Les crítiques al que s'ha batejat com el "capitalisme del BOE" (Butlletí Oficial de l'Estat) o a les relacions entre dirigents polítics i econòmics a la tribuna del Santiago Bernabéu són habituals. Ara bé, què hi ha de cert en aquest lloc comú? Segons els mateixos directius espanyols, no es tracta de cap llegenda, sinó tot el contrari. I és que l'Informe Global de Competitivitat 2017-2018, elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial a 137 estats as través d'entrevistes a directius de cadascun d'aquests, no deixa massa en massa bona posició l'estat espanyol en aquest camp.

Així, segons les respostes dels empresaris, les connexions polítiques a l'Estat pesen tant a l'hora de fer negocis com a països com Cambodja, Turquia, Burundu, Kuwait, Namíbia o Benin. Tots ells, com Espanya, obtenen un 2,9 sobre 7 de mitjana en la pregunta sobre si "els funcionaris governamentals mostren un favoritisme a les empreses i als particulars ben connectats quan decideixen polítiques i contractes", essent l'1 un fort favoritisme i 7 que no n'hi ha "en absolut".

Així, l'estat espanyol se situa per sota de la mitjana en aquest camp, en el lloc 83 de 137, i, per tant, quedant per sota de Tailàndia, Kazakhstan, Ghana, Rússia, Mali, Botswana, Marroc o Iran. Encapçala el rànquing d'estats on pesa menys el favoritisme Singapur, amb un 5,9, i el segueixen els Emirats Àrabs Units, Nova Zelanda i Finlàndia.

Un altre camp d'aquest estudi on Espanya queda en mala situació és en la confiança amb els respectius polítics. En una mateixa escala d'1 a 7 sobre l'ètica dels representants polítics, els directius espanyols els hi posen un 2,2 de mitjana, situant-se en la posició 104 del rànquing. Confien més en els seus polítics els empresaris de Tailàndia, Uganda, el Congo, Turquia o Rússia.