23
de febrer
de
2022, 13:10
Actualitzat:
13:10h
La primera gran crisi política que va haver d'abordar Jaume Giró com a conseller d'Economia va ser la posada en marxa del fons complementari de riscos, un mecanisme per fer front amb recursos públics a les fiances imposades pel Tribunal de Comptes en la causa d'aquesta institució contra l'acció exterior catalana, que afecta desenes d'exalts càrrecs de la Generalitat i posa en risc la seva situació personal. Va ser Economia qui va pilotar la posada en marxa del fons, que aquest dimecres ha estat definitivament validat pel Parlament un cop la comissió d'Economia ha acabat la tasca del dictamen. Dilluns vinent, el Tribunal de Comptes haurà de decidir si accepta els avals. Giró ha confiat que així serà, i ha indicat que el fons -aprovat amb 110 vots a favor i 16 en contra- té una aplicació més àmplia que protegir la cúpula del procés encausada per l'acció exterior de la Generalitat en el període 2011-2017.
El projecte de llei, com ha recordat Joan Canadell, diputat de Junts i relator de la norma, prové d'un decret prèviament aprovat i que va servir com a paraigua per presentar els avals davant l'organisme fiscalitzador estatal. El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va avalar el gruix del decret inicial. "El dissolvent més fort contra la democràcia, l'àcid corrosiu més letal contra les llibertats, és la por. La por és l'argument il·legítim que fan servir els règims totalitaris per esclafar la iniciativa personal i impedir l'oposició i la crítica per part dels ciutadans", ha reflexionat Giró, que ha aterrat aquest argument a l'estratègia que ha seguit l'Estat a l'hora d'aturar el procés.
"La por fa acte de presència quan tenim la impressió que en qualsevol moment ens pot passar qualsevol cosa per qualsevol motiu. Traslladat a la política, la por apareix quan sentim que l'Estat ens pot perseguir per les nostres accions, malgrat no hagi quedat demostrat de manera definitiva que aquestes accions no eren legals. Per això, paradoxalment, la llei que aprovem avui no és una llei política", ha assenyalat el conseller d'Economia, que ha agraït el suport d'ERC, Junts, els comuns i la CUP. Abans d'aprovar el fons en la reunió del Govern del 6 de juliol de l'any passat, el conseller d'Economia es va posar en contacte amb el PSC i amb la Moncloa, per evitar-ne la suspensió. El fons rebrà una dotació anual de deu milions d'euros, i estipula quines són les condicions per acollir-se al mecanisme, que implica una declaració responsable
Jordi Riba, diputat del PSC, ha remarcat que el 2017 la companyia asseguradora que protegia la Generalitat davant dels riscos va decidir no complir amb els tractes davant del rumb que va adoptar el procés català un cop celebrat el referèndum de l'1-O. "Es tracta de donar cobertura a tots els servirdors públics en defensa de l'exercici legal de les seves funcions i responsabilitats", ha apuntat Riba, que ha indicat que s'està "restablint" la cobertura que es va perdre fa quatre anys i mig. En aquest sentit, ha ressaltat que ni és una norma "èpica" per fer front al Tribunal de Comptes, ni tampoc per "alimentar la confrontació processista". "És una fita tan poc històrica com contractar una assegurança, amb la particularitat no menor que s'ha hagut de buscar un mecanisme alternatiu per protegir-la", ha apuntat el diputat socialista, que ha indicat que és "clau" saber quan s'han de tornar els diners prestats. És a dir, què passa en cas que els alts càrrecs siguin condemnats en sentència ferma per part de la justícia.
