Era qüestió de temps. Si el cosí d'Almeria i el cunyat de Móstoles ja feia temps que votaven al PP, per quina raó el veí de Castelldefels havia de continuar essent fidel als socialistes per sempre més? I és ben notori que hi ha molts ciutadans d'aquest país que viuen en un entorn veïnal i mediàtic que té poca relació amb la singularitat política, cultural i lingüística que caracteritza aquesta societat.

En aquest sentit, cal veure en quina proporció la causa de l'ascens del PP a Catalunya es deu al simple contagi d'una onada que travessa tota l'Espanya espanyola. Però, més específicament, queda per contrastar quants d'aquests nous votants conservadors reclamen una opció política que s'enfronti al catalanisme d'una manera més directa de la què ho ha fet el PSC. Especialment després del segon tripartit de Montilla i ERC.

Dit d'una altra manera, un percentatge deu votar PP perquè ignora -voluntàriament o no- els termes del conflicte i uns altres hauran agafat aquella papereta precisament perquè pretenen reforçar una de les parts confrontades.

Ho sabrem aviat. Però és probable que quan la possibilitat d'independència és percebuda com a possible la societat dual es faci inevitable.