El diputat del PPC Santi Rodríguez, aquest dimecres al Parlament Foto: ACNLa Llei de consultes populars no referendàries segueix el seu camí al Parlament després de tombar les esmenes a la totalitat de PPC i C's contra el redactat que va sortir de la ponència conjunta. CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP van signar el text de la ponència i ara han permès que la llei superi el debat de totalitat votant en contra de les esmenes de rebuig.
La federació i els republicans han defensat el dret del poble a pronunciar-se sobre el seu futur polític, igual que ICV-EUiA i CUP, que han afegit, però, que aquesta llei no només servirà per això. El PSC ha avalat la normativa però ha avisat que pot acabar al Tribunal Constitucional perquè es presenta com un 'pla b' per celebrar una consulta independentista.
El Parlament ha rebutjat amb 28 vots a favor i 104 en contra les esmenes a la totalitat de PPC i C's contra la Llei de consultes. Des de CiU, Josep Rull ha apel·lat directament als partits d'Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera. "A qui li fa la por la democràcia? A qui li fa por la llibertat? A nosaltres la democràcia i la llibertat no ens fa por en absolut", ha assegurat Rull, que ha acusat PPC i C's de no permetre ni tan sols el dret a pronunciar-se. "Aprenguin d'altres països amb una tradició democràtica molt més antiga que la de l'estat espanyol", els ha recomanat.
La diputada d'ERC Gemma Calvet també ha volgut donar un consell als dos partits contraris a la Llei de consultes: "Abandonin els arguments de la por, de l'enemic i de la involució democràtica i apuntin-s'hi al progrés". Calvet ha reivindicat que el principi de sobirania popular és "incontestable", i s'ha preguntat "quina fe democràtica" estan demostrant aquests dos grups fent una oposició "maximalista" a un instrument que pretén encabir una consulta sobre la independència, però també altres formes de participació ciutadana. I més, ha continuat, quan hi ha lleis de consultes vigents a tot arreu d'Europa.
Però sobretot ha remarcat que preguntar no vol dir independència. "Vostès creuen que al ciutadania és intel·ligent? Creuen que la ciutadania no vol votar? Creuen que la ciutadania és manipulable? Alguns de vostès creuen que consultar és imposar?", ha preguntat.
El PSC avisa: "Aquet 'pla b' no sortirà bé"
Tot i avalar la normativa, el diputat socialista Ferran Pedret s'ha mostrat crític amb la intenció que tenen alguns grups sobre aquesta llei, que és la de presentar-la com un 'pla b' en cas que l'Estat impedeixi la celebració d'un referèndum. I Pedret ja ha augurat que aquest 'pla b' no sortirà bé i ha dibuixat tres escenaris: o la llei acaba impugnada, o ho és el decret de convocatòria de la consulta o se celebra una consulta "tan absolutament inintel·ligible i deshonesta que sigui causa de genera frustració entre partidaris de la independència i sigui un frau democràtic".
Pedret ha opinat que aquesta normativa ha començat "amb mal peu" per això, però també perquè "entre uns i altres acabaran per fer que aquesta llei neixi morta", ja que estan fent-ne una "arma llancívola en el que ja no és un debat públic, sinó un pur atrinxerament" i un element més en l'estratègia de confrontació i de xoc de legitimitats.
El contingut de la llei
El text regula el règim jurídic, les modalitats, el procediment i la convocatòria de consultes populars que no tenen caràcter vinculant. S'estableix que podran votar els majors de 16 anys i podran ser convocades pel president de la Generalitat, els ens locals o la ciutadania. En aquest últim cas, serà necessari la signatura de 50.000 persones si la consulta és d'àmbit nacional o d'un percentatge d'entre el 5 i el 20% de la població si és d'àmbit local.
La consulta podrà tenir una o més preguntes i hauran de ser formulades de manera "clara, succinta i inequívoca". Aquesta proposta de llei desplega l'article 122 de l'Estatut, que preveu la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de consultes populars en l'àmbit de la seva competència.
El projecte de llei preveu consultar els ciutadans "dins de les competències de la Generalitat" i a banda de la convocatòria d'una consulta també preveu altres processos de participació que estableix l'article 122 de l'Estatut, és a dir, enquestes, fòrums i mecanismes de participació institucional. Precisament, la inclusió d'altres mecanismes de participació a més de la consulta és la principal condició que el PSC va posar durant la discussió en la ponència conjunta.
Aquesta proposició de llei, a diferència de la que va aprovar el tripartit, no requereix el permís previ de l'Estat per convocar una consulta. De fet, el govern espanyol va recórrer al Tribunal Constitucional (TC) la llei aprovada per l'anterior govern català i encara es troba pendent que l'alt tribunal prengui una decisió, tot i que el TC va aixecar el juny del 2011 la suspensió de la normativa.
