Unes eleccions plebiscitàries -o constituents- són l'opció definitiva i prevista del bloc sobiranista davant l'impediment de l'Estat per celebrar una consulta legal i acordada sobre el futur polític de Catalunya. Una opció la viabilitat constitucional de la qual ja l'està estudiant l'advocacia de l'Estat.

El PP de Catalunya recorda que en el recurs de la Declaració de Sobirania, els lletrats de l'Estat ja advertien que la possibilitat d'unes eleccions amb caràcter constituent podriia quedar fora del marc constitucional. Ara, els serveis jurídics de l'Estat l'estudien amb més fruïció des que Artur Mas va assenyalar aquests comicis com una "segona volta de la consulta", atesos els informes que reben a Moncloa des dels populars catalans.

La tesi i l'estratègia és de qui havia estat la cap de l'Advocacia de l'Estat davant el TC, Maria Luisa Garcia Blanco, i d'un altre dels durs d'allò que es coneix com la Brunete Aranzadi, Isaac Salama Salama, advocat de l'Estat al Tribunal Europeu de Drets Humans que va defensar la Doctrina Parot a la instància europea.

"Unes eleccions autonòmiques mai poden investir de naturalesa constituent l'Assemblea legislativa de la nacionalitat o de la regió que en resulti". Aquesta és la premissa de treball que van utilitzar en el recurs de la Declaració de Sobirania i base de l'actual expedient del servei de Documentació dels Serveis Jurídics.  

Els advocats de l'Estat entenen que una "unitat ideal d'imputació de poder constituent" que suposaria la celebració d'unes eleccions plebiscitàries toparia no només amb el principi d'indissolubilitat de l'Estat o el de sobirania nacional que resideix en el poble espanyol sinó amb el caràcter polític que reconeix la Constitució a Catalunya, l'article 137.  "Catalunya és un subjecte polític només perquè ho reconeix l'article 137 de la Constitució i que, per tant, davant "l'única nació que importa, l'espanyola" Catalunya no pot pretendre anar més enllà perquè només el poble espanyol és sobirà".

La solució i l'autogol de la Llei de partits

Ara com ara, la impugnació de les plebiscitàries presenta una greu dificultat tècnica i, per altra banda, un autogol de l'advocacia de l'Estat li podria complicar l'entesa internacional d'un intent d'aquestes característiques.

Per una banda, caldria una modificació de la Llei de Partits que incorporés la il·legalització d'aquelles formacions que proposen un canvi territorial i de secessió sense passar per la via constitucional de la reforma. Un canvi legislatiu, però, que comportaria suspicàcies internacionals perquè, precisament, un dels arguments que van utilitzar a Europa per justificar la il·legalització de l'esquerra abertzale va ser que la "democràcia espanyola permetia partits independentistes".