Ha arribat l'hora de la veritat per a l'ANC, que avui elegirà el seu secretariat nacional. Després d'un procés electoral que ha evidenciat serioses diferències internes, tensions i fins i tot alguns atacs personals a través de les xarxes, es renova l'òrgan de direcció, format per 77 persones. D'entre elles, el 21 de maig s'elegirà el nucli dur de president, vicepresident, secretari i tresorer.

Un total de 7.247 socis, que representen el 21,4% de la militància, han participat en les eleccions al Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). A les 14 hores ha tancat el període de votacions i s'espera que aquest vespre es facin públics els noms dels candidats que dirigiran l'organització els propers dos anys. L'Assemblea ha habilitat 133 seus electorals tot i que 3.362 socis han optat per votar de forma telemàtica

Dels 77 elegibles, 25 ho seran per llista nacional i 52 per les diverses organitzacions territorials. Amb la darrera modificació dels estatuts, feta en l'assemblea general celebrada a Manresa l'abril passat, s'ha inclòs dos membres a elegir pels socis que viuen a l'exterior. S'han presentat 56 candidats per la llista nacional, entre ells alguns dels principals protagonistes del debat intern que ha viscut l'entitat, com l'actual president, Jordi Sànchez, i noms com l'historiador Agustí Alcoberro, l'editor Quim Torra i l'exdirigent de la CUP Antonio Baños.

En les hores anteriors a l'obertura dels col·legis electorals, estesos per tot el territori (només a la ciutat de Barcelona ja hi ha setze punts de votació), cap dels diversos actors en joc es feia una idea de què podien dir les urnes. La incògnita és màxima i potser aquest fet és la millor prova que la majoria de la massa associada no està alineada d'una manera rígida. Fonts de l'ANC han explicat a NacióDigital que malgrat els actes de campanya que s'han fet, encara hi ha força desconeixement sobre molts dels candidats, tret dels més mediàtics o dels qui han esdevingut responsables de l'entitat els darrers anys.

Les dues visions posteriors al 27-S

Bona part de les tensions actuals es van originar a l'hora de decidir el camí a emprendre davant els resultats del 27-S. Més que un posicionament estricte de partit, hi va haver qui va defensar pressionar al màxim per assolir un acord de governabilitat en un moment en què el procés va donar mostres de desorientació. Aquesta va ser la posició adoptada per Jordi Sànchez i un sector important dels secretariat. D'altres, en canvi, van optar per un paper més suau que no fos vist com un intervencionisme. Aquesta va ser la línia propugnada per Josep Sabaté, responsable de la comissió de Mobilitzacions. Ja anteriorment, l'aposta decidida de Sànchez a favor de la candidatura de Junts pel Sí ja va generar reticències.

Però ara arriba l'hora de la veritat. I una evidència s'obre pas. Passi el que passi, tots els membres del secretariat hauran de treballar plegats. Divendres a la tarda, exponents de totes les sensibilitats que s'han expressat aquests dies reconeixien la necessitat de rebaixar la tensió viscuda. El que s'hi juga és massa important perquè la fotografia final fos la d'uns guanyadors i uns perdedors.