L'empresari Javier de la Rosa va sol·licitar una recompensa econòmica a l'excomissari José Manuel Villarejo a canvi d'informació sobre la família Pujol i altres líders independentistes durant la campanya electoral catalana de la tardor del 2012, en l'operació Catalunya. De la Rosa, molt vinculat a l'expresident de la Generalitat, va avisar Villarejo que no aconseguirien res fins "les eleccions o després".

El comissari va demanar-li més informació i, segons ha revelat El País en la tercera entrega de la sèrie d'àudios sobre Villarejo, l'empresari va optar per demanar la recompensa econòmica. "Si la setmana vinent, per començar els treballs, s'avança una quantitat raonable, ens en podem fiar els dos. Poden ser 250.000 euros...", detalla l'àudio. 

Villarejo, que en aquell moment treballava per al ministre de l'Interior del PP, Jorge Fernández Díaz, va traslladar la petició als seus superiors. "M'ha dit on [Pujol] té una fundació d'uns 150 milions d'euros", va detallar Villarejo a Francisco Martínez, cap del Gabinet del Ministeri de l'Interior. Villarejo s'havia ofert per pagar aquests diners i aconseguir la informació, però el ministeri dirigit per Fernández Díaz mai va accedir.

El pla de Villarejo per destapar aquests diners de la família Pujol a Suïssa passava per filtrar la informació juntament amb un document on es pogués veure tapat el nom de la fundació, però mantenint el nom dels beneficiaris visible. Emetre-ho un dijous i, el mateix dia, tenir una infraestructura policial in situ, a Ginebra, a la seu del banc on la fundació tenia els comptes, perquè "arribaran corrent" i així se'ls podria gravar. 

Martínez es va mostrar reticent a pagar-li a De la Rosa per la informació, al·legant que al ministeri estaven sense diners. Finalment, l'operació que Villarejo va planificar i detallar al cap de Gabinet del Ministeri d'Interior mai es va efectuar. Els Pujol no van acudir al banc suís a retirar els diners del compte de la fundació i la policia no ho va poder gravar. Mai es va demostrar ni acreditar l'existència d'una fortuna dels Pujol oculta a Suïssa. 

Tot i això, El Mundo va publicar un fals informe policial que vinculava comptes a Suïssa de l'expresident Jordi Pujol i del llavors president Artur Mas, amb la corrupció de CiU i les comissions il·legals que s'investigaven al cas Palau. "Els Pujol tenen 137 milions a Ginebra, segons la Policia", assenyalava el rotatiu esmentat. El diari al·ludia la informació a un informe de la UDEF que el Ministeri de l'Interior va desmentir dies després.

L'informe publicat acusava Pujol i Mas d'enriquir-se il·legalment mitjançant comissions cobrades al cas Palau. Anys després, Villarejo va presumir en una conversa amb Esperança Aguirre d'haver elaborat aquest informe contra els líders independentistes: "Com imagino que alguna cosa sabries, l'autor del famós esborrany Catalunya, humilment, soc jo".