Entre els oradors, hi va haver destacats militants d'aquest moviment en les seves distintes fases, a partir del punt d'inici relatat per Agusti Barrera, afiliat al FNC el 1963, que va remuntar-se a la col·laboració d'aquesta organització amb el bandol aliat de la Segona Guerra Mundial en tasques d'espionatge i suport a fugitius.
Carles Castellanos, Carles Sastre, Ramon Piqué, Josep Poveda, Martí Majoral i Carles Benítez van alternar les seves intervencions amb actuacions musicals de diferents artistes. Un aspecte rellevant va ser el comunicat signat per alguns dels darrers represaliats de TL, el 1992, llegit per l'osonenc Pep Musté, en què es demana a la CUP que es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya.
Els oradors van remarcar el caràcter rupturista de l'independentisme eixit el 1979, a l'entorn dels CSPC i Socors Català (creat el 1977) en primer lloc, i d'altres organitzacions més tard, com TL, i MDT, en el sentit de no reconèixer la legitimitat a l'Estat espanyol i d'arrelar-se en les lluites populars de caire ecològic, cultural i laboral. A diferència d'opcions parlamentàries com ERC, que es reclamen també independentistes.
Aquest acte de recordança històrica va coincidir amb la celebració unes hores abans a la mateixa ciutat de Vic d'una cerimònia d'homenatge i memòria a les víctimes de l'atemptat a la caserna de la Guàrida Civil perpetrat per ETAÂ el 1991 i que va costar la vida a nou persones. Alguns diaris espanyols, com El Mundo, han publicat amb molt de relleu aquest extrem i han apuntat a l'Ajuntament de Vic per haver cedit la sala del Sucre al Casal Independentista Manuel Viusà.
- Galeria d'imatges (Fotos:Â Adrià Costa)
- Referències recents publicades a Internet, des del Robot de Nació Digital
- Crònica de l'acte des de Llibertat.cat
- Veure info prèvia des de Nació Digital
Carles Castellanos, Carles Sastre, Ramon Piqué, Josep Poveda, Martí Majoral i Carles Benítez van alternar les seves intervencions amb actuacions musicals de diferents artistes. Un aspecte rellevant va ser el comunicat signat per alguns dels darrers represaliats de TL, el 1992, llegit per l'osonenc Pep Musté, en què es demana a la CUP que es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya.
Els oradors van remarcar el caràcter rupturista de l'independentisme eixit el 1979, a l'entorn dels CSPC i Socors Català (creat el 1977) en primer lloc, i d'altres organitzacions més tard, com TL, i MDT, en el sentit de no reconèixer la legitimitat a l'Estat espanyol i d'arrelar-se en les lluites populars de caire ecològic, cultural i laboral. A diferència d'opcions parlamentàries com ERC, que es reclamen també independentistes.
Aquest acte de recordança històrica va coincidir amb la celebració unes hores abans a la mateixa ciutat de Vic d'una cerimònia d'homenatge i memòria a les víctimes de l'atemptat a la caserna de la Guàrida Civil perpetrat per ETAÂ el 1991 i que va costar la vida a nou persones. Alguns diaris espanyols, com El Mundo, han publicat amb molt de relleu aquest extrem i han apuntat a l'Ajuntament de Vic per haver cedit la sala del Sucre al Casal Independentista Manuel Viusà.
- Galeria d'imatges (Fotos:Â Adrià Costa)
- Referències recents publicades a Internet, des del Robot de Nació Digital
- Crònica de l'acte des de Llibertat.cat
- Veure info prèvia des de Nació Digital
