·lela, clandestina i estable"
L'Audiència Nacional sosté que els acusats havien superat l'activitat dels CDR i havien conformat "una organització terrorista paral·lela, clandestina i estable" amb l'objectiu de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius seleccionats prèviament. El jutge concreta que volien utilitzar "explosius o substàncies incendiàries fabricades en dos laboratoris clandestins que l'organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars". De fet, la interlocutòria assegura que en el moment de la desarticulació ja s'havien dut a terme informacions precises sobre possibles objectius.
En concret, García Castellón assenyala que Jordi Ros i altres membres de l'organització haurien fet "actes preparatoris", que consistien en fer reconeixement de l'objectiu, vigilància i control d'instal·lacions policials, i fotografies i vídeos dels objectius predeterminats. A les imatges, sempre segons el jutge, es recullen aspectes de les instal·lacions, com ara accessos, càmeres de vigilància, localització de torres elèctriques o matrícules de vehicles policials.
La gènesi: una investigació de la Guàrdia Civil
La gènesi de la investigació de l'operació Judes és la consideració dels que la Guàrdia Civil fa dels CDR com a "organització criminal". Segons el cos, els comitès s'han anat "radicalitzant" i optant per la via "clandestina" per dur a terme accions delictives que permetin desplegar la República. El que ha permès mantenir la investigació per terrorisme tot i la inexistència d'explosius i la manda d'evidències per sustentar la resta d'acusacions és la reforma del codi penal del 2015. PP i PSOE van impulsar un canvi amb el suport d'UPN, Coalició Canària i Foro Asturias, mentre que CiU i UPyD es van abstenir.
Des del 2015 la consideració de terrorisme ha guanyat amplitud i ja no només inclou qualsevol fet que provoqui un estat de terror a la població, sinó la "subversió de l'ordre constitucional" i "suprimir i desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques i socials". També l'alteració de la "pau pública", sense entrar en més concreció, tal com recull l'article 573. El mateix article obre la porta a condemnar per terrorisme delictes de desordres públics comesos per una organització però també de manera individual en l'empara d'un grup.