La sortida per la porta d'emergència d'Albert Sánchez-Piñol ha estat el centre de la xafarderia periodística de les últimes setmanes. Un desenllaç en dos actes, en forma d'articles. El que faltava per escriure és l'epíleg, que va escenificar-se a l'estudi principal de RAC1 el mateix dilluns, l'endemà de l'absència quinzenal de l'escriptor a les pàgines de La Vanguardia. Doncs bé, Jordi Basté, en una de les pauses publicitàries, no se'n va sortir de què Màrius Carol donés informació als oients. "No me'n refiava [d'Albert Sánchez Piñol] i per això vaig gravar la conversa", va dir Carol davant la sorpresa de periodistes i tertulians.

Una tàctica defensiva que, en el passat, ha donat rèdits importants al diari. Sense anar més lluny, l'antic cap de comunicació del president Montilla, Toni Bolaño, ja va haver de disculpar-se davant Jordi Barbeta per haver-lo amenaçat gràcies a una gravació. La paradoxa és que totes les versions coincideixen a assegurar que el contingut de la conversa -en ocasions pujada de to- no deixaria en gaire bon lloc a l'escriptor. En tot cas, la tempesta no desbordarà el got.