Les dues opcions d'ERC: una sola llista sobiranista o presentar-se en solitari

El consell nacional dels republicans aprova aquestes dues possibilitats pràcticament per unanimitat

Publicat el 04 de novembre de 2017 a les 14:13
El consell nacional d'ERC ha avalat per pràctica unanimitat l'estratègia de cara a les eleccions del 21 de desembre. Els republicans, segons ha pogut saber NacióDigital, descarten definitivament reeditar Junts pel Sí i posen sobre la taula dues possibilitats: una llista unitària molt àmplia i transversal o bé presentar-se en solitari.

La primera opció, la d'una sola llista sobiranista, hauria d'incloure el PDECat, ERC, CUP, MES, Demòcrates, els sectors dels "comuns" que quedin fora de Catalunya en Comú –l'entorn d'Albano Dante Fachin- i independents. Tanmateix, és un opció molt complicada, ja que s'hauria de registrar, com a tard, dimarts, dia 7, cosa que deixa poc marge per a la negociació. De fet, la CUP no decidirà si es presenta, i en quin format, fins a l'assemblea nacional del dia 12.

Això no implica que s'esborri d'una possible candidatura unitària, ja que els anticapitalistes registraran abans del dia 7 una marca blanca que els permeti anar a les eleccions amb altres formacions, en cas que aquesta fos la decisió dels militants, segons han anunciat aquest mateix dissabte. De fet, Poble Lliure -organització que actua com un sector dins de la CUP- s'ha pronunciat públicament a favor d'una "candidatura àmplia guanyadora" que "dissenyi quina serà l’acció governamental que durà a terme per tal d'implementar les estructures i la legalitat republicana i treballi pel reconeixement internacional de la República catalana". Al seu torn, el PDECat també aposta per "gran llista de país" -i Carles Puigdemont hi ha donat suport des de l'exili belga-.

La llista unitària amb unitat d'acció

Si no tira endavant -fonts republicanes admeten dificultats i veuen improbable la llista única-, ERC aposta per presentar-se en solitari i, com a molt, sumant forces com MES, Demòcrates i independents. És una opció per la qual ja es va inclinar el vicepresident català i líder del partit, Oriol Junqueras, en un article a l'Ara que va veure la llum poc després que entrés a la presó. En tot cas, els republicans defensarien buscar fórmules per mantenir la unitat d'acció amb la resta de forces independentistes, per visualitzar un front sobiranista, prioritàriament amb punts comuns als programes, els quals passarien per l'oposició al 155, la llibertat dels presos polítics, la defensa de la República o l'impuls del procés constituent -un element al qual es vol arrossegar Catalunya en Comú, a qui la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha demanat compromís en aquest camp-.

De fet, quadres republicans admeten que l'opció que té més força ara per ara és la de les llistes separades, entre altres qüestions perquè difícilment es tindrà el compromís de la CUP d'integrar-se a la candidatura unitària abans del termini per registrar-la. Per això, el consell nacional ha habilitat l'executiva d'ERC a negociar amb la resta de formacions amb aquestes prioritats, tenint en compte que allò més probable és que calgui liderar-ne una de pròpia. Pel que fa a les forces minoritàries que podrien sumar-s'hi, Demòcrates ha avalat presentar-se al 21-D prioritzant una candidatura transversal, mentre que MÉS ha acordat això mateix aquest dissabte, però, en el seu cas, ja avança que, si això no fos possible, apostaria "per una candidatura oberta i plural de les esquerres sobiranistes de Catalunya que doni suport a la República", una manera de referir-se a ERC i al seu espai.
 

Marta Rovira, en la intervenció al consell nacional d'ERC. Foto: ERC


Les "garanties" que exigeix ERC

Marta Rovira, en el discurs a porta oberta al consell nacional, ha detallat les "garanties" que reclamen els republicans de cara al 21-D: la llibertat dels presos i que es reconeguin els resultats. En aquest sentit ha insistit que, si els partits independentistes són presents el 21-D i els seus ajuntaments col·laboren amb l'organització dels comicis, "cal que els presos, tots, sense excepció, surtin de la presó", ja que Espanya ha de posar "les condicions perquè les eleccions tinguin totes les garanties democràtiques" i permetin "debatre totes les opcions polítiques en igualtat de condicions".

"No podem anar a unes eleccions amb els principals líders polítics i socials amb els principals líders d'un sector a la presó", ha subratllat i, per això, ha exigit que, si l'unionisme "vol unes eleccions democràtiques, cal que deixi lliures tots els presos polítics" i es comprometi a respectar la victòria independentista si aquesta s'imposa i, per tant, pugui implantar el seu full de ruta.