El poder polític local va feminitzant-se de forma progressiva però força lentament. Els plens de dissabte passat van investir 264 alcaldesses, cosa que vol dir que poc més d'un de cada quatre ajuntaments tindrà una dona al capdavant (concretament, el 27,9%). Es tracta d'un avenç respecte mandats anteriors, si bé aquest percentatge queda encara lluny de la paritat. Els partits d'esquerres, en tot cas, confien una mica més en les dones per ocupar llocs de responsabilitat.
  [intext1]

El pes de les dones als ajuntaments ha anat creixent sobretot en les eleccions més recents i, encara que sembli -i sigui- un percentatge baix, aquest 27,9% aconseguit fa una setmana tot just duplica la xifra assolida el 2011. De fet, tot just va ser fa 20 anys quan les dones van passar a ocupar escassament una de cada deu alcaldies i, fins al 1995, se situaven encara per sota del 5%. La paritat obligatòria a les llistes es va establir el 2007, però no està clar que fos realment efectiva per aconseguir més alcaldesses.
 
[intext2]

El pes de les dones als ajuntaments varia en funció del seu color polític. Arran de les últimes eleccions i investidures, els comuns són el partit que té més dones com a regidores, líders dels respectius grups municipals i alcaldesses, en relació als seus electes. Per darrere se situen ERC i la CUP, fet que evidencia una major feminització entre les candidatures d'esquerres. Els segueixen PSC i Junts -per aquest ordre- i els partits amb menys dones són el PP, Ara Pacte Local i Vox, excepte pel que fa a líders de grup, on els populars se situen per davant dels socialistes.

És especialment baix el pes de les dones a Vox, ja que menys d'un de cada quatre dels seus regidors ho és. Ara bé, això també es deu a que la representació aconseguida majoritàriament és d'un o pocs regidors a cada consistori i els partits, a l'hora de triar caps de llista, prioritzen els homes. En tots els partits, siguin d'esquerres o de dretes, el percentatge de dones al capdavant de grups municipals és prop de 10 punts inferior al pes que tenen globalment les regidores en aquestes formacions.
 
[intext3]

Més enllà de les grans xifres, hi ha moltes realitats locals. A la Granadella (Garrigues), per exemple, el ple municipal està exclusivament conformat per set dones. Ocorre el mateix, però amb cinc regidores, al Cogul (Garrigues), Pradell de Teixeta (Priorat) i Rabós (Alt Empordà). Per contra, el consistori de la Pobla de Lillet (Berguedà) té nou electes i tots homes, i la situació és idèntica però amb set electes a Aguilar de Segarra (Bages), Fortià (Alt Empordà) i Sant Ramon (Segarra). Un cas peculiar és Altafulla (Tarragonès), que, com el 2019, simbòlicament va investir dos coalcaldes: Jordi Molinera i Alba Muntadas.