Article Le Monde

Diuen que la distància és una perspectiva recomanable. Sempre i quan, afegiríem, que la perspectiva no sigui interessada. Un exemple d'aquesta màxima és un article aparegut a l'edició d'aquest dijous del diari francès “Le Monde” que vol denunciar el que anomena  “el creixement d'un independentisme agressiu, que porta fins a agredir polítics en universitats catalanes i basques”, com una de les conseqüències principals del creixement del “poder regionalista a Espanya”.

El text, signat pel president de la Unió Democràtica d'Estudiants espanyola, Álvaro Vermoet Hidalgo, que segueix un programa d'intercanvi a la Universitat Catòlica de Leuven, compara la situació de l'Estat espanyol amb l'actual crisi del govern belga, i alerta de la necessitat de dur a terme reformes constitucionals a l'Estat espanyol per evitar el camí “regionalista i de paràlisi institucional de Bèlgica”.

“La desaparició de la idea d'igualitat en l'organització política i financera de l'estat; la imposició de llengües regionals com les úniques llengües oficials de facto, fins i tot en regions on el castellà és la llengua majoritària de la població; la supressió de tots els drets lingüístics dels hispanòfons, com el dret dels alumnes a estudiar en la seva llengua materna i el dels comerciants a fer cartells en castellà; i la imposició d'identitats regionalistes allà on no hi ha mai hagut regionalisme” són algunes de les “greus” conseqüències de la “regionalització” que, segons Vermoet, està vivint Espanya.

Vermoet es pregunta com reaccionarien els francesos si un dia els diaris de la Bretanya apareguessin només en bretó, o què farien els britànics si els comerços gal•lesos es veiessin obligats a utilitzar el gal•lès en comptes de l'anglès sota amenaça de multa. “A Catalunya, les illes Balears i la regió de València, ningú no diu res”, es lamenta Vermoet.