És evident que José Montilla denigra la presidència de la Generalitat en buscar-se un escó de senador de segona regional -insisteixo: regional- per perpetuar-se en la política activa. Però, més enllà d'això, el que fa l'expresident és confirmar -per si encara calgués- que l'activitat de partit s'ha convertit en una professió assequible, sense requisits previs i ben pagada per a moltes persones que no saben fer gaire coses més que conspirar.
Montilla ha exhibit des de sempre una voracitat especial per als càrrecs. Quan n'ha tingut un a l'abast, l'ha assaltat. I quan ha pogut, n'ha conservat l'anterior, com quan va voler presidir la Diputació sense abandonar ni l'alcaldia de Cornellà, ni el lideratge del PSC i encara va tenir temps per presentar-se com a cap de llista a les eleccions espanyoles de 2004.
Ara, la decisió, tossuda, ha estat anar-se'n de senador a Madrid tot conservant l'oficina d'expresident que la Generalitat li finança a la Diagonal. I, a sobre, l'argument principal que ha fet servir és el de la seva relativa joventut (56 anys), sense tenir en compte com de malament ho està passant la seva generació i les condicions -econòmiques i morals- en què els estan expulsant del mercat laboral. "L'increïble home normal", deien quan la campanya. Au, vinga.
ARA A PORTADA
Publicat el 03 de desembre de 2011 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política La CUP veu en la reunió Illa-Puigdemont l'«antiga sociovergència» i creu que va ser «ordre» de Sánchez
-
Política Els Comuns avisen el Govern que no aprovar pressupostos seria un «fracàs» d'Illa, del PSC i del país
-
Política La normalitat no és una foto
-
Política «No vivim en situació de normalitat»: què ha de passar després de la reunió Puigdemont-Illa?
-
Política Pressupostos, trens i llengua: totes les carpetes que marcaran el nou curs polític al Parlament
-
Política Illa i Puigdemont es reuneixen durant més d'una hora a Brussel·les en l'arrencada del curs polític