L'espanyol és, de nou, l'estat de la Unió Europea més popular per fer una estada d'Erasmus. Concretament, un total de 39.300, segons que es desprèn de les dades publicades aquest dilluns per la Comissió Europea, que també indiquen que en el curs 2011-12 una xifra de rècord de 250.000 alumnes es van beneficiar del programa. De fet, Erasmus ha permès a més de tres milions de nois i noies europeus estudiar a l'estranger des de la seva creació, l'any 1987. El número d'estudiants que ha decidit fer un Erasmus ha augmentat un 7,5%, una dada que arriba fins al 18% quan es comptabilitzen els qui han optat per fer pràctiques en empreses.

Després dels 39.300 estudiants europeus que trien Espanya per fer-hi un Erasmus, 28.964 trien França i 27.872, Alemanya. Al conjunt de la Unió Europea, hi ha 3.189 centres d'estudis superior que participen al programa Erasmus, el que suposa un augment de fins el 5% respecte als cursos anteriors.

Alhora, Espanya també és qui envia més estudiants a universitats fora de les seves fronteres, un total de 39.545, seguit per Alemanya, amb 33.363 i França, amb 33.269. En concret, Espanya ha enviat un 9% més d'estudiants a fora que en el darrer curs.

La comissària europea d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, ha assegurat que les xifres rècord d'aquest últim curs "demostren l'èxit sostingut i la popularitat del programa". Segons Vassiliou, l'Erasmus "és més important que mai en els temps que corren, amb una dura situació econòmica i alts nivells d'atur juvenil". "L'experiència internacional i les habilitats adquirides pels estudiants Erasmus els fan més atractius pel mercat laboral", ha afegit.

La demanda continua sent més elevada que l'oferta de beques d'Erasmus a la majoria dels estats membres. Segons les dades europees, el pagament dissenyat per cobrir els costos de viure en un altre país és de mitjana de 252 euros. A Espanya es paguen 123 euros. Els estudiants solen fer estades de 6,3 mesos de mitjana, i els estudis que més fan són els de ciències socials, empresarials i dret (41,4%), seguits pels d'humanitats i arts (21,9%) i els d'enginyeria i construcció (15,1%).