La candidata de la CUP de Berga, Montse Venturós, seguint el recompte electoral. Foto: Pere Gendrau/Nació Berguedà.
La CUP pot fer un balanç d'allò més positiu del 24-M. Amb un total de 221.577 vots, ha estat la quarta força més votada, aconseguint tres diputats provincials a Barcelona, deu alcaldies per majoria absoluta, dues per majoria relativa i té serioses opcions de liderar el segon ajuntament del país, el de Badalona.
Concretament, la CUP ha aconseguit revalidar les tres alcaldies que ja tenia en l'anterior legislatura -Vilademat (l'Alt Empordà), Celrà (el Gironès) i Navàs (el Bages)-, les tres per majoria absoluta. A més, també governarà els consistoris de Mieres (la Garrotxa), Ordis (l'Alt Empordà), Verges i Colomers (el Baix Empordà), Guiamets i la Vilella Alta (el Priorat).
A més a més d'aquests consistoris que ja té assegurats, la CUP també ha estat la força més votada a la capital del Berguedà, Berga, i a Capellades (l'Anoia), on confia que l'oposició els deixarà governar.
Però la formació independentista també té moltes esperances posades en un conjunt de municipis en què, havent-hi quedat en segona posició, té moltes possibilitats d'acabar governant, amb Badalona com a buc insígnia. L'oposició popular a Xavier García-Albiol possiblement culminarà amb un pacte liderat per Guanyem Badalona en Comú que durà Dolors Sabater a l'alcaldia.
A més del cas badaloní, la CUP també podria acabar comandant els consistoris de Cerdanyola del Vallès (el Vallès Occidental), Argentona (el Maresme), Sant Esteve de Palautordera (el Vallès Oriental) i Montesquiu (Osona).
