El tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que va dirigir la instrucció policial sobre l'organització del referèndum de l'1-O, ha descrit un "clima insurreccional" a Catalunya entre el 20 de setembre i el 27 d'octubre del 2017. Durant l'interrogatori de la Fiscalia ha assegurat que el context del procés català era un "polvorí". Tot i això, a resposta de les preguntes de les defenses ha admès que no es va produir cap detenció prèvia a l'1-O ni incidents.

Conscient de la paradoxa que suposen les dues afirmacions, Baena ha intentar precisar que, precisament perquè la situació era un "polvorí", qualsevol actuació "podia ser un mal major". En un context de major normalitat, ha deixat entreveure, sí que s'haguessin produït. Amb tot, el tinent coronel ha reconegut que no consten missatges d'Oriol Junqueras, Raül Romeva o Jordi Sànchez incitant la violència. 

[judicidirectetve]
Baena sa explicat que a les investigacions iniciades pel jutjat d'instrucció número 13 van començar a aparèixer noms d'alts càrrecs del Govern i, quan els van començar a interrogar, van començar les concentracions en un clima de protesta. "A partir del 19 i 20 de setembre, quan vam fer actuacions importants, va canviar tot", ha relatat. "Les concentracions es van incrementar i ja podíem parlar d'un clima insurreccional", ha assegurat. Ha xifrat en 88 els incidents contra la Guàrdia Civil i 47 "setges" a casernes, majoritàriament durant la tardor del 2017. "Allò era un polvorí, qualsevol incident petit podia derivar en "una escalada incontrolable".

Al mateix temps, sobre els fets del 20-S al Departament d'Economia, Baena ha explicat que tenien l'autorització d'utilitzar la força en cas que "la integritat física" de la comitiva judicial es trobés en perill. A preguntes de la Fiscalia ha dit que va valorar el perill però que al final va decidir no ordenar la intervenció perquè "no es va arribar a entrar dins de la conselleria". De fet, a respostes a l'advocada de l'Estat, ha dit que "la hipòtesi més perillosa no és la que va succeir". 

La fiscal Consuelo Madrigal ha fet especial insistència en si les mobilitzacions durant la tardor del 2017 eren espontànies o organitzades. Baena ha respost que estaven organitzades i que havia una "comú actuació pel que feia a l'objectiu, els llocs i els motius". La defensa, però, li ha fet notar que és una condició de normalitat que les manifestacions estiguin organitzades, premissa que el guàrdia civil ha acceptat. De fet, pel que fa al capítol que la Guàrdia Civil va batejar als atestats com a "escarni" al TSJC el 21 de setembre del 2017, Baena ha reconegut que "no li consta" que el tribunal "se sentís amenaçat per les protestes convocades per l'ANC". 

L'EnfoCATs, la "ratificació" de la investigació

Daniel Baena ha explicat que van descobrir que el referèndum no era "l'objectiu", sinó la "pedra angular" sobre la qual pivotava tot un procés que va ser públic. "El referèndum era la condició imprescindible per la declaració d'independència i per posar l'Estat en una situació de conflicte", ha dit. Tot això, ha relatat, apareixia al document EnfoCATs i a l'agenda de Josep Maria Jové. "L'EnfoCATs i la Moleskine van ser la ratificació de la nostra investigació", ha assegurat. Aquests documents, ha dit, deixaven clar que hi havia un nivell directiu i un nivell executiu. "Cadascú tenia la seva missió", ha afirmat.

Amb tot, ha reconegut que no es va trobar cap altra còpia ni en paper ni digitalitzada del document, que no estava signat per ningú i que no sap qui el va fer. Reconeix també que no es va implementar cap de les mesures previstes per quan es proclamés la independència. El tinent coronel ha arribat a dir que a la Moleskine també estava apuntat que Carme Forcadell seria la presidenta del Parlament, afirmació que ha hagut de rectificar en ser preguntar per les defenses i fer-li constar que això no apareix.  

Baena ha assegurat que no investigaven programes polítics, però sí van investigar el full de ruta que els partits i entitats independentistes van segellar el març del 2015. També ha assegurat inicialment que no investigaven l'ANC, només a persones que en formaven part. Però ha acabat admetent que sí que van indagar-hi a petició del fiscal i que no van trobar cap vinculació amb malversació de diners públics. "S'investiga l'ANC en relació a altres delictes", ha acabat afirmant.  

Els atestats no tenen rellevància, segons Marchena

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha avisat en diverses ocasions a les defenses que els atestats fets pel cap de la policia judicial, el tinent coronel Daniel Baena, no tenen "cap mena de rellevància" per al tribunal a l'hora de dictar sentència. Segons Marchena, aquells informes contenien "valoracions indiciàries" per als primers moments de la investigació però ha deixat clar que el judici "comença a partir dels escrits d'acusació". 

Per això, ha dit que és "estèril" per a les defenses intentar "neutralitzar" o mostrar contradiccions en els indicis recopilats pel cap de la policia judicial. Tot i els comentaris de Marchena, la lletrada de l'equip de defensa de Sànchez, Ana Bernaola, ha insistit per aquesta línia perquè sosté que els indicis de Baena s'han usat en les tesis d'acusació de Fiscalia.