L'espionatge massiu esberla la confiança entre Aragonès i Sánchez

Els gabinets de Pere Aragonès i Pedro Sánchez han intercanviat missatges des que va transcendir l'espionatge massiu de dirigents independentistes a través de l'eina Pegasus, que només pot ser adquirida i utilitzada per estats o per serveis d'intel·ligència. L'objectiu del president de la Generalitat és que el seu homòleg, amb qui ha construït una relació de confiança des de la tardor del 2019, quan va participar en la negociació del pacte ERC-PSOE per investir el líder socialista a canvi de la taula de diàleg, sigui transparent sobre la intervenció dels mòbils d'una seixantena de dirigents independentistes. Per ara, les explicacions han estat insuficients. És per això que el missatge central de la compareixença d'Aragonès d'aquesta tarda, acompanyat pel tot el Govern, s'ha basat en un avís: les relacions polítiques entre la Generalitat i la Moncloa no poden continuar igual fins que no es depurin responsabilitats. Fins que no hi hagi explicacions, tot queda congelat. Queda tocada, per tant, la negociació amb l'Estat -fins ara al ralentí- i també la confiança entre els dos presidents.

"És imprescindible la transparència i l'assumpció de responsabilitats", ha assenyalat Aragonès, que ha indicat que en una democràcia és impensable que els governants es dediquin a espiar un moviment pacífic com és l'independentisme. La radiografia dels dirigents punxats -amb quatre presidents de la Generalitat dins l'alineació- implica fins a quin punt arribava la voluntat de conèixer els detalls per part de qui va contractar el servei d'espionatge. L'estat major del moviment era conscient que el govern espanyol -ja en l'etapa del PP, durant els moments més àlgids del procés de la tardor del 2017- monitorava els passos dels seus dirigents, i per això els mòbils eren normalment apagats en el transcurs de les reunions més rellevants. Molt sovint ni tan sols eren a la mateixa sala -ni a la mateixa planta- que els seus propietaris. Aquestes mesures de seguretat s'han mantingut fins aquest 2022 en les trobades més restringides.

En aquestes trobades s'hi han mantingut debats sobre la conveniència de mantenir viva la via del diàleg amb l'Estat, una de les marques que ha exhibit Aragonès des que va aterrar a Palau. La mesa de negociació, per ara, no ha aportat resultats concrets -s'hi ha tractat, per exemple, un acord per protegir la llengua, com va avançar NacióDigital-, però continua sent un dels principals objectius del president. Es podrà continuar com fins ara? "La confiança està danyada", ha reflexionat el dirigent d'ERC, que ha afegit: "És molt difícil que hi hagi les condicions per avançar". Es referia, en aquest cas concret, a la taula de diàleg. Marta Rovira, secretària general dels republicans, ha indicat en una entrevista a aquest diari que la mesa no pot "continuar" com estava "previst". D'aquí la insistència directa a Sánchez perquè depuri responsabilitats a través d'una investigació "independent". La Moncloa, però, sosté que no hi ha res a depurar.

"No descansarem fins que totes les persones que han permès l'atac a la democràcia responguin davant la justícia", ha insistit Aragonès, que ha advertit de "conseqüències immediates". El trencament de la confiança, per tant, és triple: en la relació entre presidents, en el disseny de la taula de diàleg i en el desenvolupament de la comissió bilateral. El missatge ordit entre bastidors al llarg de les últimes hores té com a principal element que no es pot tenir una relació normal amb algú que investiga l'altra part. En la part de les preguntes en castellà, Aragonès ha introduït una altra derivada: què hauria passat si la investigada hagués estat Isabel Díaz Ayuso? O el PP? Des de Madrid, les úniques crítiques a l'espionatge han vingut d'Unides Podem, que ha topat amb el PSOE. Catalunya acostuma a ser focus de dissensions entre els socis de l'executiu.

De dissensions dins del Govern n'hi ha, tot i que aquest dijous només han estat visibles en els matisos. Jordi Puigneró, vicepresident i principal dirigent de Junts a l'executiu, ha indicat que no es pot "normalitzar" la relació amb un estat "repressor". "Un estat que espia recorda a una pseudodemocràcia o una dictadura", ha apuntat Puigneró. Abans de la compareixença s'ha celebrat una reunió amb Aragonès, el vicepresident, el consellers Joan Ignasi Elena, Lourdes Ciuró i Laura Vilagrà, i alts càrrecs implicats en la ciberseguretat. Aquesta és una de les eines que més seriosament s'ha pres Puigneró -va ser secretari general d'aquest àmbit abans de ser conseller- i que ha dotat de més recursos des que va ser promogut a l'executiu. El 9-N i l'1-O, per exemple, van tenir la seva derivada a la xarxa, amb atacs massius que se sospita que venien de l'Estat.

La distància entre Puigdemont i Junqueras
La ciberseguretat també ha estat una de les prioritats de Carles Puigdemont, abans i després de marxar a l'exili. Que la seva figura constitueix una prioritat per a l'Estat és una evidència, si es té en compte el nombre de persones del seu entorn -esposa inclosa- que tenia el dispositiu intervingut. El líder de Junts ha comparegut des de Brussel·les al costat de representants de la CUP -Carles Riera-, ANC -Elisenda Paluzie-, Òmnium Cultural -Xavier Antich- i amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, per exigir responsabilitats, també a nivell internacional -hi ha una comissió en marxa al Parlament Europeu- davant l'escàndol dels telèfons intervinguts. La compareixença, però, també ha servit per constatar la distància entre els dos principals líders de l'independentisme, que continuen sense tenir una relació fluïda fora dels focus.

El diàleg amb l'Estat ha estat el nucli de la discrepància. Asseguts l'un al costat de l'altre, han exposat visions diferents sobre la negociació amb l'Estat. On Puigdemont hi veia la necessitat de "canviar les coses", Junqueras insistira en enarborar la "bandera" del diàleg. "Cap novetat, perquè no es parlen", insistia un dirigent independentista després de comprovar els missatges de la roda de premsa. No és cap secret que el líder de Junts dona per amortitzada la taula de diàleg -desconfia del mecanisme des que es va dissenyar com a contrapartida de la investidura de Sánchez, a finals del 2019-, ni tampoc que el líder d'ERC la considera el canal més adequat per resoldre el conflicte amb l'Estat. El cas d'espionatge massiu, però, obliga a recalcular estratègies.

L'exemple més clar és la congelació de les relacions amb l'Estat, que seran més polítiques que no pas tècniques, perquè les conselleries continuaran interlocutant amb els ministeris. Aragonès espera tenir aviat una trobada "cara a cara" amb Sánchez per esclarir els fets, que expresidents com Artur Mas situen més en l'etapa del PP -origen del combat policial i jurídic contra el procés- que no pas en la del PSOE. Fins que no es depurin responsabilitats, en tot cas, el president no considerarà restaurada la confiança amb el líder del PSOE. Potser perquè encara no té la certesa, tampoc, que el seu telèfon no està intervingut. Existeix la possibilitat que, quan va asseure's a la taula de diàleg celebrada a Palau el 15 de setembre, ja tingués el dispositiu punxat amb el Pegasus.