02
de juny
de
2022, 10:50
Actualitzat:
03
de juny,
16:16h
L'impost als creuers que ultima la conselleria d'Acció Climàtica es presentarà a finals de juny -o, a tot estirar, a mitjans de juliol- i s'aplicarà de forma progressiva en funció dels nivells de contaminació que generen. Segons ha pogut saber NacióDigital, la intenció del Govern és que aquest instrument fiscal no actuï només com una taxa, sinó que tingui capacitat de "transformar" el model d'activitat dels grans vaixells que atraquen als ports catalans incentivant restriccions en la freqüència, criteris d'eficiència i substitució dels combustibles fòssils. L'objectiu és que l'impost s'aprovi de forma definitiva a finals d'any perquè s'apliqui ja al 2023 i que la recaptació es destini a polítiques de prevenció i millora de la qualitat atmosfèrica.
El debat sobre com limitar els creuers a Barcelona -la ciutat europea amb més contaminació derivada dels creuers, segons un estudi de l'ONG Transport and Environment- serà un dels temes candents a l'agenda de la comissió mixta que l'Ajuntament i la Generalitat mantindran aquest dijous. Després de confirmar que optarà a un tercer mandat, l'alcaldessa Ada Colau ha situat el focus en les darreres dues setmanes en una intervenció en la línia del que ja han fet a Balears amb el port de Palma, on amb la nova regulació només podran atracar tres creuers al dia. La conselleria comandada per Teresa Jordà, però, porta ja des de la passada tardor treballant en el desenvolupament d'un impost que estava previst a la llei del canvi climàtic aprovada al Parlament l'any 2017 i que encara no s'havia desplegat, una mesura que forma part també de l'acord signat pel Govern i En Comú Podem per a l'aprovació dels darrers pressupostos de la Generalitat.
El Govern va aprovar la memòria preliminar de la llei que regularà el nou impost el passat mes de novembre i ara està ultimant amb la conselleria d'Economia els detalls dels llindars dels imports que es pagaran en funció dels nivells d'emissions. La reflexió que hi ha darrere de la formulació de l'instrument per gravar els grans vaixells -tant creuers com de mercaderies- és que una "simple taxa" podria no ser la solució per promoure un canvi en el model. Imposar un import per passatger, per exemple, podria derivar en què les navilieres repercutissin aquest cost sobre el consumidor -per a qui el preu final pot no variar de forma substancial- i perpetuar la mateixa problemàtica tant de contaminació com d'arribada massiva de turistes.
És per aquest motiu que la lògica que pretén aplicar la conselleria per tenir "capacitat transformadora" és que els grans vaixells paguin en funció del grau de contaminació que produeixen. Dedueixen que la tendència de les empreses serà la d'intentar pagar el menys possible, amb la qual cosa consideren que pot incentivar-se que arribin menys vaixells als ports catalans, que es redefineixin rutes o que les companyies inverteixin en innovacions per ser més eficients i consumir menys combustibles fòssils. La conselleria d'Acció Climàtica està mantenint un "diàleg fluid" amb la conselleria homòloga a les Balears perquè considera que aquesta filosofia hauria de ser compartida amb la resta de ports del Mediterrani.
No serà aquesta, admeten des del Govern, l'única actuació que es pugui fer per mitigar l'impacte negatiu que, més enllà de la repercussió econòmica, poden tenir els creuers que arriben a Barcelona. Actuacions com regular la quantitat de turistes en trànsit, apunten, són competència del consistori comandat per Colau, a qui ERC retreu que en set anys de mandat no hagi intervingut per les discrepàncies que aquesta qüestió genera en el PSC, amb qui governa. Més difícil consideren que és limitar la quantitat de creuers per dia que atraquen a la capital. Primer, per l'oposició frontal del Port de Barcelona, però també per la legislació vigent en aquests moments i que pot donar peu a contenciosos administratius com el de la Zona de Baixes Emissions.
En una carta enviada per Jordà a Colau aquest dimecres -i avançada per aquest diari-, la consellera mostrava predisposició i "complicitat" amb l'Ajuntament per treballar conjuntament en aquesta matèria. "Tenim la ferma voluntat que aquest nou instrument de fiscalitat ambiental permeti regular l'impacte que els grans vaixells provoquen en els ports del nostre país", recull la missiva. I és que els creuers generen tones de gasos contaminants -òxids de nitrogen i sofre, entre d'altes- no només quan atraquen i marxen, sinó també mentre estan atracats al port i mantenen els motors engegats per garantir l'energia a bord. L'impacte, apunten diversos estudis, és superior al que provoca l'automoció.
La previsió que fa el Port de Barcelona és que durant aquest 2022 facin escala a la capital prop de 800 creuers, una xifra que s'acosta a l'any 2019, en context de prepandèmia. Amb tot, amb dades del mes d'abril, el nombre de creueristes a hores d'ara continua sent molt inferior i se situa en un 30% dels que feien escala a la ciutat fa tres anys.
L'impacte dels creuers per la massificació que provoca al centre de la ciutat i les seves conseqüències mediambientals és un dels principals punts en discussió a l'hora de redefinir quin model de turisme es vol per a Barcelona, qüestió irresolta i encallada per la repercussió que la pandèmia va tenir sobre el sector. Ara, el debat revifa en plena recuperació de visitants i formarà part de l'agenda dels partits de cara a les eleccions municipals del 2023.
