"Les fake news són una arma política" diu @jordiborras, "i de destrucció massiva" afegeix @ganyet a la sessió Fake News, Fakebook i Faceveritat. En parlen amb @marcargemi, @miriamhatibi i @mik1977 pic.twitter.com/rebGYtBZYI
— Audiovisual MAC (@audiovisualMAC) 6 de juny de 2018
Els participants han coincidit en alertar que no es tracta d’un fenomen nou: “A tots ens ha arribat que l’home no va arribar a la lluna i que les imatges eren les que va filmar Kubrick”, ha destacat l’enginyer informàtic i expert en Internet Josep Maria Ganyet.
La clau és la complicitat que es genera amb el lector: “Les fake news es produeixen quan s’anul·la la capacitat crítica i es confirma la sospita que tinc. Són un mitjà de confirmació, no de comunicació”, ha puntualitzat Argemí. “Estan destinades a gent que ja està predisposada a creure-se-les”, ha afegit l’il·lustrador i fotoperiodista Jordi Borràs.
La responsabilitat d’aquest fenomen ha estat un altre dels temes que s’han portat a debat. “Sembla que la gent no hagi de fer cap esforç per buscar informació. Hi ha debat sobre els periodistes i les notícies, però també n’hi ha d’haver sobre com ens informem i com ho debatem. Potser no tenim prou esperit crític per analitzar si una notícia és falsa o no”, ha lamentat la consultora de comunicació Miriam Hatibi.
“També és problema nostre, acceptant coses que no s’han d’acceptar”, ha afegit el director d'estratègia i comunicació del grup Lavínia, Miquel Pellicer. “Estem fent titulars sensacionalistes per generar usuaris. No ens importa conèixer-los, volem que deixin petjada digital. La professió ha de reflexionar, perquè els pescaclics son l’avantsala de les fake news”, ha destacat. “El fotoperiodisme dona valor notarial d’un acte, a més d’una qualitat professional. Si tu prefereixes que la foto la faci un redactor amb una càmera o agafes qualsevol imatge que trobes a Internet, tot això es perd. Una foto de context pot ser manipulable, com es va veure l’1-O”, ha afegit Borràs. “Abans matàvem al missatger. I ara?”, s’ha preguntat Ganyet.
La taula també ha destacat l’important paper que juguen les xarxes socials i les noves tecnologies en la difusió de les fake news. “S’ha liberalitzat poder fer fakes, la tecnologia és molt més barata”, ha etzibat Argemí. Això, de retruc, ha afectat la forma de fer política: “En una entrevista a The New York Times, Donald Trump va parlar de 24 fake news en 45 minuts”, ha especificat Argemí. “Les fake news són cada cop més una una arma política”, ha declarat Borràs. "I des destrucció massiva", ha afegit Ganyet. “Es tracta de fer dubtar del que és real i del que no. Però un dels pilars de qualsevol democràcia és tenir una premsa forta i creïble. Si dubtes d’ella, malament”, ha finalitzat l'expert en Internet.
