No és ni molt menys un venedor dels Encants, però quan Mariano Rajoy arribi a La Moncloa dissabte després de ser investit estarà en disposició d'oferir a la classe política espanyola tres artefactes retro per frenar el sobiranisme.

La primera arma és un còctel d'espanyolitat pensat per ofegar el procés i, alhora, sostenir el seu govern. Passa per invocar la unitat de les forces constitucionalistes (PP, PSOE i C's) contra el desafiament català cada vegada que perilli l'estabilitat, i s'alimenta, precisament, de les iniciatives de desconnexió del PDECat, ERC i la CUP. La proximitat del referèndum del 2017 accelerarà l'activitat a Catalunya i, de retruc, aportarà a Rajoy un revulsiu que pot combinar al Congrés amb l'amenaça de pitjar el botó de les eleccions.

La segona té gust, forma i aspecte de pastanaga. És el nou model de finançament -de règim comú- que va posar sobre la taula dimecres, i que condiciona al compliment de la llei per part de les institucions catalanes. Per dimensionar aquesta aposta, Rajoy podria desvincular el Ministeri d'Hisenda del d'Administracions Públiques i oferir un augment de la participació dels governs autonòmics als tributs.

El portaveu d'ERC a Madrid, Joan Tardà, ja ha avançat que el Govern no participaria a la negociació, però les estretors de les finances catalanes i la temptació d'influir en el disseny d'un sistema que s'hauria d'haver renovat fa temps poden provocar tensió entre els socis sobre la conveniència de jugar, o no, la partida.
 
Rajoy encara disposa d'un tercer cartutx: la possibilitat d'atendre les –tímides- peticions del PSOE i de C's i obrir una ponència per estudiar la possibilitat d'una reforma constitucional, tal com ha suggerit Felip VI. Malgrat que PDECAT i ERC ja han dit que no hi participaran, l'invent podria captar En Comú Podem i generar dubtes als independentistes sobre si cal defensar en aquest marc el referèndum.

Per a Rajoy és un exercici exempt de riscos si parteix d'un acord previ amb PSOE i C's per acotar el terreny, i eficaç si aconsegueix atraure els partits independentistes a un debat que –a més de durar mesos- no poden guanyar.
 
Totes les receptes de Rajoy tenen en comú un component retro que implica recular diverses pantalles en la relació Catalunya-Espanya. La unitat dels constitucionalistes en defensa de la sobirania nacional espanyola, un model de finançament amb aromes de cafè per a tots i una reforma constitucional pensada per reconduir els suposats excessos del desplegament autonòmic no frenaran el procés –més aviat el poden atiar–, però ofereixen a Rajoy la possibilitat de generar inestabilitat als socis del Govern i tancar el seu pas per La Moncloa com l'enèsim president que ha intentat –encara que sigui infructuosament– resoldre el perenne "problema" català.