La garantia d'unes pensions dignes per a la ciutadania passa per habilitar sistemes complementaris més enllà de les prestacions públiques. Així ho ha inclòs el govern espanyol en el pla de reformes remès a Brussel·les per accedir als fons de recuperació i que inclou compromisos de reformes per aconseguir estendre els plans de pensions a més d'un 80% de treballadors. Aquest dimecres s'han fet públics els documents complementaris del pla, els quals detallen aquesta i altres qüestions sobre les pensions i altres matèries.

En aquest camp en concret, el govern espanyol preveu incentivar els plans de pensions d'ocupació -en detriment dels individuals- "en l'àmbit de la negociació col·lectiva, preferentment sectorial". Es tracta de fons nodrits a partir d'aportacions de l'empresa i el treballador on també podrien accedir autònoms i una de les novetats -ja incorporada en els pressupostos d'aquest 2021- és la creació d'un fons de pensions de promoció pública que seria gestionat per entitats privades escollides a través d'un concurs públic.

Segons s'ha exposat des del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, de José Luis Escrivá, aquest nou fons introduiria competència en el sector i controlaria des de les institucions les polítiques d'inversió amb els seus recursos. Altres reformes previstes inclouen incentius fiscals, simplificació de tràmits d'adscripció i funcionament, limitació de les despeses de gestió al 0,3% dels actius gestionats i afavorir la mobilitat dels treballadors gràcies a la possibilitat de traspassar els drets aportats en les empreses.

L'objectiu explicitat és que la població que cobreixen aquests plans de pensions d'ocupació augmenti dels dos milions actuals a 13 milions el 2030 i, a llarg termini, a més del 80% de la població ocupada i que els actius que gestioni passin d'equivaldre al prop del 3% del PIB actual al 9% a finals de la dècada, a un 18% el 2040 i a un 31% el 2050. Es tractaria del doble del cost de les pensions públiques previst per a aquell any per la Comissió Europea. A més d'aquests plans de pensions, però, n'hi seguiria havent de privats i d'associats.

Segons informes de l'Airef, l'actual model de plans de pensions és "fiscalment regressiu", car i exclou la gent jove. De fet, un 69% dels plans són individuals i el 10% de la població més rica es beneficia de dos terços de les bonificacions fiscals associades. El Ministeri lamenta igualment que el conjunt de fons de pensions a l'Estat només té actius equivalents al 10% del PIB, mentre que a la mitjana dels països de l'eurozona és del 35%.

El document remès a Brussel·les també inclou que els prop de tres milions de treballadors públics passin a subscriure un pla de pensions d'ocupació, fixant uns "estàndards mínims" en els diversos nivells de l'administració territorial. No concreta, en tot cas, com obligaria les comunitats autònomes i ens locals a incorporar aquesta mesura a les relacions laborals que mantenen amb els seus empleats.

L'aprovació definitiva de la mesura està calendaritzada pel primer semestre de 2022 i, en l'apartat de pensions, el govern espanyol també detalla altres mesures ja exposades anteriorment amb més detall. Es tracta de la vinculació de les prestacions a la inflació, el retard de l'edat efectiva de jubilació o l'exclusió del pressupost de la Seguretat Social de despeses que no li són pròpies. Inclou igualment el compromís d'apujar la base màxima de cotització i la pensió màxima a partir del 2022 i progressivament durant tres dècades.

El document ignora la CUP

El text remès subratlla en dues ocasions la importància d'un ampli consens perquè les reformes siguin duradores i destaca l'acord assolit en el si del Pacte de Toledo, amb 21 punts ratificats posteriorment pel conjunt de diputats del Congrés el novembre de l'any passat. Explícitament hi diu en dues ocasions que va ser avalat "sense cap vot en contra" a la cambra baixa", però el cert és que els dos representants de la CUP s'hi van oposar -a més de l'abstenció de Vox, ERC, Bildu, BNG i Foro Asturias-. Es tracta d'un rebuig puntual però existent que el govern espanyol invisibilitza en la comunicació a Brussel·les.

En altres matèries, el document relatiu a la reforma fiscal preveu aplicar el 2023 les recomanacions del comitè d'experts creat per a l'ocasió, les quals inclouen aspectes que xoquen amb les competències autonòmiques, tant pel que fa a una harmonització per evitar el dúmping fiscal com per a la implementació a tot l'Estat d'impostos verds que ja estan operatius en diversos territoris. També incorpora la previsió d'un nou model de finançament de les autovies per fer-les totes de pagament.