Ni rebel·lió ni sedició, absolució. Aquesta és la màxima de les defenses dels presos polítics que estan sent jutjats per l'1-O al Tribunal Suprem. És la màxima, perquè la mínima fa mesos que ells lletrats ja la demanen infrucruosament: la nul·litat d'un judici que és polític, que mai hauria d'haver arribat a la sala segona del Suprem i que afecta "drets fonamentals" del conjunt de la ciutadania. En aquest procediment, els advocats han insistit en reclamar la posada en llibertat dels presos polítics -també després de la resolució del Grup de Detencions Arbitràries de l'ONU-, i han denunciat l'existència d'una causa que, per ser "general" contra l'independentisme, hauria de ser "il·legal".

Són alguns dels arguments que els advocats de les defenses desplegaran aquest dimarts i dimecres durant els últims dies de judici a l'alt tribunal espanyol. Després de quatre mesos d'interrogatoris i exposició de proves, les parts tenen l'oportunitat de realitzar un últim al·legat en favor de la innocència dels seus clients. Les defenses mostraran un extens ventall d'arguments per combatre les acusacions de rebel·lió, sedició i malversació, i per això tenen previst aprofitar els fets que han resultat provats, així com aquells que no ho han estat, encara que les acusacions els sostinguin.

Com ja es va fer evident durant l'inici del judici, les estratègies dels lletrats seran diverses. Algunes reforçaran la idea d'un judici polític, posant èmfasi en la vulneració de drets fonamentals i polítics, mentre que altres se centraran en una pura defensa tècnica i processal, traient pes efectiu a la declaració unilateral d'independència. En qualsevol cas, però, l'objectiu tornarà a ser comú per a tots, i aquells arguments que beneficiïn a uns, poden acabar també sent molt positius per als altres. 

Una hora per defensar cada acusat

Cada lletrat comptarà amb una hora per defensar cada acusat. D'aquesta manera, per exemple, Andreu Van den Eynde -que serà el primer en exposar les conclusions-, tindrà dues hores, ja que porta la defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, mentre que l'equip de Jordi Pina -que s'encarrega de la defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull- comptarà amb tres hores.

[blockquote]Els advocats comptaran amb tantes hores com acusats representen per exhibir els seus informes de conclusions a la sala segona del Suprem[/blockquote]
El tribunal que presideix el magistrat Manuel Marchena no ha permès ampliar el temps, per exemple, de l'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, que només disposarà d'una hora. No obstant això, ha precisat que si hi ha lletrats que finalitzen el seu informe amb menys temps del que disposen, poden repartir els minuts restants entre la resta. La falta de minuts d'algunes defenses va suscitar protestes durant l'última sessió, ja que la Fiscalia havia disposat de quatre hores, que havia utilitzat bàsicament per justificar l'existència de violència que acredités la rebel·lió. 

Rebatre els arguments de la Fiscalia

L'exposició de conclusions rebatrà també les asseveracions que van fer la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i el partit ultra Vox el passat 4 de juny. El ministeri públic va ser el més contundent, defensant l'existència d'un "cop d'estat". Es va encarregar de difuminar el concepte de violència per justificar la rebel·lió, i fins i tot va parlar de diversos tipus de violència, citant la "normativa, física, material o psicològica".

Per la seva part, l'acusació de l'Estat va centrar-se en justificar la sedició, desmarcant-se de la consideració que havien fet anteriorment els fiscals sobre la violència. L'advocada de l'Estat, Rosa Maria Seoane, va afirmar que no hi havia proves per justificar la suposada violència i que només es podia constatar un alçament públic i tumultuari en els fets de l'1-O. 

L'última paraula, després de 603 dies de presó

Una vegada totes les defenses hagin exposat les conclusions -es preveu que això sigui dimecres- s'oferirà als acusats el dret a l'última paraula. Aquest és un benefici que s'ofereix en virtut de l'article 739 de la llei d'enjudiciament criminal, com una darrera invitació del tribunal per garantir el dret a la defensa, aquesta vegada per boca de l'acusat.

L'última paraula -que tindrà un temps màxim de 15 minuts per a cada implicat- s'ha de regir als fets que s'han portat a judici, i pot suposar contradir, contrastar o afegir allò que l'acusat consideri oportú. Aquest dret també empara la possibilitat que l'acusat menteixi i contradigui la seva versió anterior. Una vegada finalitzat aquest dret, el judici quedarà vist per sentència. 

[blockquote]Els acusats podran exercir el dret a l'última paraula durant 15 minuts abans que el judici quedi vist per sentència[/blockquote]
Els dies finals del judici arriben quan alguns dels presos ja hauran superat el llindar dels 600 dies en presó provisional. Es tracta de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que acumularan  603 dies empresonats preventivament. Pel que fa a Oriol Junqueras i Joaquim Forn, en portaran 586, mentre que Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva n'acumularan 477. L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, qui porta menys temps empresonada, arrossegarà 446 dies. 

Ja finalitzat el judici, es preveu que les defenses tornin a redactar peticions de llibertat per a tots els presos, al·legant que el procés ja ha finalitzat. En cas que se'ls denegui la petició, també sol·licitaran el trasllat immediat a centres penitenciaris catalans. Abans que comencessin les vistes al Suprem, els presos havien estat traslladats a la presó catalana de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, i als centres penitenciaris de Puig de les Basses, a Figueres, i Mas d'Enric, a El Catllar.