
Agre, però distret, debat el celebrat aquest dijous al vespre al Parlament. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, compareixia davant la comissió d'Ensenyament de la cambra catalana per explicar el seu programa de govern. Rigau es va topar amb una paret forta, reforçada i enramada per un profund debat ideològic. Pedro Chumillas, del PP, Dolors Camats per ICV-EUiA, Anna Simó per ERC, i Albert Rivera, de C's, van encetar un combat dialèctic amb la consellera amb què es van il·luminar amb fosforescència la línies vermelles entre la dreta i l'esquerra, darrerament massa difuminada, i entre la visió espanyola i catalana de l'educació pública.
La titular d'Ensenyament va mostrar dades i xifres que per a l'oposició no justifiquen algunes mesures de les acordades fins ara. Rigau va assegurar que el 26% dels alumnes passen 4t d'ESO, l'últim curs de l'ensenyament obligatori, amb una assignatura suspesa o més. La junta d'avaluació de centre permet obtenir el títol a aquests joves tot i que s'hagi de passar de curs amb tot aprovat. Rigau va difondre aquestes dades per justificar la seva voluntat d'endurir el sistema d'avaluació i recuperar els exàmens de setembre. A la seva compareixença al Parlament, Rigau també va anunciar que posposa fins al febrer del 2012 la implantació dels exàmens d'avaluació de 4t d'ESO que s'havien de començar a fer aquest curs. No vol que aquesta prova, que estava programada per l'abril d'aquest any, coincideixi amb les notes de final de curs.
La consellera d'Ensenyament va justificar també la retallada del 60% de les noves places per a professors i la congelació del programa 1x1 de digitalització de les aules.
Primer front, ICV-EUiA i ERC
L'ecosocialista Dolors Camats i la republicana Anna Simó van formar un tàndem vibrant, si es permet l'expressió subjectiva. Amb una insistent duresa de paraula i arguments, totes dues van recordar a la consellera que ella també va firmar la Llei d'Educació de Catalunya i, per tant, no s'entenia la seva intenció, potser difusa, de carregar-se el seu esperit. La vocació de servei públic i de fonament vital del sistema educatiu públic per vertebrar una societat més sòlida van ser els arguments utilitzats amb precisió d'estilet per les dues portaveus.
"Vol eliminar les aules d'acollida?" van preguntar amb perspicàcia les dues portaveus. Una resposta hermètica encara va elevar més les sospites de les intencions del departament. "Com és que a la pública es registra més percentatge d'immigració que a la concertada?", reblaven Camats i Simó. "Perquè hi ha més oferta pública" responia la consellera amb poc reflexes. "On és el director de la formació professional?" van inquirir. La formació professional que havia de ser el mascaró de proa de la nova economia del futur segons el programa d'Artur Mas. "La setmana vinent, tindrem un nom" va aturar el tret la consellera.
Les conclusions del debat entre tres són clares: unes defensaven uns determinats valors, l'altra defensava uns valors i uns interessos determinats. "Encara que se'm critiqui jo tinc els meus valors i els defenso" va asseverar Camats. "Menys recursos, menys aprenentatge, és sentit comú" va sentenciar Simó.
Segon front, PP i C's, l'escola en espanyol
La consellera va defensar que és el Govern el que ha de fixar la proporcionalitat del català i el castellà a les aules i que així ho ha fet. La consellera va contestar així el diputat de C's Albert Rivera i al del PP, Pedro Chumillas, que acusaven la Generalitat de no complir les tres sentències del Tribunal Suprem sobre el model d'immersió lingüística. Rigau va mostrar el seu respecte per la justícia però es va mostrar ferma en la defensa de la immersió.
La bel·ligerància però va ser entre Rigau i Rivera, que es van llençar retrets sobre la diferent interpretació de les sentències. La consellera va argüir que aquestes estableixen que la proporcionalitat de les llengües les marca el Govern, mentre que el diputat de C's assegurava que diuen que el català és vehicular però "el castellà també ho és".