"L'objectiu és tenir cobertes les esquenes davant de nous embats contra l'estat de dret. Aquesta llei atempta contra la seguretat jurídica, la neutralitat institucional i els valors fonamentals d'un estat democràtic", ha apuntat Nacho Martín Blanco, de Ciutadans, que ha indicat que s'està coent la "immunitat" dels dirigents independentistes. Antonio Gallego, de Vox, ha denunciat que es tracta d'una "aberració", i ha apuntat que tot dependrà de què digui el Tribunal Constitucional (TC), on han portat el text. Eulàlia Reguant, de la CUP, i Joan Carles Gallego, dels comuns, han fet costat a la norma amb l'argument de la "cobertura de l'exercici professional" dels càrrecs públics "al marge de pressions externes, siguin les que siguin", en referència als tribunals.
El projecte de llei, com ha recordat Joan Canadell, diputat de Junts i relator de la norma, prové d'un decret prèviament aprovat i que va servir com a paraigua per presentar els avals davant l'organisme fiscalitzador estatal. El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va avalar el gruix del decret inicial. "El dissolvent més fort contra la democràcia, l'àcid corrosiu més letal contra les llibertats, és la por. La por és l'argument il·legítim que fan servir els règims totalitaris per esclafar la iniciativa personal i impedir l'oposició i la crítica per part dels ciutadans", ha reflexionat Giró, que ha aterrat aquest argument a l'estratègia que ha seguit l'Estat a l'hora d'aturar el procés.
"La por fa acte de presència quan tenim la impressió que en qualsevol moment ens pot passar qualsevol cosa per qualsevol motiu. Traslladat a la política, la por apareix quan sentim que l'Estat ens pot perseguir per les nostres accions, malgrat no hagi quedat demostrat de manera definitiva que aquestes accions no eren legals. Per això, paradoxalment, la llei que aprovem avui no és una llei política", ha assenyalat el conseller d'Economia, que ha agraït el suport d'ERC, Junts, els comuns i la CUP. Abans d'aprovar el fons en la reunió del Govern del 6 de juliol de l'any passat, el conseller d'Economia es va posar en contacte amb el PSC i amb la Moncloa, per evitar-ne la suspensió. El fons rebrà una dotació anual de deu milions d'euros, i estipula quines són les condicions per acollir-se al mecanisme, que implica una declaració responsable
Jordi Riba, diputat del PSC, ha remarcat que el 2017 la companyia asseguradora que protegia la Generalitat davant dels riscos va decidir no complir amb els tractes davant del rumb que va adoptar el procés català un cop celebrat el referèndum de l'1-O. "Es tracta de donar cobertura a tots els servirdors públics en defensa de l'exercici legal de les seves funcions i responsabilitats", ha apuntat Riba, que ha indicat que s'està "restablint" la cobertura que es va perdre fa quatre anys i mig. En aquest sentit, ha ressaltat que ni és una norma "èpica" per fer front al Tribunal de Comptes, ni tampoc per "alimentar la confrontació processista". "És una fita tan poc històrica com contractar una assegurança, amb la particularitat no menor que s'ha hagut de buscar un mecanisme alternatiu per protegir-la", ha apuntat el diputat socialista, que ha indicat que és "clau" saber quan s'han de tornar els diners prestats. És a dir, què passa en cas que els alts càrrecs siguin condemnats en sentència ferma per part de la justícia.
"L'objectiu és tenir cobertes les esquenes davant de nous embats contra l'estat de dret. Aquesta llei atempta contra la seguretat jurídica, la neutralitat institucional i els valors fonamentals d'un estat democràtic", ha apuntat Nacho Martín Blanco, de Ciutadans, que ha indicat que s'està coent la "immunitat" dels dirigents independentistes. Antonio Gallego, de Vox, ha denunciat que es tracta d'una "aberració", i ha apuntat que tot dependrà de què digui el Tribunal Constitucional (TC), on han portat el text. Eulàlia Reguant, de la CUP, i Joan Carles Gallego, dels comuns, han fet costat a la norma amb l'argument de la "cobertura de l'exercici professional" dels càrrecs públics "al marge de pressions externes, siguin les que siguin", en referència als tribunals.