Els carrers del centre de Barcelona s'han tornat a omplir de forma massiva per reivindicar el referèndum de l'1 d'octubre i la independència de Catalunya Un milió de persones s'han sumat a la crida de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural –segons dades de la Guàrdia Urbana- i des de mig matí la presència de manifestants s'ha fet notar al centre de la ciutat. L'èxit de la Diada, la sisena consecutiva marcada per les grans mobilitzacions, impulsa el camí cap a l'1-O i anima el Govern a seguir endavant amb la convocatòria, signada dijous a última hora després d'aprovar el marc legal de la desconnexió.

Tal com estava previst, quatre grans pancartes han sortit dels quarts extrems, des de Jardinets de Gràcia, el carrer Casanova, el passeig de Sant Joan i de la ronda Sant Pere, a partir de les 17.14, mentre Els Amics de les Arts interpretava Lousiana o els camps de cotó des de l'escenari de plaça de Catalunya, on després han tingut lloc els parlaments. Malgrat tot, l'avenç de les pancartes per aquest trajecte que simbolitzava un símbol de suma no ha estat tan ràpid com s'esperava i, en algun moment -sobretot al principi-, s'han encallat. El gest de canviar-se les samarretes d'edicions anteriors per la d'aquest 2017 tampoc no ha estat del tot lluïda, ja que molts manifestants ja venien amb aquesta indumentària o no han seguit les indicacions de l'organització, que preveia que hi hagués un "joc de colors" a mida que les pancartes avancessin.
   
Malgrat tot, de nou, l'èxit ha estat rotund i el clam ha estat nítid en favor del referèndum, tant pel que fa a les pancartes i els milers d'estelades com els parlaments posteriors. El gest de força de l'independentisme ha mostrat clara la seva fam de referèndum i ha enviat un missatge a tres bandes: al Govern perquè compleixi el compromís de celebrar el referèndum, als "comuns" perquè col·laborin amb l'organització i cedeixin locals allà on governen -i molt especialment, a Barcelona-, i al govern espanyol perquè no permetran que els tribunals frenin els anhels d'exercir el dret a decidir.

De fet, a la marxa hi han assistit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Puigdemont ha estat acompanyat pel vicepresident Oriol Junqueras i per tots els membres del Govern menys Joaquim Forn, conseller d'Interior, que havia de coordinar el dispositiu de seguretat. Així, Tant Marta Pascal (PDECat) com Gabriel Rufián han destacat l'èxit de la manifestació i han cridat a votar l'1-O, mentre que el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, ha destacat que la votació tindrà lloc: "Això no ho atura res. És impossible".
 
No hi ha estat Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, que sí que va assistir a la mobilització de l'any passat. Els "comuns" han celebrat aquest matí un acte propi a Santa Coloma de Gramenet en què Colau i Xavier Domènech han llançat atacs molt durs contra el PDECat. Malgrat tot, sí que hi era el primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, el quart tinent d'alcalde, Jaume Asens, el diputat del Parlament i dirigent de Catalunya en Comú, Joan Josep Nuet, la portaveu de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany, o el diputat de Podem Joan Giner.

Rebuig a la violència

Al matí, durant l'ofrena floral al monument a Rafael de Casanova, el sobiranisme ha volgut deixar clar que en cap moment s'ha apostat per la violència. "Mai s'ha trencat un vidre", han destacat els representants de tots els partits que s'han congregat davant del monument. I aquest cop no ha estat una excepció, malgrat que, al llarg dels últims dies, dirigents estatals i editorials de grans diaris de l'Estat han mostrat la seva preocupació per la presumpta deriva "violenta" del procés després de les complicacions al Parlament per aprovar el marc legal de l'1-O.