De fet, aquest dimecres, el regidor de Turisme, Xavier Marcé, del PSC, ha fet la seva pròpia proposta animant el sector hoteler a augmentar les tarifes per atraure un turisme de qualitat, una aposta que ha estat aplaudida pel Gremi d'Hotels, presidit per Joan Clos. El passat mes d'abril, el preu mitjà d'una habitació d'hotel a Barcelona va ser de 150 euros, un cost que se situa un 13,4% per sota del que es va pagar el mateix mes l'any 2019.
El debat sobre com limitar els creuers a Barcelona -la ciutat europea amb més contaminació derivada dels creuers, segons un estudi de l'ONG Transport and Environment- serà un dels temes candents a l'agenda de la comissió mixta que l'Ajuntament i la Generalitat mantindran aquest dijous. Després de confirmar que optarà a un tercer mandat, l'alcaldessa Ada Colau ha situat el focus en les darreres dues setmanes en una intervenció en la línia del que ja han fet a Balears amb el port de Palma, on amb la nova regulació només podran atracar tres creuers al dia. La conselleria comandada per Teresa Jordà, però, porta ja des de la passada tardor treballant en el desenvolupament d'un impost que estava previst a la llei del canvi climàtic aprovada al Parlament l'any 2017 i que encara no s'havia desplegat, una mesura que forma part també de l'acord signat pel Govern i En Comú Podem per a l'aprovació dels darrers pressupostos de la Generalitat.
El Govern va aprovar la memòria preliminar de la llei que regularà el nou impost el passat mes de novembre i ara està ultimant amb la conselleria d'Economia els detalls dels llindars dels imports que es pagaran en funció dels nivells d'emissions. La reflexió que hi ha darrere de la formulació de l'instrument per gravar els grans vaixells -tant creuers com de mercaderies- és que una "simple taxa" podria no ser la solució per promoure un canvi en el model. Imposar un import per passatger, per exemple, podria derivar en què les navilieres repercutissin aquest cost sobre el consumidor -per a qui el preu final pot no variar de forma substancial- i perpetuar la mateixa problemàtica tant de contaminació com d'arribada massiva de turistes.
És per aquest motiu que la lògica que pretén aplicar la conselleria per tenir "capacitat transformadora" és que els grans vaixells paguin en funció del grau de contaminació que produeixen. Dedueixen que la tendència de les empreses serà la d'intentar pagar el menys possible, amb la qual cosa consideren que pot incentivar-se que arribin menys vaixells als ports catalans, que es redefineixin rutes o que les companyies inverteixin en innovacions per ser més eficients i consumir menys combustibles fòssils. La conselleria d'Acció Climàtica està mantenint un "diàleg fluid" amb la conselleria homòloga a les Balears perquè considera que aquesta filosofia hauria de ser compartida amb la resta de ports del Mediterrani.
No serà aquesta, admeten des del Govern, l'única actuació que es pugui fer per mitigar l'impacte negatiu que, més enllà de la repercussió econòmica, poden tenir els creuers que arriben a Barcelona. Actuacions com regular la quantitat de turistes en trànsit, apunten, són competència del consistori comandat per Colau, a qui ERC retreu que en set anys de mandat no hagi intervingut per les discrepàncies que aquesta qüestió genera en el PSC, amb qui governa. Més difícil consideren que és limitar la quantitat de creuers per dia que atraquen a la capital. Primer, per l'oposició frontal del Port de Barcelona, però també per la legislació vigent en aquests moments i que pot donar peu a contenciosos administratius com el de la Zona de Baixes Emissions.
En una carta enviada per Jordà a Colau aquest dimecres -i avançada per aquest diari-, la consellera mostrava predisposició i "complicitat" amb l'Ajuntament per treballar conjuntament en aquesta matèria. "Tenim la ferma voluntat que aquest nou instrument de fiscalitat ambiental permeti regular l'impacte que els grans vaixells provoquen en els ports del nostre país", recull la missiva. I és que els creuers generen tones de gasos contaminants -òxids de nitrogen i sofre, entre d'altes- no només quan atraquen i marxen, sinó també mentre estan atracats al port i mantenen els motors engegats per garantir l'energia a bord. L'impacte, apunten diversos estudis, és superior al que provoca l'automoció.
La previsió que fa el Port de Barcelona és que durant aquest 2022 facin escala a la capital prop de 800 creuers, una xifra que s'acosta a l'any 2019, en context de prepandèmia. Amb tot, amb dades del mes d'abril, el nombre de creueristes a hores d'ara continua sent molt inferior i se situa en un 30% dels que feien escala a la ciutat fa tres anys.
L'impacte dels creuers per la massificació que provoca al centre de la ciutat i les seves conseqüències mediambientals és un dels principals punts en discussió a l'hora de redefinir quin model de turisme es vol per a Barcelona, qüestió irresolta i encallada per la repercussió que la pandèmia va tenir sobre el sector. Ara, el debat revifa en plena recuperació de visitants i formarà part de l'agenda dels partits de cara a les eleccions municipals del 2023.
De fet, aquest dimecres, el regidor de Turisme, Xavier Marcé, del PSC, ha fet la seva pròpia proposta animant el sector hoteler a augmentar les tarifes per atraure un turisme de qualitat, una aposta que ha estat aplaudida pel Gremi d'Hotels, presidit per Joan Clos. El passat mes d'abril, el preu mitjà d'una habitació d'hotel a Barcelona va ser de 150 euros, un cost que se situa un 13,4% per sota del que es va pagar el mateix mes l'any 2019.