L'agost del 1944, les tropes aliades van entrar en un edifici senyorial de l'avinguda Marceau, a París. Era l'antiga seu del PNB a l'exili, que havia estat incautada durant l'ocupació nazi i cedida a l'ambaixada espanyola. Durant tota la II Guerra Mundial aquest centre va ser el nucli de l'espionatge franquista, dirigit per un personatge obscur: Pedro Urraca Rendueles.

Els britànics no hi van trobar ningú, però sí bastantes caixes amb documentació abandonada pels franquistes amb les presses. Una part d'aquests papers van ser cedits als bascos exiliats i avui dia formen part de l'Arxiu del Nacionalisme Basc a Artea, Biscaia. Curiosament, ningú no s'ha interessat per aquest material durant tots aquests anys.

Fins avui. Aquesta setmana "El Temps" ofereix la reconstrucció de la major part dels buits que difuminaven la figura de l'agent Urraca, que va treballar per a l'espionatge franquista, la Gestapo i la policia de Vichy. Urraca va ser el responsable de la detenció i deportació de Lluís Companys i de diversos ministres de la República, tots ells afusellats immediatament.

El setmanari també ha localitzat, per primer cop, el fill i la néta d'Urraca, que confirmen la personalitat sinistra de l'agent franquista. Tot plegat, saltant-se el secret d'Estat que encara amaga la documentació dels arxius espanyols. Qui havia donat per mort el periodisme?