D'aquí que el seu govern provi amb altres demandes històriques del sobiranisme: el català al Congrés i el finançament han estat les primeres en ser posades damunt de la taula. Aquest últim ha provocat un terrabastall territorial i polític. L'actual sistema, caducat des de 2014, que incompleix l'Estatut, i apedaçat nombroses vegades, té dèficits de concepció i execució i també entorn la forma de negociar-lo. De nou, l'absència de mecanismes federals o confederals reglats i transparents per gestionar debats territorials s'ha fet evident enverinant la conversa pública. Però, paradoxalment, pot ser també una oportunitat per a les aspiracions de dotar la Generalitat de més recursos i autonomia financera valent-se de la posició de força que les urnes el 23-J van regalar a ERC i Junts malgrat la seva davallada.
Sense concrecions programàtiques
La ministra Montero va dir a principis de setmana que podia fer una proposta "urgent" de nou sistema. De fet, aprovar un nou model en un any és l'única proposta concreta que, en aquest assumpte, fa el PSOE al seu programa electoral (pàgines 226 i 227). L'oferta dels socialistes sí que diu que el nou finançament hauria de servir per arribar al 7% del PIB en despesa sanitària, al 5% en educativa o al 2% en serveis socials. Recorda també els 30.000 milions d'euros que, per corregir els dèficits del sistema, l'Estat ha injectat arran de la pandèmia i la crisi provocada per la guerra d'Ucraïna i assumeix un compromís molt tebi amb evitar el dúmping fiscal entre territoris amb impostos sobre la riquesa. Aquesta última és una demanda d'ERC que el govern espanyol va assumir, però que no va aplicar davant les queixes del Madrid rendit a Isabel Díaz-Ayuso.El PSC, que en el període del tripartit va ser exigent en matèria de finançament i que en els darrers anys ha tornat a aixecar aquesta bandera com a resposta a la unilateralitat independentista, opta ara per un perfil baix i evita concretar les seves demandes. De fet, en aquesta campanya de les generals tampoc han presentat un document programàtic propi per complementar el del PSOE, com va passar entre 1979, just després de la unitat socialista, i fins a les eleccions d'abril de 2019 en el que es coneixia com el "manifest electoral". En aquell darrer manifest electoral el partit, que aleshores liderava Miquel Iceta, sí que demanava "un gran pacte sobre autogovern i finançament", tot i que sense més concrecions. Un portaveu del partit explicava que ja es donen per satisfets amb el del PSOE.
Tema delicat al govern de Sánchez
L'oferta de proposta "urgent" i pensant en Catalunya feta per Montero va ser ràpidament matisada per la portaveu Isabel Rodríguez, que va recordar que l'acord ha de ser multilateral i no singularitzant cap territori. Rodríguez és de Castella-la Manxa, una de les poques comunitats que governa el PSOE i que sempre ha tingut interessos contraposats als catalans.El PP, que des del 28-M governa, en solitari o amb Vox, la majoria de territoris, entre ells Madrid, el País Valencià i les Balears, que amb Catalunya són les que més aporten al sistema, és tremendament breu en el programa i només es compromet a reformar "negociant-lo amb totes les comunitats autònomes" el nou sistema (punt 259). No contempla tampoc un canvi de fons. Barons del PP, com ara els presidents de Galícia o el País Valencià, s'han posicionat contra la possibilitat d'un acord amb Catalunya per temor a sortir-ne perjudicats o quedar despenjats, bé perquè els seus territoris són beneficiaris de l'actual sistema o perquè també estan infrafinançats. Quan es parla de diners, Catalunya sempre rep desqualificacions i es converteix en arma llancívola.
Fins al pronunciament de Montero, el govern espanyol s'havia mostrat molt prudent i només havia elaborat un informe que, en l'intent de satisfer l'Espanya buidada, el 23-J esborrada del mapa electoral, apostava per un sistema que incorporés el principi de població ajustada. Aquest premia els recursos als territoris més envellits i amb la població més dispersa.
[noticia]237936[/noticia]
L'actual sistema es va negociar en plena crisi econòmica, a l'estiu del 2009, i es va fer després de l'aprovació de l'Estatut català i d'altres. L'acord no va donar els resultats previstos perquè era molt dependent dels ingressos tributaris (el finançament es fonamenta en la cistella d'impostos que formen una part de l'IVA, l'IRPF i els impostos especials, tots vinculats al dinamisme econòmic). L'inestable clima polític, tant pel procés com la crisi del bipartidisme a Espanya a partir del 2015, van anar ajornant una renovació que normalment havia estat quinquennal. Per corregir els desajustos de l'actual sistema, l'Estat ha injectat recursos a les autonomies amb les crisis i va establir el Fons de Liquiditat Autonòmica, que va servir per rescatar-ne algunes.
