Trobada entre Martin Schulz, president del Parlament Europeu, i Artur Mas, president de la Generalitat, al Palau de la Generalitat Foto: ACNLa mesa del Parlament Europeu votarà si autoritza les intervencions en llengua catalana a finals d'any. El president de l'Eurocambra, el socialista alemany Martin Schulz, s'ha compromès a proposar abans d'aquest Nadal als seus catorze vicepresidents una reforma administrativa que inclourà el règim de llengües i interpretació i permetrà als eurodiputats parlar en català als plens i debats en les comissions parlamentàries. Schulz ha assegurat a l'eurodiputada del PSC Maria Badia que aquest paquet "es debatrà a la mesa d'aquí a finals d'any". Els dos vicepresidents espanyols de l'Eurocambra, però, Alejo Vidal-Quadras, del PP, i Miguel Ángel Martínez, del PSOE, s'hi oposen i votaran en contra.
Els eurodiputats catalans han enviat a Schulz una carta conjunta d'agraïment, segons ha pogut saber l'ACN. "Li donem les gràcies pel seu compromís amb l'ús del català a l'Eurocambra, un reconeixement cap als ciutadans catalans que se senten profundament europeus i desitgen tenir una relació més estreta amb la UE", celebren Badia i Raimon Obiols (PSC), Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU) i Raül Romeva (ICV). També signen la carta la socialista balear Teresa Riera i l'aragonesa Inés Ayala. I tots set es posen "a la seva total disposició per si necessita més informacions o opinions sobre la qüestió".
Schulz va assegurar a Artur Mas, en una reunió a Brussel·les el 21 de març, que seria un "aliat" i treballaria "a fons" per permetre l'ús del català a l'Eurocambra. I aquesta promesa comença a concretar-se. El president de l'Eurocambra, exllibreter de Würselen (a Renània del Nord-Westfàlia), lector de Pla i Màrius Torres i fan de Jaume Cabré, no va donar a Mas "cap data concreta ni la garantia que això acabi bé". "En honor a la veritat, Schulz ens ha dit que tot i que hi treballarà i hi creu no té la garantia absoluta d'aconseguir-ho, perquè no depèn només d'ell", va avisar el president de la Generalitat després de l'entrevista.
I és que Schulz ha de convèncer els seus catorze vicepresidents: set són del PP europeu, tres dels socialistes, dos dels liberals, un dels verds i un dels conservadors euroescèptics. Per aconseguir-ho, evitarà plantejar una votació expressa sobre el català i inclourà aquesta polèmica reivindicació, que l'Estat espanyol sempre ha rebutjat, en un paquet molt més ampli. "En el paquet de reforma administrativa en què està treballant la direcció del Parlament Europeu s'abordarà el règim de llengües i interpretació, en el qual s'hi inclourà la qüestió de l'ús del català", ha informat Badia, que aquest passat dimecres va dimitir com a número dos dels socialistes espanyols.
El castellano-manxec del PSOE Miguel Ángel Martínez, que precisament és el vicepresident responsable de la cartera de multilingüisme i dels serveis de traducció i interpretació, ja ha advertit que no veu "ni viable ni raonable" que els eurodiputats puguin intervenir en llengua catalana en els debats. "És molt i molt complicat des del punt de vista material", tot i que Badia, Tremosa i Romeva fins i tot s'han ofert a avançar per escrit la traducció de les seves intervencions i han proposat aprofitar els intèrprets catalans que ja treballen a l'Eurocambra. Martínez, a més, ho veu políticament "impossible, perquè hi ha una trentena d'idiomes en la mateixa situació" i, en qualsevol cas, "el rus tindria prioritat". "És que senzillament no es farà, tant se val el motiu", va avisar en una entrevista a l'ACN.
