És important evitar, quirúrgicament, la demagògia a l'entorn dels mitjans de comunicació públics d'aquest país. Dit d'una altra manera, TV3 i les llistes d'espera als hospitals no estan més connectades que qualsevol altra partida dels pressupostos de la Generalitat i, d'altra banda, el que és imprescindible, o no ho és tant, ho determinen el Govern i el Parlament, com en qualsevol democràcia.

Ara bé, des de la CCMA fins als mitjans locals cal fer un esforç seriós per revisar-ne els costos. I no em refereixo a les plantilles -que també- sinó al que s'ha estat pagant durant anys a productores que, molt sovint, han estat extensions econòmiques d'una o altra adscripció política. Molts dels programes que hem vist no valen el que hem pagat i és per aquí que s'han fet rics alguns personatges de la comunicació.

La batalla contra la partidització dels mitjans públics es va perdre al llarg dels dos tripartits. Així que, com a mínim, cal exigir al Govern actual que la factura de la CCMA ens surti més barata sense que això afecti la potència de les diverses emissores. Es pot fer. Les productores han de crear continguts, no milionaris.