El 25 de març farà 125 anys de l’aprovació de les Bases de Manresa. Quan es va celebrar el centenari, la Generalitat va fer una gran commemoració. Però el debat que que viu el país sobre el seu futur ha motivat l’Ajuntament de Manresa a recordar el 125 aniversari amb un seguit d’activitats que començaran el 24 de març proper amb un acte solemne al mateix saló de plens del consistori manresà en què es van aprovar les Bases de la Constitució Regional de Catalunya. Hi assistiran els presidents de la Generalitat, Carles Puigdemont, i del Parlament, Carme Forcadell.

L’ex-regidor Jordi Rodó i l’historiador Francesc Comas són els dos comissaris de la commemoració, que ha estat assumit per la Generalitat.  Francesc Comas, president del Centre d’Estudis del Bages, explica a NacióDigital que “en uns moments en què debatem sobre el país que farem ens va semblar que les Bases eren un bon pretext per parlar del futur”. Es faran actes de tipus acadèmic, institucional, divulgatiu i popular. Comas recorda que el gener, el Govern va declarar el saló de plens bé cultural d’interès nacional.

Comas contextualitza les Bases de Manresa: “Vistes a ulls d’avui, és un projecte conservador i burgès, però que s’ha de situar en el seu temps”. En efecte, les Bases van ser elaborades per una assemblea convocada originàriament per la Lliga de Catalunya, que junt amb altres entitats va aplegar a Manresa la primera assemblea de la Unió Catalanista. La majoria dels assistents s’inscrivien en l’ala més conservadora del catalanisme. El president va ser Lluís Domènech i Montaner. El secretari era un jove Enric Prat de la Riba.  

Segons el projecte, que era autonomista, la principal institució prevista eren les Corts, que seria elegida pels caps de família. Però Comas destaca que “la seva base cinquena va ser un primer pas cap a l’organització territorial en comarques. I atorgava al català la condició d’única llengua oficial”. També es preveia que les forces d’ordre públic estiguin sota autoritat catalana.    

Pel comissari, “tot i el seu caràcter conservador, les Bases són un referent de tot el catalanisme. Ho demostra el fet que immediatament després de proclamada la República, l’abril de 1931, el president Francesc Macià va visitar Manresa el juny i es va col·locar una placa al saló de plens. La placa va ser arrancada el 1939 però es va poder recuperar i ara resta al seu lloc.

El combat difícil per la memòria  

Francesc Comas explica la feina que s'ha fet a Manresa per preservar la memòria del que van ser les Bases de Manresa. Si la plaça 11 de Setembre va ser batejada després de la guerra com Plaza de la División Azul, l’avinguda de les Bases de Manresa no va tenir millor sort i va passar a dir-se Avenida de la Cruzada Española. Després, amb la democràcia, va recuperar-se l’antic nom, però molta gent ho confonia amb les “basses de Manresa”, en al·lusió a uns dipòsits d’aigua propers. Aquesta celebració del 125 aniversari ajudarà a redescobrir un referent important del catalanisme.