Dèficit fiscal i endeutament: l'ou o la gallina
Entre les que es van rescatar fa una dècada hi havia Catalunya, que té un deute superior als 80.000 milions d'euros (71.000 d'ells amb l'Estat). Un deute que conviu amb un dèficit fiscal que, segons les estimacions, és d'entre 18.000 i 20.000 milions d'euros anuals i que, malgrat les peticions i els intents de les tres darreres dècades, l'Estat mai ha volgut resoldre. La setmana passada, el Govern va denunciar, a partir de les dades fetes públiques pel Ministeri de la liquidació del sistema de finançament del 2021, que Catalunya era el tercer territori en aportació per habitant al sistema i el desè en recursos rebuts. El 2020 era el segon, però les Balears han passat davant.Una de les característiques de l'actual sistema és que ha permès no complir dos dels articles de l'Estatut, vigent i que és una llei orgànica espanyola. S'incompleix, amb l'argument que el TC el va interpretar a la baixa, el principi d'ordinalitat de l'article 206.5. Aquest afirma que "l'Estat hauria de garantir que l'aplicació de mecanismes d'anivellament [la "solidaritat" amb altres territoris llevats dels forals, que tenen un sistema propi, el de concert] no alteri la posició de Catalunya en ordenació de les rendes per càpita".
I tampoc el 204.2, que afirmava que dos anys després de l'entrada en vigor de l'Estatut es constituiria un consorci tributari paritari entre l'agència espanyola i la catalana que havia de tendir cap a una finestreta única per donar més poder a la Generalitat i fer més eficaç la lluita contra el frau fiscal. Actualment, l'agència estatal recapta a Catalunya uns 45.000 milions d'euros anuals (dades de 2021, encara amb l'economia alentida per la pandèmia, i que seran molt superiors el 2022, quan la recaptació total a l'Estat ha pujat un 14%) i la catalana uns 5.000, en l'exercici 2022, pels impostos propis o cedits que gestiona.
No calen les altres autonomies
Les demandes catalanes han estat sempre dues: sortir del règim comú i reduir el dèficit fiscal. Històricament, la negociació ha estat, per una qüestió d'aritmètica parlamentària o de pes específic, bilateral amb Catalunya i després s'ha generalitzat a la resta de forma multilateral. La suposada multilateralitat resideix al Consell de Política Fiscal i Financera, on hi ha les autonomies i el ministeri d'Hisenda. Però aquest últim té la majoria i pot imposar sempre el seu criteri. A més, el finançament es regeix per la LOFCA, la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, i aquesta s'aprova al Congrés, al marge del que hi diguin els governs autonòmics. No té, per tant, una lògica federal o confederal malgrat la foto de les reunions.
Imatge d'arxiu d'una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera Foto: Europa Press
De la LOFCA en queden al marge les hisendes forals d'Euskadi i Navarra, que gaudeixen de concert, recapten i paguen a l'Estat pels serveis que en reben. Si són a la LOFCA tot i que amb un règim especial les Canàries en tant que territori ultraperifèric i que també estan singularitzades amb el REF, el règim econòmic i fiscal de les Canàries aprovat el 1994. Catalunya ha tingut i té, per tant, el mateix cafè que les altres tretze autonomies, però la mateixa LOFCA podria singularitzar-la en la línia del concert i establir, si hi ha majories al Congrés, acords paral·lels com les que la Generalitat té en altres àmbits, com ara el policial.
[noticia]237976[/noticia]
A més de l'acord de finançament, també ha provocat soroll la idea d'una quitança del deute contret amb el FLA, que el Govern atribueix a l'infrafinançament històric de Catalunya, que també ha denunciat la manca d'execució pressupostària o la desinversió en infraestructures (la Cambra l'ha quantificat en 50.000 milions, bàsicament atribuïts a l'Estat). El Parlament va aprovar una moció de Junts que demanava una quitança i el PSC va esmenar-lo assumint que fos parcial i en el marc d'un pla de sanejament de totes les comunitats. Per si de cas, dijous els socialistes del País Valencià van presentar a les Corts una iniciativa per reclamar el mateix.
